Suport, sí; diàleg, ja no tant

Els Comitès de Defensa de la República van tornar a sortir al carrer per defensar les institucions catalanes i el president del país, davant l’absència d’un lideratge clar que mesos enrere havia encapçalat Tsunami Democràtic. “Des de l’agost ja sabem qui hi havia darrere de Tsunami i que només els CDR podem donar resposta a les accions que volem fer al carrer”, m’explica una veïna de Barcelona, que prefereix quedar en l’anonimat. Al matí, l’Assemblea Som Riure i Segona Onada havien organitzat una concentració amb nassos de pallasso sota el lema N’estem fins als nassos. La convocatòria de la tarda de suport al president de la Generalitat també la van difondre l’ANC i Òmnium, “però s’hi van apuntar a darrera hora”, expliquen fonts dels CDR. A la porta, tancada, de l’accés al parc de la Ciutadella des de l’avinguda del Marquès de l’Argentera, aquesta veïna saluda membres dels CDR del Vallès Occidental i del Garraf. També n’han vingut del Baix Montseny i s’ha omplert un autocar des del Vendrell, entre altres punts del territori. En Josep Bosch, de 78 anys i veí del Vendrell, ho explica. “Fan tot el que poden [els polítics espanyols] perquè no tenim capacitat de reacció forta, i llavors s’envalenteixen”, es queixa. Troba una “indignitat” que els deixin a les portes de la Ciutadella, la majoria dels manifestants, avis i jubilats. Finalment, quan ja s’ha garantit el pas de diputats i periodistes al Parlament, els Mossos deixen passar els manifestants, que s’hi compten per centenars i segueixen les intervencions del que passa a la sala de plens amb un sistema de so muntat per l’ANC.

Hi ha xiulets quan parla la portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán (“És insuportable”, es queixa una jubilada), però hi ha una gran escridassada, que no deixa ni sentir-lo parlar, quan és el torn del portaveu del PP, Alejandro Fernández. Els manifestants són generosos i reparteixen crítiques a tort i dret: també quan parla Marta Vilalta, d’ERC. No els agrada quan s’hi refereix a “resoldre políticament el conflicte a Madrid” i reneguen quan Vilalta assegura que “cal una solució democràtica, com ens demana també el carrer”. A les portes del Parlament s’aplaudeix el suport incondicional al president Quim Torra i es xiulen i rebutgen les crides al diàleg que venen des d’ERC. Els més ovacionats, sens dubte, els discursos contundents de Carles Riera, de la CUP, i d’Albert Batet, de JuntsXCat. Quan, en el recés, el president Torra surt a saludar, els concentrats l’aclamen amb crits de “Ni un pas enrere”.

I a Girona unes 5.000 persones, segons els Mossos i la policia municipal, van manifestar-se ahir al vespre pel centre sota el lema Defensem les nostres institucions, defensem els nostres representants, convocades per Girona Vota, la plataforma unitària que des de fa dos anys i mig aplega tots els partits i entitats independentistes de la ciutat. Crits ja clàssics com “In-inde-independència!” i “Llibertat presos polítics!” van conviure ahir amb consignes per l’ocasió com ara “El nostre president no es toca!” i “Junta electoral, feixisme d’estat”. La marxa va sortir poc després de les set de davant de l’ajuntament, a la plaça del Vi, i va acabar gairebé una hora després davant la seu de la Generalitat a Girona, on l’exeurodiputat i filòsof Josep Maria Terricabras va llegir un manifest. El text subratllava la sobirania de Catalunya i mostrava indignació pel fet que “algú pretengui venir a dir-nos qui pot ser el nostre president” i alhora feia també una crida a la unitat de l’independentisme, “perquè no ens sobra ningú”. Després del manifest i abans del cant final d’Els segadors, es va projectar un vídeo del president Torra agraint el suport no a ell sinó a la institució de la presidència. També va indicar que el Parlament estava a punt de reiterar-li la confiança i que ell “faria honor a aquesta confiança” perquè només el Parlament el pot destituir.