Política

La pandèmia abona la divisió entre partits al Parlament

El govern veu ratificat un paquet de mesures contra el coronavirus entre els retrets de l’oposició, que les troba insuficients

La gestió de les residències d’avis suscita crítiques reiterades a l’executiu

En una imatge absolutament insòlita de l’hemicicle, amb només una vintena de diputats presents i protegits amb guants i una mascareta amb la qual algun d’ells va haver de batallar més del compte a l’hora de treure-se-la, el Parlament va ser escenari ahir d’un extens debat polític sobre la gestió que està fent l’executiu català de la crisi de la Covid-19. Tot i que el to no va tenir res a veure amb el de plens anteriors, caracteritzats per la crispació i l’acritud, els partits no només van ser incapaços d’exhibir unitat i aparcar diferències per un dia, sinó que van aprofitar la pandèmia per abonar una mica més en aquesta divisió.

La discussió va arribar arran de la convalidació d’un paquet de decrets llei, fins a set, aprovats recentment pel govern per fer front al coronavirus. Tots van ser ratificats, tot i que enmig de crítiques generalitzades dels partits de l’oposició. De totes aquestes, n’hi va haver una d’especialment repetida a esquerra i dreta de l’hemicicle: la que considera “insuficient” la resposta donada, fins ara, per la Generalitat. El seu vicepresident, Pere Aragonès, va ser l’encarregat de defensar les mesures recollides als decrets i que, segons va explicar, pretenen dotar de més recursos i més múscul la xarxa sanitària –mobilitzant fins a 106 milions d’euros del fons de contingència per, entre altres coses, reforçar plantilles–, oferir suport a empreses i treballadors afectats pel confinament –amb ajuts a autònoms o l’ajornament del pagament de tots els tributs de competència pròpia– o posar les bases per aixecar el país un cop se sufoquin les infeccions. “Vam ser els primers a prendre mesures”, va manifestar Aragonès, que, tot i així, va demanar “anar més enllà” i adoptar més receptes que fugin del convencionalisme davant una recessió, ja que la crisi que vindrà no tindrà precedents. “No ens pot passar com el 2008, quan les institucions econòmiques d’àmbit europeu i mundial van reaccionar tard i malament”, va reblar.

La versió que ahir es va veure de Ciutadans en el ple va ser la més assossegada i conciliadora. El seu diputat Jorge Soler va oferir col·laboració, però alhora també va censurar que l’actuació de l’executiu se sustenti sobre un pressupost que no està a l’altura, “ja que és el mateix que es va elaborar quan encara no sabíem que tindríem la pandèmia”. Alícia Romero, del PSC, també va començar la seva intervenció oferint entesa, però al cap d’un minut i mig ja estava censurant l’executiu per haver respost inadequadament en actuacions com ara les compres de material. Més insistent en la crítica va ser Lucas Ferro, dels comuns, que també va redundar en l’argument que es podia haver fet més del que s’ha fet. Com a exemple va posar el cas de la decisió de fer gratuït el telèfon de consulta 061, i que el govern no va adoptar, com va recordar, fins que les xarxes socials ho van demanar a crits. Per la CUP, Maria Sirvent va etzibar a Aragonès que hagi aplicat solucions basades en “receptes clàssiques del neoliberalisme”, com ara rebaixes homogènies d’impostos, en lloc de fer-les progressives. Finalment, Alejandro Fernández, del PP, és qui va fer una reflexió més política, també crítica, que transcendia l’àmbit estricte del decret llei. I, sobre això, va retreure al govern que hagi actuat de cara a la galeria en qüestions com ara el confinament, ja que mentre reclamava a Madrid que l’endurís, Interior no va restringir, per exemple, d’entrada, la capacitat als locals d’oci.

Una estona abans d’aquest debat, en la sessió de control, la majoria de grups van retreure també als consellers de la Generalitat la gestió davant l’esclat de la pandèmia a les residències d’avis. Donar una resposta tardana a l’hora de fer trasllats d’avis a centres segurs va ser un dels retrets que es van escoltar. Davant d’això, el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, va demanar “una reflexió profunda” sobre la qüestió.

LA FRASE

El que no es faci avui seran pedres a la motxilla del demà. No ens pot passar el mateix que el 2008
Pere Aragonès
vicepresident del govern

El dret de reunió no està suspès, segons la fiscalia

M. Piulachs

La fiscalia sosté que l’estat d’alarma decretat “no restringeix” el dret de reunió, el qual –hi afegeix– s’ha d’exercir de “manera adequada i sota el control de l’autoritat sanitària”. Així es va manifestar ahir un representant del ministeri públic en una vista a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la qual s’havia de dirimir si es permetia una manifestació sol·licitada pel partit Lluita Internacionalista al Parlament contra l’aprovació del pressupost, i que el Departament d’Interior va prohibir. L’advocat de la Generalitat va defensar que el decret d’alarma només permet el dret deambulatori, mentre que el penalista Benet Salellas, en nom dels convocants, va sol·licitar la revocació de la prohibició perquè “vulnera un dret fonamental recollit a la Constitució”. La fiscalia, però, va demanar que no es validés la protesta per què en estat d’alarma qui és competent per autoritzar-la és el Ministeri de l’Interior i no pas la Generalitat. El TSJC, sense debatre el fons, va acordar desestimar la petició adduint que el competent és el govern espanyol. “És el panorama de l’estat d’alarma: una Generalitat que elimina el dret de reunió i un TSJ que invoca la recentralització per evitar protegir aquest dret”, piulava Salellas. Futures convocatòries de manifestació es podrien emparar en el parer del fiscal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.