5 de febrer, Argelers, Ravensbrück, Sarajevo

El 4 de febrer del 1939 Girona va ser ocupada, a la nit al mas Perxés, d’Agullana, dormien destacats intel·lectuals i membres del govern. L’endemà travessaren la frontera a peu, pel coll de la Marella, el president Lluís Companys, amb el president basc, José Antonio Aguirre, el de la II República, Manuel Azaña, i figures tan representatives com Mercè Rodoreda, Pere Quart i Pompeu Fabra. Alhora que milers de persones fugien, van deixar enrere país, família i tota la vida coneguda per encarar un futur molt incert. El 5 de febrer de 2017 vam establir el primer Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar com van afectar-nos, però també per fer visible que els exilis i els desplaçaments forçosos de població són una de les problemàtiques que més reptes plantegen avui al món. Un miler de persones vam pujar al coll de la Marella, malgrat el fred i la pluja. Hi vam escoltar l’Alma Sahinpasic, que vaig conèixer a Bòsnia i Hercegovina durant la guerra, refugiada a Catalunya fa molt anys, que treballa a l’hospital de Palamós; i l’admirada Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, amb qui després vam anar al camp d’Argelers, on ens esperava la presidenta Carme Forcadell. Allí vam descobrir un monòlit, que recorda que on ara hi ha blocs de cases hi va haver un camp de concentració amb presoners republicans, com el pare de l’Anna. Un acte que des de les institucions, vergonyosament, arribava almenys 40 anys tard.

A Argelers milers de persones van prendre consciència que s’havia perdut la guerra i alhora que, malgrat tot, els seus ideals no havien estat derrotats. Continuen ben vius gràcies a la resistència dels supervivents i a la seva immensa capacitat per superar l’adversitat i tirar endavant. Es van enfrontar a circumstàncies de duresa inimaginable i no van defallir. Som hereus dels seus valors i de la seva força i no podem sinó esforçar-nos per ser dignes d’aquest llegat.

Aquest 5 de febrer, en els actes del dia nacional, recordem aquests llegat, però també que enguany es compleixen 75 anys de l’alliberament dels camps de concentració nazis i 25 anys dels acords de pau de Dayton que posaven fi a la guerra a Bòsnia. Dos fets tan rellevants per a l’Anna i l’Alma com per a tots nosaltres.

Tenim el deure de recordar la història i alhora el repte de vincular-la al present. Milions de persones encara pateixen les conseqüències de la violència o bé en fugen. És un món en què encara trobem guerra, exilis, refugiats i camps d’internament i on els partits d’ultradreta i xenòfobs tornen a adquirir protagonisme. Dates com aquesta ens han d’ajudar a refermar el compromís amb els qui arreu del món cerquen una nova oportunitat.

El fet de posar-nos de la banda dels qui pateixen és una obligació moral, ens fa més conscients del nostre horror davant la violència i els totalitarismes. Cada mostra de solidaritat i d’afecte esdevé una victòria, i som molts els disposats a guanyar la batalla, pacífica però sense treva, a favor d’allò que ens fa més humans: la fraternitat i la solidaritat entre persones i entre pobles. Nosaltres ho vam patir, per això ens sentim a prop de tota aquella gent que encara s’hi enfronta, i per això volem una Catalunya sempre disposada a oferir la seva ajuda als que la necessiten.