L’Iran medita la revenja
Els Estats Units i l’Iran mantenen la retòrica bel·licista mentre l’OTAN i el Canadà traslladen tropes de l’Iraq
Experts assenyalen que ningú té interès en una guerra directa, però sí que hi haurà atacs puntuals
Menys d’una setmana després de l’assassinat del cap de la Guàrdia Revolucionària, Qasem Soleimani, l’Iran i els Estats Units continuen embolcallats en una guerra dialèctica, mentre que bona part de les cancelleries arreu del món intenten rebaixar la tensió. El Parlament iranià va aprovar la modificació d’una llei per qualificar el Pentàgon i l’exèrcit dels Estats Units com a “organitzacions terroristes”, a més d’una partida de 200 milions per reforçar la Guàrdia Revolucionària, cos militar que Washington considera terrorista. Dempeus, els diputats clamaven “Mort als Estats Units!”.
En un Iran encara commocionat i que ha convertit Soleimani en màrtir, la venjança contra els Estats Units es va mantenir ahir en tots els discursos. Des del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Shamkhani afirmava que tenen identificats “tretze escenaris” per a una “forta revenja” i “el més fluix dels tretze és un malson històric per als EUA”. I hi va afegir: “La venjança no inclou sols una operació.” Mentre Teheran estudia com respondrà a “l’assassinat d’un heroi nacional” davant del qual no poden “restar indiferents”, analistes internacionals com Denis Ross, assessor per l’Orient Mitjà dels presidents Clinton i Obama, considera que “no hi haurà una única resposta, sinó múltiples, durant tot l’any”. L’Iran no vol anar a una guerra directa i “preferirà atacs indirectes com ara contra bases nord-americanes a la regió o bé contra instal·lacions petrolieres, que apugin el preu del petroli i que avergonyeixin Trump en un any electoral”. David Makovsky, negociador per la regió amb Obama, creu que l’Iran intentarà debilitar les possibilitats de Trump de ser reelegit amb accions que “es mantinguin just per sota del nivell que desencadenaria un conflicte” bèl·lic.
Els EUA es queden a l’Iraq
Ara per ara, els Estats Units no tenen intenció de marxar de l’Iraq com ha demanat el govern i el Parlament d’aquest país, esdevingut escenari involuntari de l’escalada. El secretari de Defensa dels EUA, Mark Esper, va afirmar ahir: “No hi ha cap decisió d’abandonar l’Iraq.” Rectificava així la publicació hores abans d’una carta d’un general de brigada en la qual s’anunciava el moviment de les tropes. La carta és “incoherent respecte al punt on som ara” i era un “esborrany”. En una entrevista a la CNN, Esper ha afirmat: “No busquem una guerra amb l’Iran, però estem a punt per acabar-ne una.”
La confusió regna entre els analistes, l’oposició demòcrata i aliats com Israel i l’Aràbia Saudita respecte a les veritables intencions del president nord-americà i, sobretot, sobre quin pla d’acció té per a l’Iran. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, es va trobar amb el viceministre saudita de Defensa per intentar calmar els ànims: “Els Estats Units no busquen una guerra amb l’Iran i continuen compromesos a reduir la tensió [que recorre tot el Pròxim Orient]”, va explicar. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, també ha marcat distàncies respecte al seu amic i aliat emfatitzant que Israel no va intervenir en l’atac i que és un afer dels EUA cap al qual “Israel no ha de ser arrossegat”. Lluny de rebaixar la tensió, els EUA van denegar ahir al ministre iranià d’Afers Estrangers el visat per assistir a la reunió del Consell de Seguretat de l’ONU. Human Rights Watch denuncia que iranians han estat retinguts durant hores per la policia a les fronteres dels EUA.
L’OTAN, que dissabte va decidir suspendre la formació a l’exèrcit iraquià com a conseqüència de la situació, va reunir ahir els ambaixadors de manera extraordinària. Els aliats van demanar moderació i van assegurar que “un nou conflicte no interessaria a ningú”, i a la vegada insten l’Iran a no incórrer en “més violència”. El secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va parlar amb el primer ministre iraquià i va emfatitzar que els aliats continuen “fortament compromesos amb la missió a l’Iraq”, on “estan ajudant a reforçar les forces iraquianes i a evitar el retorn d’Estat Islàmic”. L’OTAN va anunciar que mou “temporalment” part dels efectius a dins i a fora de l’Iraq per “protecció”. També el Canadà trasllada temporalment part dels seus soldats a Kuwait.
LES FRASES
Mig centenar de morts en el funeral
El funeral del general Soleimani, a la seva ciutat natal, Kerman, es va convertir ahir en una tragèdia. Més de 50 persones –també nens– van morir víctimes d’una allau humana durant el seguici funerari, que va aplegar centenars de milers d’iranians que volien acomiadar qui ja s’ha convertit en un màrtir per a la comunitat xiïta d’arreu del món. A hores d’ara, encara es desconeixen les causes exactes de l’estampida, que també va deixar ferides unes 200 persones, però l’origen és l’assistència massiva a les exèquies. Fonts forenses indiquen que les víctimes van morir per asfíxia. El cas és que es van viure situacions de caos i pànic, amb persones esteses a terra aixafades, a les quals altres ciutadans intentaven reanimar. Una multitud compacta es va concentrar als voltants d’una plaça on el vehicle amb el fèretre havia de discórrer fins a una zona del cementiri reservada per als màrtirs de la Revolució Islàmica. L’allau va retardar l’enterrament.