La fiscal amiga

La sorpresa del nou govern de Pedro Sánchez ha arribat amb el nomenament de l’exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Per l’oposició i bona part de la judicatura, es posa en dubte la separació de poders i la seva independència. En èpoques normals seria un escàndol que d’avui per demà es pogués ser responsable de justícia del govern espanyol i, sense prèvia purificació del càrrec, es pogués exercir de fiscal general. En èpoques convulses com les que vivim, Dolores Delgado té la justificació que el fiscal el nomena el govern. A Sánchez se li va escapar en la campanya electoral que estava a les seves ordres. La seva afirmació va ser desafortunada. Ara mateix el compromís de Sánchez és el d’apartar tant com pugui de la justícia el procés i adaptar-lo a la política, un fet que només es podrà fer des de la fiscalia general de l’Estat. Val a dir que Delgado, a Justícia, va donar suport a l’advocacia de l’Estat a favor de la sedició i no de la rebel·lió. Un fet que va significar un salt, tot i la seva exageració, a l’hora de rebaixar penes. Una altra tasca immediata de la nova fiscal general de l’Estat serà donar ordres als fiscals de Catalunya per facilitar els permisos penitenciaris dels condemnats en el judici del procés. Unes feines en què la nova fiscal general haurà d’estar en plena sintonia amb les decisions que el govern prengui després dels acords amb ERC.

Des de fa uns anys, un sector de la política ha vist que per les vies judicials és més fàcil batre l’adversari. Ara mateix la política és plena de querelles, requeriments i judicis oberts als jutjats perquè prèviament no hi ha hagut possibles acords. En l’actual legislatura, Sánchez estarà sempre en el llindar que el portin al jutjat. Heus aquí perquè ha nomenat una fiscal amiga...