Política

Trump supera el tràngol

Els republicans imposen la seva majoria al Senat per absoldre el president dels delictes derivats de la pressió a Ucraïna i s’acaba el serial de l’‘impeachment’

El mandatari utilitza el discurs de l’estat de la Unió com a plataforma electoral per als comicis presidencials

El judici polític més curt de la història dels Estats Units es va acabar ahir a la nit amb el resultat esperat: el president Donald Trump va quedar absolt dels dos delictes dels quals l’acusaven: abús de poder i obstrucció del Congrés. L’impeachment exprés deixa Trump sense càstig per haver congelat fons d’ajuda en seguretat a Ucraïna per pressionar Kíev que investigués per al seu benefici personal i electoral.

En els tres anys i escaig que fa que és a la Casa Blanca, probablement la d’ahir era la votació que Trump esperava amb més ganes de tot aquest temps, més fins i tot que les de confirmació dels seus controvertits elegits per a les vacants al Tribunal Suprem. L’exoneració és, per a Trump, l’últim capítol del serial que l’ha acompanyat durant tot aquest temps, el punt final a la denominada “cacera de bruixes”, “farsa” i “estafa” que, segons ell, volia posar fi a una presidència que “no ha fet res de dolent”.

Trump s’afegirà a la llista de presidents acusats formalment de delictes a la Cambra de Representants (el concepte genuí d’impeachment) i que s’han salvat de la destitució perquè el Senat no ha tingut els vots de dos terços del centenar de senadors per fer-lo culpable.

Durant les darreres setmanes hi ha hagut sessions maratonianes en les quals els congressistes demòcrates argumentaven per què el president és culpable de tot el que l’acusen, mentre que els advocats de Trump el defensaven amb l’argument que no hi ha res de dolent en les accions del president.

S’acaba un serial que, una vegada més, ha demostrat la fractura del país i que deixa en un futur incert la política dels EUA, en la qual l’interès i la pressió del partit ha predominat en un procés del qual abans de començar ja se’n sabia el resultat. Ja ho havia anunciat el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, que seria gairebé “impossible” que Trump fos declarat culpable.

Un fet totalment evident quan, gairebé sense desercions partidistes, el Senat va decidir que faria el judici sense escoltar testimonis ni veure documents relacionats amb el cas. Els demòcrates van criticar durament el fet, amb acusacions a McConnell de ser un “dictador” per haver impulsat un judici sense testimonis seguint les directrius i “demagògia” de la Casa Blanca i insistint que tot és una farsa per “encobrir” la mala praxi del president.

Els darrers dos dies, els senadors han anat apareixent per la cambra per explicar el sentit del seu vot. Els més esperats eren els que tothom posava a les travesses de dubtosos, aquells que, fos per convicció o per raons electorals, dubtaven entre la culpabilitat i l’exoneració del president.

Només un va sorprendre, va esquivar la pressió del partit i va apel·lar al raonament personal per canviar el sentit del vot que s’esperava. Mitt Romney, candidat republicà a la presidència dels EUA el 2012 i ara senador conservador per Utah, va votar declarar Trump “culpable” d’abús de poder.

“No hi ha cap dubte que sense els noms dels Biden el president no hauria fet el que va fer”, va justificar-se, una “insistència” en la pressió a Ucraïna que “és difícil d’explicar si no és per un afany polític”.

Tot i la deserció de Romney, era totalment impossible arribar al mínim de vots per declarar culpable el president. Calien una vintena de conservadors i Romney es va quedar sol.

“Ha après la lliçó”, va assegurar la republicana Susan Collins, sobre qui sempre es posa la mirada per la suposada tendència a sortir de les directrius del partit, però que sempre acaba sucumbint a la pressió dels republicans.

Ara el futur és incert. L’exoneració de Trump obre les portes de la llibertat al president, que deixarà enrere el malson que l’ha perseguit durant molt de temps i se sentirà lliure fer el que vulgui. Caldrà veure com respon el país, quina influència tindrà en la vida política o si només ha servit per dividir encara més els EUA a poc més de 270 dies de les eleccions.

Passarà el malson però potser no el maldecap. L’exoneració no serà la fi dels problemes de Trump al Congrés, ni l’arxivament del cas. Els demòcrates no volen deixar morir el tema i Jerry Nadler, un dels líders demòcrates al Congrés, va assegurar ahir que “probablement” citaran nous testimonis per continuar investigant conductes presidencials dubtoses: el primer a la llista és John Bolton, exassessor de Seguretat Nacional.

Per ara, el que va sorprendre és que la paraula impeachment no aparegués ni un cop en el discurs sobre l’estat de la Unió que Trump va pronunciar dimecres, que en comptes d’expressar la visió de futur per als EUA va convertir-se en un míting de campanya més.

48
senadors
van declarar culpable Donald Trump d’abús de poder i 52 el van declarar innocent.
67
senadors
(dos terços del Senat) haurien d’haver declarat culpable Trump perquè fos destituït.
47
legisladors
, van acusar Trump d’obstrucció de la justícia i 53 el van absoldre.

Pelosi estripa el discurs de l’estat de la Unió

Fa temps que la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, s’ha convertit en la figura més antagònica al president Donald Trump, l’única que li planta cara de forma constant i sense manies, la Nèmesi perfecta. Dimecres a la matinada va fer encara un pas més enllà perquè va ser la protagonista de la imatge que més es recordarà del discurs sobre l’estat de la Unió: just quan Trump va acabar, va agafar la còpia que li havien donat del text i la va estripar molt visiblement, llençant-la amb desgana sobre la taula. “Era un manifest ple de falsedats”, es va justificar Pelosi, que va assegurar que fer a miques el paper era la cosa “més cortesa” que es podia fer amb el discurs.

Va ser el colofó a una de les enemistats més potents de Washington, que sembla haver arribat al màxim: just abans del discurs, Trump va negar-li la mà en saludar-la; Pelosi va respondre anunciant a la Cambra l’arribada del president, evitant la fórmula protocol·lària que era “un honor” tenir-lo allà. La imatge de Pelosi estripant el paper va córrer com la pólvora per les xarxes socials, fet que va elevar Pelosi, per enèsima vegada, a icona de la resistència contra el president. “Vaig buscar una pàgina sense cap mentida però n’eren plenes”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.