El cagadubtes

Fa anys, més ben dit, des del principi del seu mandat, que em pregunto si el que fa és comèdia, si és curt de gambals o si és mitjanament intel·ligent però no està preparat per al càrrec. He pensat algun cop –pocs– que deu ser intel·ligent i maniobrer fins el límit i que tot el que fa forma part d'un pla, assajat i posat a la pràctica. Però no! No és possible que tingui un domini teatral semblant! Llavors, no serà que té assessors que no estan preparats per opinar de temes econòmics nacionals o internacionals? O bé que els especialistes en temes propers no han passat d'Alcalà de Henares, Aranjuez, Navalcarnero i Alcobendas, i sols saben que al sud tots són cantaores i toreros, al nord pescadors, miners o etarres, a l'oest, pobres i pagesos i a l'est, fallers i jueus rics?

Navegava en un mar de dubtes sense atribuir-li una classificació adequada fins que, de cop, ho he vist clar: és un cagadubtes irreflexiu. Passa que enganya, perquè els cagadubtes són tristos i reservats. Ell, en canvi, és xerraire, rialler –anava a posar simpàtic–, vol ser comunicador, irònic i graciós, tot i que no li surt, i intenta treure solemnitat als contactes. El cagadubtitis se li manifesta amb evidència, en prendre decisions precipitades i rectificar tot seguit. És el seu fort! Passarà a la història com el mandatari que ha rectificat més cops les seves pròpies declaracions, els anunciats decrets i que en l'àmbit econòmic ha estat la conya marinera dels mitjans europeus. Com a norma en voler anunciar una mesura salvadora, dubta de primer, arrenca precipitadament i llavors, és clar, la caga. No té sort, perquè segons el càlcul de probabilitats, n'hauria d'encertar alguna. «És un bon noi!», deien al meu poble.

La puja de l'IVA i la retallada de les pensions i els sous dels funcionaris han estat de les més imaginatives. Les últimes són de nivell. «Los ayuntamientos no podran endeudarse más a partir de hoy», diu el 24 de maig. Escàndol municipal generalitzat i l'endemà rectificació. Però la que portarà més cua és la declaració de «fin de la descentralización del Estado», reblat amb «culminación de la fase de autogobierno y pase a la fase de cooperación». Ell, que propugnà l'Espanya plural, ara fa costat als centralistes. Ha agafat a traïció Montilla en ple atac i a tots els qui creuen en la promulgació d'un Estatut digne, just i generós. Passa que potser aquesta vegada no rectificarà i tornarem a centralitzats enlloc d'autonòmics. Milers de nous funcionaris de parla castellana, un impost per parlar català en llocs públics i baixar el Barça a segona divisió poden ser-ne les conseqüències. Si es reparteixen càrrecs estatals, m'agradaria ser governador en aquesta nova etapa i posar-me corbata. Un té experiència de demanar cortados, cafè solo i chocolate con churros, que val molt i és gairebé tot el que es necessita. «Apunti'm, senyor president. Gràcies.»