Castells i Nadal defensen que el govern no ha cedit a cap pressió de la «trama Pretòria»

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, no és el «Quim» al qual es refereixen Alavedra i Prenafeta en diferents trucades relacionades amb la venda d'un edifici del Fòrum, recollides en el sumari del cas Pretòria. El conseller va deixar-ho clar, ahir, a Catalunya Ràdio. També va deixar clar que no ha cedit, mai, a cap pressió. «En la meva trajectòria de 32 anys ocupant càrrecs públics mai ningú no ha pogut fer cap tracte amb mi de favor i aquells que ho han intentat han rebut sempre un cop de porta als nassos.»

En una calculada ambigüitat, ERC va mostrar-se ahir oberta que el Parlament investigui el cas Pretòria al marge de la comissió que aprofundirà en les relacions entre el cas Millet i el finançament de CDC. El líder dels republicans, Joan Puigcercós, no va voler aclarir si s'hauria d'obrir una altra comissió d'investigació. «Encara no sé quin format és més adequat», va dir. CiU ha rebutjat declarar la guerra al tripartit demanant una comissió específica pel cas Pretòria. Però el cert és que, tècnicament, ni la federació ni el PP poden combatre soles la negativa inicial del tripartit a remenar la presumpta trama de corrupció destapada a Santa Coloma de Gramenet. L'única arma de què disposa l'oposició, que tampoc no ha estat objecte de debat, és proposar al ple la creació d'una altra comissió. Però hauria de tenir, primer, el vistiplau de la junta de portaveus, que podria ajornar ad eternum la introducció del punt a l'ordre del dia. I, en segon lloc, si s'arribés a fer un debat a l'hemicicle sobre la conveniència d'obrir-la, la majoria governamental tindria l'última paraula si ERC no va més enllà del desmarcament d'ahir. CiU el PP van esgotar la seva oportunitat de forçar una comissió d'investigació a l'any amb la d'Horta de Sant Joan, sol·licitada per una part dels diputats de la federació, els populars i Ciutadans, acollint-se a la via d'un terç dels escons que requereix el reglament. En l'hipotètic cas que la volguessin, CiU i el PP necessitarien un altre partit per forçar-la.

La nova Sindicatura de Comptes ja és una realitat després que el Parlament n'aprovés ahir la reforma amb els vots del tripartit i CiU. Aquesta institució fiscalitzadora ampliarà el seu ventall i controlarà els comptes dels partits –fins ara s'encarregava de les finances en les campanyes electorals– i de les fundacions «sotmeses al protectorat de la Generalitat». L'aprovació, casualment, coincideix en la setmana en què s'ha demanat crear una comissió parlamentària per investigar un possible finançament irregular de CDC relacionat amb el cas Millet. Una altra de les novetats de la llei és que els ajuntaments que no presentin els seus comptes podran perdre les subvencions de la Generalitat. CiU va assegurar que aquesta situació ha creat cert malestar en el món local, que ho veu com un «atemptat a l'autonomia local.»