El Tribunal de Comptes reclama 4,1 milions per l’1-O

El Tribunal de Comptes va xifrar ahir en 4.146.274 euros la liquidació provisional de diner públic que s’hauria gastat per organitzar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017 i en fa responsables directes el llavors president, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras; tretze consellers, i catorze alts càrrecs i funcionaris del govern català. A més, la instructora va donar ahir un termini de quinze dies per dipositar aquesta fiança i, si no ho fan, ordenarà l’embargament dels seus béns. Les defenses van al·legar que hi ha duplicitat de fiances: 2,1 milions al Suprem i 5,8 milions al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona pels mateixos conceptes.

Davant el requeriment de pagament, l’expresident Puigdemont i la Caixa de Solidaritat ahir ja feien una crida a les xarxes socials per recollir donatius de la ciutadania. “El Tribunal de Comptes ens demana una fiança de 4,1 milions d’euros als que vam fer possible el referèndum de l’1-O. Tenim quinze dies per evitar que ens embarguin els nostres béns. Si vas votar l’1 d’octubre, et necessitem”, piulava l’expresident. El seu advocat no es va personar ahir a la vista, a Madrid, i no va poder exposar al·legacions com la resta.

Des del bufet d’advocats Vallbé de Barcelona, que representa uns tretze exconsellers i càrrecs d’ERC, van anunciar que presentaran un recurs contra aquesta liquidació provisional per la “indefensió” dels càrrecs tècnics i polítics.

En les despeses comptabilitzades com a mal usades pel Tribunal de Comptes (vegeu el gràfic adjunt), hi ha dues grans partides de les quals fa responsables tots els membres del govern: la reforma d’una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTII), xifrada en 1,3 milions d’euros, i la despesa en cartes d’Unipost, d’1,2 milions.

Pel que fa a l’espai del CTTI, es dona la circumstància (com les defenses van explicar en el judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem) que les obres d’aquesta nau es van acabar quan la Generalitat estava intervinguda pel govern espanyol, amb el 155, i el Consell de Ministres va aprovar una dotació d’uns 500.000 euros per acabar-les, ja que es necessitava per a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Per tant, aquest espai no es va usar per a la votació l’1-O.

Quant a la despesa d’Unipost, en l’encàrrec de cartes certificades per als membres de les meses electorals, algunes de les quals van ser intervingudes per la Guàrdia Civil en naus, en el judici al Suprem es va aportar documentació en què la responsable concursal d’Unipost, que estava en liquidació, desestimava cap reclamació a l’administració, ja que no hi constaven factures.

Pel que fa a la fiança, la instructora del Tribunal de Comptes, en la resposta per escrit a les al·legacions dels afectats, indica que “en sol·licitarà una còpia” a la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l’1-O, “per evitar la duplicitat”. La jutgessa de Barcelona va elevar fins a 5,8 milions d’euros els diners que reclama als càrrecs tècnics i polítics intermedis que acusa de malversació de fons. La secretaria judicial va fer embargar comptes particulars, diners que es van tornar quan la Caixa de Solidaritat i altres entitats van dipositar tota la quantitat. En el cas del Suprem, el jutge Llarena va fixar una fiança de 2,1 milions d’euros, i com que el tribunal sentenciador va derivar la reclamació de la responsabilitat civil al Tribunal de Comptes, la Caixa de Solidaritat ha demanat que se li torni. Encara els espera. Amb tot, s’insisteix que calen aportacions perquè el termini és just i perquè alguns dels acusats ara no ho estan al jutjat 13.