El TSJC deixa l’alcalde d’Agramunt a les portes de judici per l’1-O
Rebutja el recurs presentat per Bernat Solé, acusat de desobediència
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el recurs de l’alcalde d’Agramunt (Segrià) i diputat d’ERC, Bernat Solé, i ha avalat la decisió de la instructora de deixar-lo a un pas d’anar a judici per desobediència per la seva “participació decisiva” en l’organització de l’1-O.
Solé ha afirmat a través de Twitter q ue “Malauradament per tots l’arbitrarietat fa massa temps que ha passat a formar part de la justícia”
@tsj_cat desestima recurs d'apełlació i segueix en la meva causa per l'#1O. Malauradament per tots l'arbitrarietat fa massa temps que ha passat a formar part de la justícia.
— Bernat Solé i Barril (@bernatsole) March 9, 2020
En una interlocutòria, que no es pot recórrer, la sala civil i penal del TSJC desestima la impugnació de Solé contra la decisió de la instructora de l’alt tribunal, que l’octubre passat, en l’últim tràmit abans d’enviar l’alcalde a judici, va emplaçar la Fiscalia a sol·licitar l’obertura de la vista o el sobreseïment del cas.
Segons la sala, Solé va tenir una “participació decisiva” en la celebració de l’1-O a Agramunt, contravenint una ordre del Tribunal Constitucional que instava tots els alcaldes de Catalunya a impedir o paralitzar qualsevol iniciativa vinculada al referèndum il·legal.
Com a prova d’això, el TSJC detalla que l’alcalde va acordar amb els components de les taules i organitzadors de l’1-O que el local municipal on es desenvolupaven les votacions es tanqués amb una hora d’antelació a la fixada en el decret de convocatòria.
Malgrat que l’alcalde al·lega que la seva única missió va ser preservar l’ordre públic aquell dia, el TSJC també apunta que l’actual diputat d’ERC al Parlament va decidir aquell dia que les urnes, en aproximar-se a les forces policials a Agramunt, no fossin guardades o amagades al punt de votació, un local municipal, davant la qual cosa els organitzadors se les van endur i van reprendre posteriorment la votació.
D’aquesta manera, la sala avala la decisió de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que a l’octubre va veure base per enviar a judici Solé perquè no només no es va oposar, encara que fos “formalment”, a la cessió de l’escola municipal Macià-Company per a la celebració de l’1-O, sinó que va tenir “alguna intervenció directa” al centre durant aquesta jornada, per tal de “preservar” les urnes amb els vots o per decidir quan havien de acabar les votacions del referèndum suspès pel Constitucional.
El procés judicial contra Solé deriva de la instrucció que, en vigílies de l’1-O, va dictar el llavors fiscal general José Manuel Maza perquè s’obrissin diligències als alcaldes que donessin suport l’1-O, ordre que s’acompanyava d’un llistat dels 712 ajuntaments que, segons el web de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), havien aprovat decrets per posar a disposició de la Generalitat els seus locals.
