Allau de crítiques a Trump perquè congela els fons a l’OMS

En plena crisi per una de les pandèmies més importants de l’últim segle, amb els EUA amb un terç dels més de dos milions de contagis per coronavirus i més de 25.000 morts, el president nord-americà, Donald Trump, va decidir congelar els fons de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Trump va justificar la decisió per “la greu mala gestió i l’ocultament de la difusió del coronavirus” d’un organisme que ha estat al punt de mira del president des de fa dies. Havia criticat que no havia estat dur amb la falta d’informació de Pequín, un fet que fa algunes setmanes no preocupava un Trump que lloava la transparència xinesa.

L’acció s’emmarca en l’aïllacionisme i la pèrdua de lideratge global intencional dels EUA de Trump, que sempre que han pogut han minimitzat la seva presència en organismes internacionals, estripant partides econòmiques i criticant-los quan no són favorables als interessos nord-americans.

La congelació dels fons, subjecte a l’avaluació de la gestió de la crisi per part de l’OMS, és molt probable que sigui permanent. La Casa Blanca veu pocs incentius per mantenir la col·laboració: l’any passat va aportar 400 milions de dòlars, i els pressupostos per al 2021 ja podrien incloure una estripada de més de la meitat dels fons.

A més, segueix un modus operandi tradicional de Trump: actuar quan més arraconat estava per la pressió sobre la nul·la acció del seu govern per aturar les conseqüències de la pandèmia, tot i estar sota avís de la gravetat del que podia passar. És una estratègia clàssica: buscar un boc expiatori per espolsar-se les culpes i fer-ho a gran escala, amb un moviment extrem que desviï l’atenció.

Només els assessors lleials li van donar suport incondicional, passejant-se per les televisions conservadores i acusant l’OMS d’haver “mentit” als EUA. La resta van ser crítiques i lamentacions, com les del director del Centre per al Control de Malalties (CDC), Robert Redfield, que es distanciava de Trump en dir que l’OMS sempre “ha estat i continua sent un soci molt important en salut pública”.

Mentre l’OMS agraïa la solidaritat dels qui li van donar suport davant l’acció unilateral nord-americana, tot escapant de la politització de l’assumpte i reafirmant que la prioritat és “salvar vides”, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va advertir que ara “no és el moment de reduir els recursos” de les organitzacions i organismes que estan lluitant contra el virus.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va lamentar “profundament” una acció que “no té cap raó que la justifiqui”, especialment per “superar una crisi que no coneix fronteres”.

La Xina i Rússia van aprofitar una vegada més el buit deixat pels EUA en el lideratge mundial. Pequín va mostrar la seva “gran preocupació” per una decisió que “debilita” la resposta mundial a la pandèmia i com a resposta va injectar 20 milions de dòlars més a l’OMS. Moscou, més directe en la crítica, va qualificar de “molt alarmant” i “egoista” un moviment “totalment condemnable i censurable”.