La UE ajuda Grècia per evitar una altra onada migratòria
Els líders europeus prometen mitjans a Atenes per fer d’“escut” i garantir l’ordre a la frontera amb Turquia
Milers d’immigrants passen una altra nit al ras esperant poder entrar en territori grec
Milers d’immigrants disseminats des de fa cinc dies en la línia de la frontera entre Turquia i Grècia es preparaven ahir per passar una altra nit al ras, constatant que el rumor que el pas s’obriria era mentida però amb l’esperança de poder entrar a la Unió Europea (UE).
El poble de Doyran, a la riba del riu Evros, que fa de frontera natural entre tots dos països, ha vist arribar des de divendres desenes de sirians, iraquians, pakistanesos i afganesos, decidits a travessar l’aigua cap a Grècia. Però, a l’altre cantó, soldats grecs amagats entre la malesa atrapen els que arriben en la llanxa que els proporcionen els traficants (per 50 euros), els detenen, els prenen el mòbil i altres pertinences i els porten en vehicles cap a una zona allunyada des d’on poden creuar el riu a peu per tornar a Turquia. Així ho expliquen a l’agència Efe testimonis, com ara el del sirià Mohamed Alí, que fa quatre dies que és a Doyran sense atrevir-se a creuar el riu amb la dona i tres fills petits.
Mohamed, que des que va fugir d’Alep fa nou anys viu a la costa meridional turca, va volar cap a Istanbul i d’allà va agafar un autobús fins a la frontera, així que el govern turc va anunciar que l’obriria. “Em van portar fins aquí [a la frontera] sense cobrar-me res”, explica.
També els que intenten arribar a Europa, creuant en barques de goma els pocs metres que separen la costa turca de l’illa grega de Lesbos, són repel·lits amb violència pels guardacostes grecs, amb un resultat de dos immigrants morts, incloent-hi un menor d’edat.
Enmig d’aquesta escalada de tensió, la UE fa pinya amb Grècia –que ha suspès les sol·licituds d’asil durant un mes– per evitar una nova crisi migratòria. En una compareixença ahir des de la frontera entre Grècia i Turquia, els líders de les tres institucions europees van donar ple suport a Atenes, a qui han confiat ser “l’escut” de la UE. Acompanyats pel primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va deixar clar que la prioritat és mantenir l’ordre a les fronteres exteriors de la Unió i va prometre “tot el suport operatiu necessari” per a aquest objectiu.
Von der Leyen i els presidents del Consell i l’eurocambra, Charles Michel i David Sassoli, van exigir a Turquia que compleixi l’acord migratori del 2016 amb què la UE va voler contenir la crisi migratòria del 2015. “Turquia no és un enemic i la gent no són mitjans per aconseguir un objectiu”, va dir Von der Leyen, que va anunciar 700 milions d’euros en ajudes a Grècia i 100 efectius per segellar la frontera amb Turquia.
Només Michel va advertir Grècia que les mesures de protecció de les fronteres han de ser “proporcionades” i han de respectar la llei internacional i els drets humans.
Càstig a la solidaritat
RedaccióAmnistia Internacional (AI) va denunciar ahir “l’assetjament i arrest” de què són víctimes els que ajuden els refugiats i immigrants durant el seu intent d’arribar a Europa, i el risc de ser multats o empresonats per la defensa dels drets dels que fugen dels seus països cercant una nova oportunitat. En l’informe Càstig a la compassió: la solidaritat a judici a la fortalesa d’Europa, Amnistia exposa que a l’Estat espanyol les autoritats “han usat de manera indeguda” normes administratives per restringir operacions de salvament de vaixells d’ONG, a les quals han amenaçat amb multes de fins a 901.000 euros. “A tot Europa s’està processant i fustigant gent per actes de solidaritat amb persones refugiades, sol·licitants d’asil i immigrants, com ara proporcionar roba d’abric, oferir refugi i salvar vides al mar”, lamenta Amnistia. Aquests fets no només afecten les ONG, sinó també professors, bombers, guies de muntanya i tota persona que ofereixi ajuda humanitària, amb multes i penes que poden anar des de la creació d’antecedents fins a la cadena perpètua.
