Contra el “separatisme”
Macron planteja combatre el fonamentalisme islàmic restringint-ne la influència estrangera
Proposa un finançament més transparent de les mesquites i que els imams siguin formats a França
Lluitar contra el “separatisme islamista”, però, alhora, contra les discriminacions. Emmanuel Macron va presentar ahir la seva peculiar fórmula per combatre el fonamentalisme islamista, un fenomen que genera fortes tensions a França, tot i que l’onada d’atemptats gihadistes del 2015 sembla que ja és cosa del passat.
Davant les acusacions recurrents de la dreta de posar-se de perfil davant d’aquesta espinosa qüestió, va presentar la seva recepta: combatre les ingerències estrangeres i millorar la situació dels barris populars, les famoses banlieues, on la degradació dels serveis públics i la falta d’oportunitats han afavorit un replegament identitari.
“Mesquites finançades de manera transparent amb imams formats a França i respectuosos amb els principis i valors republicans. Així crearem les condicions perquè els musulmans puguin practicar la seva religió lliurement, sense ingerències estrangeres”, va assegurar el president francès en un esperat discurs a la ciutat alsaciana de Mulhouse, al nord-est del país.
En concret, va proposar que a les mesquites franceses es deixin d’acollir imams enviats per administracions d’altres països, especialment Turquia, el Marroc i Algèria. Als quals s’acusa de promoure alguns dels corrents islàmics més conservadors. Com a contrapartida, defensa la creació d’un “islam de França”, encarregat de formar amb valors republicans els responsables de les pregàries.
A més, Macron vol restringir l’ensenyament d’idiomes estrangers, com ara l’àrab i el turc, amb professors designats per altres països. Uns dispositius que han suscitat polèmica, ja que han afavorit, en alguns casos, el proselitisme de valors islamistes per part de docents escollits per l’administració turca d’Erdogan. En canvi, l’executiu centrista desitja més control d’aquestes classes en llengua estrangera i que pugui oferir-les la mateixa educació pública francesa.
Criticat per electoralista
Macron va desgranar aquests anuncis després d’un desplaçament a un barri en dificultats de Mulhouse, on ha generat molta controvèrsia la construcció d’una gran mesquita, de més de 4.000 metres quadrats, gestionada per una associació afí als Germans Musulmans.
Amb la visita d’ahir, espera iniciar una seqüència centrada en la lluita contra el “separatisme islamista”, concepte que, segons l’Elisi, aglutina els fenòmens de radicalització, islamisme polític i comunitarisme. “És extraordinari, perquè a Macron li han fet falta tres anys per escollir una terminologia: comunitarisme, separatisme, separatisme islàmic... I això que estem perdent la lluita contra el fonamentalisme islamista”, va criticar amb ironia Bruno Retailleau, president del grup al Senat dels Republicans (dreta), acusant-lo de ser massa suau.
No obstant això, la posició de Macron ha virat cap a la dreta en els últims anys, després que en la campanya presidencial del 2017 mantingués un discurs amable sobre la immigració i l’islam. Focalitzant-se en el fonamentalisme islamista, intenta seduir els votants conservadors un mes abans de les municipals, que se celebraran el 15 (primera volta) i el 22 de març (segona volta), cosa que li ha valgut crítiques de l’esquerra, que l’acusa de fer electoralisme amb els temes predilectes de la ultradreta. Des de l’Elisi, en canvi, defensen la necessitat d’afrontar aquesta qüestió per no deixar el terreny lliure a Marine Le Pen.
Molt criticat pels francesos arran de la reforma de les pensions, que va començar a ser debatuda abans-d’ahir a l’Assemblée Nationale, Macron intenta iniciar una nova etapa en el seu mandat, almenys en clau mediàtica. “Un cop s’hagi acabat el tema de les pensions, podrem respirar i començar a escriure una nova pàgina”, deia la setmana passada en una trobada amb més de 300 diputats de la majoria presidencial per tractar les discrepàncies en el si del macronisme.
Una nova seqüència que pretén que estigui marcada per l’ecologia i els temes de seguretat, laïcitat i immigració. Una curiosa mescla amb què vol actualitzar la fórmula macronista d’“unir el millor de la dreta i l’esquerra”.
LES FRASES
Inculpat pel cas Griveaux
Enric BonetLa justícia francesa va inculpar ahir l’artista rus Piotr Pavlenski i l’estudiant Alexandra de Taddeo pel cas Griveaux. Aquest activista rus anti-Putin i la seva parella francesa són els principals acusats per la difusió de les imatges de caràcter sexual que van propiciar divendres la renúncia de l’exministre Benjamin Griveaux a encapçalar la candidatura del partit de Macron en les municipals del mes vinent, a París.
Unes imatges en què apareixia masturbant-se i que el polític va enviar a De Taddeo el maig del 2018, quan van mantenir una breu relació sentimental. Pavlenski, que en va reivindicar la publicació, també és investigat per una baralla la nit de Cap d’Any a París.
Per aquest segon cas, però, el jutge d’instrucció va decidir no inculpar-lo de moment. També va rebutjar la demanda de la fiscalia d’empresonar de manera preventiva l’artista rus d’extrema esquerra, condemnat el 2019 a tres anys de presó després d’haver incendiat una sucursal del Banc de França.