LA CRÒNICA
Els mons que separa el vidre
Dolors Bassa havia de ser ahir, quan complia 749 dies privada de llibertat, en la presentació del llibre Carregades de raons (Ara Llibres), que ha coescrit amb la seva germana, Montse Bassa. Una cadira buida visibilitzava l’absència i la injustícia. Era la primera presentació pública, ahir al vespre al magne i ple de gom a gom Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, d’un llibre que, tal com va recordar l’editor, Joan Carles Girbés, “no és un més sobre el procés”. En destacava, així, el contingut emocional i social, el de la vida d’una dona a la presó. Davant la plana major d’Esquerra, amb el vicepresident Pere Aragonès i el president del Parlament, Roger Torrent, a més dels consellers Chakir el Homrani i Teresa Jordà, Montse Bassa va llegir la carta que “la Dolors havia escrit amb motiu de la presentació”. Montse Bassa va assenyalar, però, que al migdia havia recollit la germana a la presó per portar-la “a casa la mare pel treball de voluntariat que li és permès fer, però no amb llibertat de moviments”, cosa que li impedia ser al vespre a Girona.
“És un llibre que està escrit en el moment en què passen els fets”, assenyala Dolors Bassa en la carta, i remarca que, com a feminista, volia que la presentació es fes a l’entorn de la data del 8 de març per “homenatjar les dones”. “Hi trobareu les meves pors i les meves incerteses, llàgrimes, també melangia, especialment al principi, però en la segona part del llibre, fermesa i conviccions intactes”, destaca. “A la presó, hi he fet un procés d’introspecció importantíssim; t’adones que el més important no és el que tens, sinó el que ets”, posant èmfasi en la necessitat de cuidar-se, el cos i la ment. També va explicar les tasques que fa d’ajuda als altres presos: “Empoderar els altres em fa sentir millor.” Les addiccions i la violència de gènere són les principals causes d’entrada a la presó de les dones, va recordar Dolors Bassa. “Mejor presa que muerta”, va sentir un dia a Alcalá-Meco, que li va fer descobrir aquesta realitat, i ara, amb les seves cartes, vol apropar-la als que estan a fora i hi són aliens. “He après a positivitzar les dificultats i a no tenir prejudicis ni estereotips”, va destacar a títol personal. Unes paraules –escrites per a la presentació i llegides per la seva germana– en to proper i emotiu, d’agraïment, i amb espai també per a l’humor –com ara quan va recordar el vocabulari après–, i fins i tot amb cites de referents literaris i feministes com Virginia Woolf, a més d’encomanar una lectura crítica del llibre i que li’n facin arribar les impressions a Puig de les Basses. Els assistents van homenatjar les paraules de qui no hi era amb un llarg i sentit aplaudiment.
La periodista d’El Punt Avui Anna Puig, que va conduir la presentació, va destacar de Carregades de raons el missatge en femení i feminista. També la càrrega política i social: és una lectura que “remou la consciència i et fa sortir al carrer”. Però, sobretot, un llibre en què les dues germanes Bassa, per culpa d’aquest vidre que continua sent un autèntic mur, “es despullen emocionalment amb vivències molt personals”. Anna Puig va demanar a Montse Bassa per aquesta muntanya russa de sentiments davant del vidre. “La família va davant de la política i no vols que la persona presa pateixi”, va remarcar Bassa. També va relatar “haver plorat llegint els seus capítols” i que l’escriptura a quatre mans “va ser difícil, tota en paper”. “M’escrivia notes per indicar-me el que li havia agradat.” En aquest sentit, els capítols de retorn, va explicar Montse Bassa, es van convertir en cartes personals. “Arran d’aquest llibre, ens hem estimat més”, va confessar Montse Bassa. La moderadora Anna Puig va fer notar a Montse Bassa moments de gran tendresa amb la neta de la Dolors, la Senda, que tenia tres anys quan van empresonar l’àvia i ara en té cinc, un fet, el d’aquest injust pas del temps, que va destacar Montse Bassa. A diferència d’Alcalá-Meco, una presó per a dones i pensada per a visites familiars, a Puig de les Basses hi ha una sala freda i s’han hagut d’empescar un joc. Així, el tradicional joc d’arrencar cebes s’ha convertit en el joc de l’1-0. L’humor esquerda el vidre. “La Dolors, el primer mes de presó, em va dir que no sabia si podria tornar a riure. I ara és impossible anar-hi i no trobar-la somrient”, va reblar Montse Bassa. També el seu advocat, Mariano Bergés, va insistir en la seva fortalesa emocional. La sociòloga de la UdG Cristina Sánchez, amiga de la Dolors, hi va afegir que en el llibre l’ha reconeguda, “sempre treballant pels altres”, i que l’experiència de la presó l’ha feta “molt profunda”. Dels valors de la Dolors de sempre, la vena sindicalista de quan va exigir millores a la presó per tenir tovalloles més grans i matalassos en condicions. El dijous 19 de març, a les 19.30 h, es presentarà al Teatre dels Lluïsos de Gràcia de Barcelona.