Política

Itàlia i Espanya busquen eliminar la condicionalitat de les ajudes contra la Covid-19 en la reunió de l’Eurogrup

La resposta econòmica al coronavirus enfronta un altre cop els països del nord i del sud d’Europa

Els ministres d’Economia de l’eurozona es reuneixen de nou aquest dimarts per videoconferència per acordar la resposta econòmica a la crisi provocada per la Covid-19, que portarà l’economia europea a la recessió. Sobre la taula hi ha la possibilitat d’utilitzar el fons europeu de rescat (MEDE), amb una capacitat de préstec de 410.000 milions d’euros o la proposta del Banc Europeu d’Inversions de crear un fons de 25.000 milions d’euros per mobilitzar-ne 200.000 milions en finançament a les empreses, entre d’altres.

La trobada és el primer pas perquè els líders de la Unió Europea recondueixin la crisi generada per les fortes desavinences entre el nord i el sud sobre com respondre a la crisi pel coronavirus.

Després d’una tensa cimera en què els caps de govern i d’estat de la Unió Europea van ser incapaços d’assolir cap acord, ara són els titulars d’Economia els que han d’intentar aconseguir-lo.

El bloc encapçalat per Itàlia, Espanya i França reclama un pla ambiciós de reconstrucció, el que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anomenat un Pla Marshall contra el coronavirus. La seva proposta passaria per mutualitzar el deute en considerar que és una crisi que afectarà tots els estats europeus.

Per la seva banda, França planteja crear un fons temporal per a cinc o deu anys que serveixi per finançar les mesures per recuperar l’economia. Segons ha explicat el ministre de finances francès, Bruno Le Maire, el fons es finançaria amb l’emissió de deute per part de la Comissió Europea que estigui avalat per tots els estats membres.

Però l’eix del sud té davant el bloc liderat per Holanda i Alemanya, que aposta per no buscar mecanismes nous i limitar la resposta a la Covid-19 a crèdits fent servir el fons europeu de rescat. El bloc del nord, del qual també formen part Àustria, Finlàndia i els bàltics, no vol ni sentir a parlar de mutualitzar el deute perquè això implicaria compartir riscos.

En una carta publicada aquest dilluns en diversos mitjans europeus, especialment del sud d’Europa, el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, i el de Finances, Olaf Scholz, aposten per utilitzar el MEDE però sense “innecessàries condicions”, és a dir, sense la vigilància d’una Troika.

Després de ser criticats per manca de solidaritat, els Països Baixos –fins ara l’estat més bel·ligerant contra les propostes del sud– proposa crear un fons d’entre 10.000 i 20.000 milions per fer pagaments directes als estats més afectats. El que es planteja ara és activar una línia de crèdit preventiva amb condicions reforçades de la qual es pot obtenir fins al 2% del PIB de l’estat que la demani.

Pel que fa als eurobons, malgrat que els comissaris d’Economia, Paolo Gentiloni, i el de Mercat Interior, Thierry Breton, han proposat un fons de recuperació que emeti deute conjunt, la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, s’ha desmarcat de la proposta de l’italià i el francès. L’alemanya aposta per canalitzar el Pla Marshall contra la Covid-19 a través del pressupost per als pròxims set anys de la Unió Europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.