Sánchez nega al govern la gestió del desconfinament
Deixa clar que el seu executiu “pilotarà” el procés, davant d’un Torra que avui li volia demanar el retorn de competències
Vergés vol aplicar mesures partint de les àrees bàsiques de salut, però l’Estat encara no aclareix els seus plans
Un consell executiu extraordinari va aprovar, ahir al migdia, el Pla de transició del confinament, desconfinament gradual i nova normalitat, un document detallat basat en l’informe de diversos experts encapçalats per l’epidemiòleg Oriol Mitjà que conté les pautes per a l’aixecament de la quarantena que, sense posar terminis, caldria seguir a partir d’ara a criteri del govern. És clar que el president, Quim Torra, que va presentar-lo tot seguit, sabia que podia quedar en paper mullat si l’executiu estatal s’entossudia a mantenir el control absolut en aquesta nova fase que allà anomenen de “desescalada”, i per això va avançar que avui en la reunió setmanal de presidents autonòmics amb Pedro Sánchez li plantejaria formalment la petició perquè retornés a Catalunya “de manera immediata” les competències arrabassades el 14 de març amb el primer decret d’estat d’alarma. Torra, però, ja va conèixer al vespre del mateix Sánchez, en una compareixença sorpresa, que la resposta serà un nou cop de porta: “El procés es regirà per un únic quadre de comandament per a tot l’Estat”, va etzibar, que dilluns s’acabarà de definir. Això sí, segons ell l’aplicació “dependrà de l’estreta col·laboració, cooperació i coordinació” amb totes les administracions inferiors, no només les comunitats. El seu executiu no “recentralitza” sinó que “coordina”, va arribar a dir, després d’apel·lar a la unitat i “evitar l’error” d’un enfrontament.
Torra havia suggerit fins a tres vies per al retorn de les competències: que s’aixequés ja l’estat d’alarma, que només ho fes per a les autonomies que ho demanin –altres tenien també en dansa els seus plans propis, com ara el País Basc, Galícia, Andalusia i les Canàries– o que hi introduís una excepció perquè la Generalitat pogués tornar a exercir les seves atribucions. Les decisions, justificava Torra, les han de prendre les administracions “més properes al territori” i que, per tant, en són les “principals coneixedores”. D’aquí que reclamés també el suport dels grups de l’oposició, i explícitament de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja que subratllava que el govern vol col·laborar amb les diputacions i les associacions de municipis per aplicar el seu pla.
Abans que Sánchez anunciés que dimarts aprovarà un pla de desescalada “basat en el criteri dels experts” en què treballen des de fa tres setmanes, Torra s’havia queixat que l’Estat no havia plantejat cap pla, en la línia que la consellera de Salut, Alba Vergés, ja havia expressat al matí a Catalunya Ràdio, després d’una reunió del consell interterritorial de Salut, divendres, que havia de servir per consensuar criteris, però d’on va sortir indignada, ja que només els van demanar dades per decidir ells després. “Anem molt a cegues amb les decisions”, lamentava, i postil·lava: “No traiem l’entrellat del que pensen fer ni com ho volen fer.”
Una discrepància notable rau en les unitats territorials en què s’ha de basar el ritme del procés. Sánchez va deixar clar, ahir, que serà “asimètric”, però no va precisar quins nivells administratius o espais geogràfics agafarà com a guia, més enllà de dir que els criteris seran idèntics per a tots. L’aposta del govern, en canvi, ahir va quedar clar que és articular-ho a partir de les set regions sanitàries –tantes com vegueries, tret del Penedès– i els centenars d’àrees bàsiques de salut, la unitat essencial en què s’organitza la sanitat catalana, que agrupa des de barris fins a comarques senceres, d’entre 5.000 i 25.000 persones. Les ABS, segons Torra, són escaients perquè permeten orientar l’estratègia a l’atenció primària i, alhora, “obtenir indicadors de salut robustos”, ja que acoten els trets poblacionals i la situació de l’epidèmia en cada cas. Vergés, això sí, aclaria a la ràdio que aplicarien decisions similars en ABS d’una mateixa àrea metropolitana, ja que “les d’una ciutat no canviaran gaire de les del voltant”. “Ens preocupen més les zones més urbanes que un poble menut, que amb mesures de distanciament i protecció és molt més fàcil de controlar”, exposava.
Sortir per franges
Torra i Vergés van insistir que la sortida dels menors de 14 anys que el BOE confirmava des d’avui –de 9 a 21 h, una hora com a màxim– “no és incompatible” amb les acotacions per franges horàries que proposa el govern. Per això, tot i que no hi pot obligar, insistien a recomanar que, per evitar que els passejos coincideixin amb hores d’entrada i sortida laboral i controlar millor que es compleix la norma, els nens fins a 6 anys surtin només d’11 del matí a 1 del migdia, i entre els 7 i els 14 ho facin de 4 a 6 de la tarda. “L’ordre del ministeri és clara, i és la que s’ha de seguir”, va tancar Sánchez.
