Política

La resurrecció de Biden

L’exvicepresident fa una remuntada èpica en les primàries demòcrates en un ‘superdimarts’ triomfant

Bloomberg es retira i la cursa es redueix a una pugna entre l’exnúmero dos d’Obama i Sanders

Fa una setmana era impossible plantejar-se un escenari com l’actual en les eleccions primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. Un tomb com el que s’ha vist aquests dies, culminat en un superdimarts estratosfèric, era impensable, però es va produir el miracle: l’exvicepresident Joe Biden va aconseguir reviure d’entre els morts polítics i ara mateix és el principal favorit per ser el nominat per lluitar per la Casa Blanca contra Donald Trump.

En un món acostumat a posar etiquetes ràpidament, Biden va justificar que l’anomenin de forma merescuda com el “noi remuntada”, títol que va fer famós Bill Clinton en la seva improbable victòria del 1992. Fins i tot Trump va felicitar-lo pel seu “retorn”.

Ningú donava ni un ral per l’exvicepresident, especialment després d’uns primers resultats en les primàries decebedors. El qui havia de ser indiscutible vorejava el precipici, però l’experiència de Biden el tenia confiat en una única carta: la victòria incontestable a Carolina del Sud i la certesa que el més important en unes eleccions d’aquestes característiques, més enllà dels diners o el missatge, és el momentum, l’embranzida mediàtica i social.

“Ens van dir que quan arribéssim al superdimarts hauríem acabat. Doncs bé, potser s’ha acabat per a l’altre [candidat]”, va dir un Biden eufòric als seus seguidors, en ple èxtasi per uns resultats que superaven totes les expectatives.

Biden va guanyar amb autoritat a tradicionals estats del sud, impulsat pel vot afroamericà i la confluència de candidats moderats que en poc més de 48 hores van decidir deixar les seves aspiracions (especialment fonamentals van ser les retirades de Pete Buttigieg i Amy Klobuchar, principals amenaces per aglutinar el vot tradicional) i envoltar Biden, figura unitària de l’establishment del partit per aconseguir l’objectiu principal de les primàries: aturar l’auge del senador Bernie Sanders, cap de l’ala progressista.

“Aquesta campanya enviarà Trump a fer les maletes”, va prometre. Encara en fase de recompte i sense el repartiment definitiu dels més de 1.300 delegats que hi havia en joc, Biden es posava al capdavant de la cursa sense cap mena de discussió; el sospir d’alleujament de la maquinària del partit se sentia per tot el país.

Biden, de 77 anys, ha convertit la cursa demòcrata en una cursa cara a cara amb Sanders. Només ells dos queden amb prou vida per aspirar a la victòria final: ser l’escollit per lluitar contra Trump per la Casa Blanca.

No podria haver-hi una lluita més antagònica, tots dos representants de les divisions més profundes del partit. Moderació contra progressisme; establishment contra noves generacions. “No necessitem una revolució, necessitem un moviment”, cridava Biden, en referència al clam del també septuagenari senador.

El sotrac va ser sonat per a Sanders, qui fa una setmana ho veia tot fet i ara, de sobte, ho té complicat per arribar a la convenció amb la xifra més gran de delegats. “Els dic amb total confiança: guanyarem la nominació demòcrata i derrotarem el president més perillós de la història d’aquest país”, prometia als seus fanàtics, decebuts per una nit que només van salvar en guanyar la joia de la corona de la jornada: Califòrnia.

Sanders va descobrir que el que té al davant és una lluita cos a cos contra una maquinària pensada i estructurada al voltant de Biden. “No es pot guanyar amb les mateixes polítiques de sempre, necessitem polítiques noves que portin la classe obrera al nostre moviment, la gent jove, i que al novembre surtin a votar en massa com mai abans”, advertia, just després de saber-se que havia guanyat al seu estat de Vermont, a més de Utah i Colorado, fet que demostra que la polarització del partit també és geogràfica: Biden al sud i a l’est, Sanders a l’oest.

El senador no va ser el més malparat de la nit. El fracàs més estrepitós va ser el del multimilionari exalcalde de Nova York Michael Bloomberg, que per primera vegada apareixia a les paperetes i que va fer un ridícul espantós. Tot i haver gastat més de 512 milions d’euros en publicitat de la seva butxaca, una campanya electoral nefasta, perjudicada per l’arrogància del candidat i actuacions decebedores en els pocs debats electorals, va deixar-lo amb només una raquítica victòria (Samoa) i sense cap possibilitat de triomf final. Un€ resultat tan trist que ahir va decidir abandonar la cursa i donar suport (i els xecs en blanc) a Biden, fet que posa encara més problemes a Sanders.

La senadora Elizabeth Warren, l’altra en discòrdia, també estava en procés de reflexió interna, després de no complir les expectatives.

LES FRASES

No necessitem una revolució, necessitem un moviment
Joe Biden
exvicepresident dels eua
Derrotarem el president més perillós de la història d’aquest país
Bernie Sanders
senador per vermont


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.