opinió
La gestió europea
Deia en una entrevista recent que la Unió Europea no tindrà futur si no s’adapta al que volen la majoria dels seus ciutadans. Per entendre’ns, la UE tindrà futur si la ciutadania la percep com a útil. Estem a l’inici del mandat de la nova Comissió Europea, que ha exposat un pla d’acció en sis àmbits que conviden a l’optimisme. La realitat, però, és que els fets puntuals del dia a dia poden alterar la planificació a mitjà i a llarg termini. Em refereixo a dues situacions importants que afecten les persones i que la Unió Europea faria bé de gestionar amb fermesa i solidaritat. D’una banda, la situació dels refugiats després de la decisió del president turc de deixar sortir cap a les illes gregues, amb condicions penoses, refugiats sirians i d’altres països que són a Turquia. Tot plegat ha provocat una altra vegada situacions degradants de tracte humà per part de les forces policials gregues, acció que ha estat avalada per les autoritats comunitàries. I això ha tingut un impacte negatiu en la ciutadania pel que fa al paper d’Europa i als valors que representa. Tot i entenent que la situació d’ara no és la de fa tres anys, quan passaven de Turquia a Grècia multitud de refugiats, sinó que obeeix més a la pressió, per no dir xantatge, de Turquia, que busca el suport de la UE per gestionar la seva posició en el conflicte sirià, també és cert que l’actuació dels mandataris europeus a favor de mantenir una línia de contenció evitant l’entrada de refugiats no és la manera d’apropar-se al que vol la majoria de la ciutadania. I més tenint en compte que la política d’immigració està encara en mans dels estats. Si fos comunitària, estaria bé que la UE donés la cara, però també tindria les eines per fer les polítiques que considerés, com passa, posem per cas, en la política comercial.
I, d’altra banda, en la gestió del coronavirus la UE no hi ha estat gaire present. És veritat que les polítiques d’aquesta crisi són estatals, regionals i municipals, però la UE hauria d’actuar de coordinació procurant que les decisions que es vagin prenent en el marc comunitari tinguin un cert ordre i estratègia. I pel que fa a les relacions amb la resta del món, la resposta que s’ha donat a la decisió de Trump de tancar l’entrada d’europeus, excepte britànics i irlandesos curiosament, i d’acusar Europa de gestionar malament la crisi, ha tingut una tímida resposta de les autoritats comunitàries. Tot plegat fa que la ciutadania percebi la UE com un govern allunyat de les seves preocupacions, i això no afavoreix el sentiment que Europa és la solució, que es tenia fa uns anys, especialment a casa nostra. Esperem que la UE reflexioni i entengui que el seu futur passa per la comprensió per part de la ciutadania de la seva utilitat. I la gestió de la immigració i de la crisi del coronavirus són dos escenaris en què la UE es juga la seva credibilitat i alhora és una gran oportunitat per mostrar-se útil a la ciutadania, però perquè això passi ha de fer polítiques i accions que la gent les percebi properes. Encara hi som a temps.