Sánchez ofereix reinici i admet el dolor de la presó

Fer un ‘reset’ col·lectiu

A més de convidar a fer un reset col·lectiu en les relacions Catalunya-Estat, Sánchez, que el 21 de maig va escoltar al seu escó un “hem de parlar” d’Oriol Junqueras que venia a donar-li la mà vingut des del penal de Soto del Real, va exhibir la primera mostra d’empatia amb el que és el dia a dia en una cel·la. “Tant de dolor”, va dir. “Quan, des de la dreta, el PP i Vox diuen que negocio la investidura amb un pres, Junqueras, sense voler-ho el que diuen és l’obvietat que és conseqüència que la deriva judicial faci impossible la política”, va raonar sense por ara d’etiquetar com a possible interlocutor i pel seu nom un condemnat per sedició a 13 anys de presó. “És una crisi heretada”, rebla.

Qui va fer el més sentit reconeixement “a la presó i a l’exili”, no obstant això, va ser el futur vicepresident, Pablo Iglesias, que va reconèixer que ha parlat amb els condemnats i amb els que viuen a l’exili i en pot lloar les conviccions democràtiques. I els escons del PP, Vox i Cs van fer contorsions per l’agenda de contactes que té qui serà el vicepresident segon del govern espanyol. I això que Iglesias deixava clar quin és el seu desig amb els independentistes catalans: “M’encantaria convèncer-los mitjançant el diàleg perquè deixin de ser independentistes i construïm junts un país divers en què conviuen diferents sentiments nacionals. Però no soc ingenu, sé que continuaran sent independentistes. I això és legítim en democràcia, però crec que hi ha valors que ens uneixen.”

Constitució i Espanya

Desplegada la seva part de la coreografia perquè ERC s’abstingui, Sánchez va anar més enllà de l’acord i ahir sí que va citar el “marc constitucional” com a sostre del que podrà ser acordat en la taula de negociació entre els dos governs. L’èxit de l’entesa, de fet, havia estat eliminar la Constitució com a paraula i apostar perquè la taula actuï “sense més límits que el respecte als instruments i als principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic”.

L’al·lusió a la Constitució era explotada aviat per dirigents de JxCat, que van burxar la ferida de Rufián i els seus per afermar el seu no. “Sánchez ha fet una modificació in voce i ha passat a dir «marc constitucional», que és el que genera presó i exili. Té una via fàcil de desjudicialitzar: retiri tots els recursos del PSOE”, li va proposar Laura Borràs. “Tot el meu respecte a l’espai convergent i al seu debat intern”, etzibava Rufián per tornar el dard a JxCat. “Si no hi ha mesa, no hi ha legislatura”, reafirmava l’heureu de Joan Tardà.

Per a la desesperació de les tres dretes, Sánchez va haver de precisar que ahir no es vivia l’origen d’una escissió. “Ningú no trencarà Espanya i ningú no trencarà la Constitució. Aquí el que es trencarà és el bloqueig al govern progressista”, va proclamar Sánchez des de la tribuna d’oradors. I que ell pensa en una reforma de l’Estatut com a objecte de consulta ho va evidenciar ometent la dada del 80% de catalans que volen decidir i triant la dada del CEO que invoca que “un 71,9% estan a favor de més autogovern i que la independència té el rebuig del 48%”. “Jo vull votar un acord i no una fractura”, subratllava.

Sentir la identitat nacional

En un calculat joc de no fer enfadar ERC i alhora no ser vist com un president a les mans dels republicans, el president i líder del PSOE va obrir el marc mental de com es pot viure a la pell de brau: “És evident que al nostre país no hi ha una única manera de viure o de sentir la identitat nacional. I és també evident que els sentiments no es poden imposar per la força.”

A la idea de no imposar, s’hi va afegir Rufián, però en les dues direccions del pont aeri. “Ni es pot imposar una república amb el 50% en contra ni es pot imposar una autonomia amb el 50% en contra. Vam dir que faríem seure el govern d’Espanya a la taula de diàleg i és el que hem fet”, va entonar el portaveu d’ERC amb veu desafiadora. Un to que va viure el sostre de l’in crescendo amb un “Visca els Països Catalans i Gora Euskadi askatuta!”.

El que Sánchez va voler deixar clar és la distinció entre ERC i JxCat, que, tot i que haurien de compartir la taula de governs amb ell, no són enquadrats en el mateix racó. Als de Laura Borràs, els relega al bloc del “com pitjor, millor”, amb el PP, Vox, Cs i la CUP, pel fet de prémer el botó del no, encara que per uns motius antitètics. “No entenc que voti amb la ultradreta”, va etzibar Sánchez. I va fer notar a Borràs que si un pressupost català per fi ha pogut ser aprovat a Catalunya –encara que no ha arribat ni al Parlament– després de successives pròrrogues ha estat pel suport d’un partit “no independentista” com és En Comú Podem gràcies a haver “trencat la dinàmica de blocs”.

Pugna Casado-Abascal

Amb una ultradreta que ja gosa mirar de tu a tu el PP, Casado va sortir a la pista amb un discurs sever que va qüestionar el mateix Estatut i la bilateralitat. “Ha dormit bé després de l’espectacle dels seus socis ahir a la nit, amb retirada de la bandera espanyola a la Generalitat inclosa?”, li va llançar d’entrada. “Parafrasejo Vargas Llosa amb el Perú: ¿Cuándo se jodió el socialismo constitucional?”, va insistir tot versionant la primera pàgina de Conversación en La Catedral. Per Casado, el procés es moria amb les condemnes als tribunals i Sánchez “l’ha ressuscitat” amb el seu acord amb ERC. “Això no és un conflicte polític, sinó legal. No és un conflicte territorial, sinó moral. El problema d’Espanya no és que hi falti democràcia, és que vostè negocia amb els que atempten contra la democràcia”, va arribar a dir el president del PP.

Quan va arribar el torn de Vox, Abascal va apujar el llistó fins a denunciar una “traïció nadalenca”. “Torra ha de ser detingut, però a Espanya no hi ha llei per les necessitats de la investidura de Sánchez. Hem vist un actor amb corbata morada que podria haver vingut igualment amb el llaç groc a la solapa”, va carregar Abascal.

Davant la impugnació dels mateixos estatuts, Sánchez va recitar onze textos autonòmics que preveuen bilateralitat i va fer un descobriment a la dreta i a la ultradreta: l’Estatut d’Extremadura recull la bilateralitat amb un país estranger fins i tot: amb Portugal.

Arrimadas i el ‘tamayazo’

Per part de Ciutadans, Inés Arrimadas va sorprendre amb una crida sibil·lina a revalidar un “tamayazo” i va instar algun diputat socialista a votar en contra de Sánchez. I ho va fer utilitzant com a exemple la canària Ana Oramas, que a última hora va canviar l’abstenció pel no. “No hi ha ni un sol valent en tot el banc del PSOE que pugui canviar el vot com Oramas? Ni un?”, deia Arrimadas per provocar els socialistes. Però el minut i resultat és que Sánchez seria investit dimarts amb 167 vots a favor – el PSOE (120), Podem (35), el PNB (6), Més País (2), Compromís (1), Nova Canàries (1), Terol Existeix (1) i el BNG (1)– i 165 vots en contra –el PP (89), Vox (52), Ciutadans (10), JxCat (8), la CUP (2), Navarra Suma (2) i el PRC (1) i CC– i 18 abstencions –ERC (13) i EH Bildu (5).