Interior
Confiança i col·laboració
Després d’aquesta crisi moltes coses canviaran. La pandèmia de la Covid-19 ens ha fet experimentar d’una manera descarnada que el món s’ha fet petit, que això té moltes coses bones i algunes que no ho són tant. I que ens falta molt per adaptar-nos als nous riscos que ens planteja un repte com aquest. El nostre sistema de vida, la manera de produir, de comercialitzar, la nostra manera de relacionar-nos, en una paraula, s’ha posat a prova de manera dura i brusca. La part pitjor són les persones que han mort víctimes de la pandèmia, cadascuna amb un nom i una biografia, una família i uns amics als quals els quedaran buits que no es podran reomplir. I també tots els que pateixen i patiran, perquè la malaltia també tindrà un cost en llocs de treball, empreses que no tiraran endavant, cursos que no s’hauran seguit com tocava, operacions que no podrem fer: oportunitats perdudes, en resum.
D’altres, en canvi, no canviaran gens. Una d’elles, la que em mou a escriure aquestes ratlles, és la convicció que els problemes es gestionen millor ben enganxats a la gent i al territori, i que el millor model per a Catalunya és aquell que els catalans i catalanes s’escullin per a ells mateixos. Sense cap més límit que la seva voluntat. El sistema català de seguretat i emergències, únic a l’Estat, ha estat a l’altura un cop més, igual que ho ha fet el sistema sanitari. La col·laboració entre la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, Bombers, Trànsit, Protecció Civil, el 112, les policies locals, ha demostrat per enèsima vegada que col·laborar és molt més eficaç que subordinar. Catalunya ha anat al davant del davant en la proposta del confinament massiu, l’única fórmula que fins ara ha funcionat contra la pandèmia, i en el confinament regional, com s’ha vist en les valentes decisions que es van prendre abans que l’Estat espanyol ens subordinés a l’estat d’alarma. La paraula clau és confiança: entre cossos i serveis, entre nivells d’administració, i entre governs i ciutadania. No hauríem de permetre que el Gobierno de España, anant en la direcció contrària, es torni a equivocar. Només així, entre tots, ens en sortirem. Que ho farem.