Justícia
A prova de drets humans
El conjunt dels professionals del Departament de Justícia treballa sempre amb l’objectiu de garantir drets fonamentals i drets humans. En plena emergència sanitària, encara més que mai. En aquest sentit, hem instat les presons a estudiar quins tercers graus i 100.2 podien passar el confinament pel coronavirus a casa seva. L’objectiu és evitar la concentració de persones als centres penitenciaris i limitar la propagació de la malaltia. El resultat d’aquesta anàlisi és que el 70% dels tercers graus és a casa seva. També una quinzena de presos en 100.2. En total, prop de 900 persones menys a la presó. Menys gent, menys risc de contagi. Així ho exigeixen tant el Consell d’Europa com les Nacions Unides.
Malauradament, el Tribunal Suprem no dona treva ni en plena emergència sanitària. A més de destinar totes les energies al combat contra el coronavirus, també hem hagut de denunciar les amenaces i les coaccions als funcionaris que componen les juntes de tractament de les presons. L’alt tribunal els ha assenyalat amb noms i cognoms, i els ha advertit de conseqüències penals si permetien el confinament domiciliari dels presos polítics. Què hauria passat si els funcionaris haguessin treballat sense l’alè del Suprem al clatell?
Les juntes de tractament són autònomes. Hauria estat un error que confonguéssim les víctimes amb l’adversari. En qualsevol cas, qui malda per coartar la llibertat dels funcionaris és el Tribunal Suprem. En aquest sentit, el Govern ha donat una lliçó d’unitat. Tothom sap que ni el president, ni la consellera portaveu ni la de Justícia no poden excarcerar els presos polítics. Si fos possible, ja serien fora. Cap convicció personal de cap funcionari ni de cap membre del Govern no pot canviar una sentència amb penes de fins a tretze anys de presó. L’obsessió malaltissa i la set de venjança del Suprem està a prova de drets humans. Aquesta nova experiència subratlla el que diem des del dia u de la sentència: això, només ho arregla una amnistia.