Esquerdes a l’ala est de la casa europea

Tots hem vist aquests dies com la crisi de la Covid-19 traçava una profunda esquerda horitzontal dins de la Unió Europea. Socis del nord negant solidaritat a socis del sud per compartir el deute a què hauran de recórrer aquests últims per finançar el cost econòmic de l’aturada forçada pel virus. Com en la faula d’Isop, les previsores formigues alemanyes i holandeses retreuen a les despreocupades cigales italianes i espanyoles no haver guardat les provisions necessàries per afrontar els rigors de l’hivern cru que ens ha caigut al damunt. La pandèmia del coronavirus ha fet emergir la falla que ja es va fer visible en la crisi financera del 2009, però també una altra, la que separa l’oest de l’est (i, concretament, Hongria). El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha aprofitat l’estat d’emergència sanitària per obtenir poders excepcionals del Parlament –controlat pel seu partit, el Fidesz– que li permeten governar per decret per un període il·limitat.

Al capdavant del país des de fa una dècada, Orbán ha trobat l’excusa perfecta per reforçar el caràcter autocràtic del seu règim amenaçant fins i tot amb penes de tres anys de presó els periodistes que propaguin “mentides o veritats deformades” sobre l’epidèmia. Una via més per perseguir la premsa crítica, l’oposició i les ONG i silenciar, en definitiva, tota expressió de dissidència amb el poder. La crisi de la Covid-19 no ha fet altra cosa que confirmar la deriva autoritària d’un líder populista, ultranacionalista i xenòfob que ha anat desmantellant els pesos i contrapesos que asseguren la separació de poders. Amb Orbán, Hongria incompleix els estàndards democràtics que se suposen en un estat membre de la Unió Europea.

Però, com en anteriors ocasions, davant la demostració de força del líder, arriba una reacció tímida de la Comissió Europea, que no troba la via per obligar Viktor Orbán a complir amb els principis i les normes comunitaris. El cost econòmic i social que ens deixarà el virus acapara ara tota l’atenció. Però el futur de la UE es juga també en la salut democràtica i la solidesa dels valors que donen sentit a la Unió.