“Un assumpte europeu”
Carles Puigdemont i Toni Comín debuten com a eurodiputats de ple dret i reclamen que la UE s’impliqui en el cas català i intercedeixi per Junqueras
L’expresident batallarà perquè li reconeguin la immunitat també a l’Estat
El primer que faran si poden tornar a l’Estat és visitar els presos
“És obligatori que Europa deixi de mirar cap a una altra banda.” Els flamants eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín van estrenar finalment ahir els seus escons a Estrasburg, després de sis mesos de bloqueig per part de la justícia espanyola, i van portar en primera persona el conflicte català al mateix cor de la UE, en un dia tanmateix de regust agredolç que va servir també per reivindicar que hi faltava un company igualment elegit, Oriol Junqueras, a qui el Suprem ha denegat la llibertat i la condició que sí que li va reconèixer el Tribunal de Justícia de la UE i, també inicialment, el mateix Europarlament. “Hauria de ser avui a Estrasburg si la UE fos veritablement una unió de drets i llibertats”, va lamentar l’expresident, que fins i tot va dir que seria “convenient” que Junqueras fos eurodiputat: “El van votar també més d’un milió de persones, però les seves llibertats no són respectades al mateix nivell que les nostres.” “Estic convençut que molta gent de l’Eurocambra voldria que sigués avui a l’hemicicle”, va cloure Puigdemont, que fins i tot va mostrar un cartell de Free Junqueras quan el president de la cambra, David Sassoli, va anunciar a l’inici del ple que ell i Comín ja hi eren acceptats de ple dret.
L’expresident encara va llançar un altre avís a la tarda, en una multitudinària compareixença de premsa: no només batallarà perquè l’Eurocambra no aprovi el suplicatori que ahir mateix ja va demanar tramitar el Tribunal Suprem –el PP i Cs, que no van amagar la seva indignació per veure’l allà, van reclamar celeritat perquè es tramiti, mentre ell va començar la pressió als socialistes perquè no hi donin suport–, sinó que reclamarà que l’Estat espanyol respecti, com fa la resta de la UE, la seva immunitat actual i que, per tant, el deixi entrar al seu territori sense ser detingut. “És incomprensible que siguem lliures a tot Europa tret d’un estat membre, lluitarem per fer acció política també a l’Estat espanyol”, va anunciar Puigdemont, que no va descartar ni molt menys poder trepitjar “sòl espanyol” els mesos vinents. Tant ell com Comín, a més, ja van dir què és el primer que farien si ho puguessin fer: anar a visitar tots els presos polítics, com faran en les pròximes setmanes un grup d’eurodiputats de la plataforma de diàleg amb Catalunya, membres de diversos grups, que ahir els van donar suport.
Fonts pròximes, en aquest sentit, van admetre que la recent interlocutòria del jutge Pablo Llarena, en què refermava expressament que mantenia l’ordre de detenció a l’Estat sobre els nous eurodiputats, ofereix una escletxa per poder recórrer a la justícia europea que la seva defensa ben segur que no desaprofitarà. “Llarena no pot retirar unilateralment la immunitat a un membre del Parlament Europeu”, va denunciar l’expresident, que va desafiar: “Tenim un front obert a Europa, i anirem fins al final.”
Gran expectació
Enmig d’una enorme expectació mediàtica, i amb l’acompanyament dels presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent, al capdavant d’una extensa comitiva de consellers, càrrecs electes i representants d’entitats sobiranistes, els dos exiliats –a més de l’ara delegada de la Generalitat davant la UE, Meritxell Serret, que, com ells, ahir va entrar per primer cop a l’Estat francès des que van marxar– es van plantar a la cambra per demanar a la UE que “s’involucri” per resoldre el conflicte, perquè és “impossible” que “pugui continuar girant els ulls cap a un altre costat”. “Avui som aquí per acreditar que és un assumpte europeu i que ha impactat de ple en els fonaments de la construcció europea”, va proclamar l’expresident, en un argument que va ser un dels leitmotiv dels discursos de tota la delegació.
“És un dia de celebració perquè volem ser on es decideixen les qüestions importants, però encara pesen sobre ells euroordres espanyoles de detenció, i demanem que les retirin immediatament”, va reblar Torra, que va aprofitar per dirigir també una nova demanda al president espanyol, Pedro Sánchez, perquè “ompli” de contingut paraules com diàleg i desjudicialització de la política. El president va insistir igualment a reclamar la llibertat immediata de Junqueras, “tal com van reconèixer el TJUE i el mateix Parlament Europeu”.
Recursos per Junqueras
Aquesta altra, sens dubte, va ser l’altra gran reivindicació de la jornada, i encara més tenint en compte que el cas Junqueras va ser precisament el detonant per a l’acceptació de Puigdemont i Comín, després del dictamen el 19 de desembre del Tribunal de Justícia de la UE, arran del qual l’endemà va aixecar la negativa a les mesures cautelars que havien reclamat tots dos al juliol per ser acceptats a la cambra. L’eurodiputada Diana Riba, en aquest sentit, va explicar que d’entrada portaran el nou vet a Junqueras a la comissió de serveis jurídics de la cambra, per comprovar primer que s’han seguit els “passos correctes” per retirar-li l’acta, perquè en tenen dubtes, com a acció prèvia a la petició de mesures “cautelaríssimes” perquè la mesa de la cambra faci marxa enrere mentre el Tribunal General de la UE no resolgui el seu recurs. “Es donen situacions contradictòries entre l’Estat i els altres països”, va reblar Riba.
Roger Torrent, que es va reunir a la tarda amb un dels vicepresidents de la cambra, Dimitrios Papadimoulis, va constatar a la sortida que el grec li havia confessat que la situació jurídica de Junqueras és “la principal preocupació” que avui té la mesa del Parlament Europeu. Tots dos van quedar de “continuar-ne parlant“ per seguir l’evolució del cas, però també del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, en què segons Torrent Europa aposta perquè segueixi la “via negociada”, però que veu amb “preocupació” que certs poders de l’Estat “amb voluntat ultraconservadora i euròfoba” els intentin dinamitar. “Papadimoulis ha mostrat la voluntat que la nova situació política a l’Estat permeti una solució dialogada, que la política sigui la protagonista i no els tribunals”, va concloure.
Mentre tot això passava a dins, a l’exterior vora mig miler de manifestants desplaçats des de Catalunya i convocats per Omplim Estrasburg van mostrar el seu suport a Puigdemont, Comín i Junqueras, amb la companyia també de nodrides delegacions de JxCat i ERC, a més del diputat cupaire Carles Riera. També hi havia alts responsables de l’ANC, Òmnium i l’AMI, que va anunciar l’inici aquest mes d’una nova campanya per internacionalitzar el procés adreçada als alcaldes de les principals ciutats del món, sobretot les europees.