Política

MARC CASTELLS

ALCALDE D’IGUALADA

“El pla de desescalada de Sánchez no és sensible als municipis”

“La proposta de desconfinament per províncies no és bona, és de sentit comú que la rectifiquin”

“La pandèmia està sota control a la conca d’Òdena: tenim més de cent llits i la meitat de l’UCI lliure”

“El brot va ser en un hospital, un lloc ple de persones vulnerables”

La manca d’especialistes a l’hospital és una de les coses que haurem de millorar
Treballem per trobar la vacuna econòmica a la gran crisi social que ens ve a sobre a partir del setembre
Cauran els ingressos i la despesa pujarà; demanem cintura a totes les administracions

Marc Castells és alcalde d’Igualada des de l’any 2011 per Junts per Catalunya. Ha estat la cara visible dels municipis de la conca d’Òdena, uns dels que viuen la crisi de la Covid-19 amb més cruesa.

S’esperava haver de lluitar contra una crisi així quan va ser escollit alcalde?
L’any 2011 vivíem una situació de crisi econòmica, d’endeutament, de manca de liquiditat a l’Ajuntament, d’una alta taxa d’atur... Vam haver de prendre mesures molt impopulars. Aquesta és una crisi molt diferent, amb una emergència sanitària molt greu, amb una alta taxa de contagis i de letalitat, que va comportar el confinament total de la zona de la Conca d’Òdena. Va ser molt impactant veure els quatre municipis de la conca rodejats policialment i un hospital en situació de crisi. No, no havíem pensat mai que passaria però no vam perdre mai l’esperança que ens en sortiríem i l’alta responsabilitat de la gent va fer que tot això ara ens ho puguem mirar amb altres ulls. Ha estat estressant, però penso que la ciutadania valora que s’ha actuat amb transparència, que vam fer 25 rodes de premsa en 25 dies consecutius, que ho vam explicar tot tal com era. I la gent ha respost amb la mateixa responsabilitat, quedant-se a casa, i això ha facilitat que en un temps rècord, en cinc setmanes, hàgim pogut controlar aquest brot tan letal.
Al principi, però, es va prendre la pandèmia a la lleugera?
Tinc la sensació que aquesta crisi ha agafat els poders públics desprevinguts. Per tant, en aquesta vida o l’encertes o aprens. A mi mateix, dimarts passat m’entrevistaven en una televisió mexicana i encara em demanaven si realment n’hi havia per a tant. I jo els deia, doncs miri, jo pensava el mateix dels xinesos i els italians. Cap país del món estava preparat per a una cosa tan seriosa com la que ens ha vingut. La gent ha de saber que això era inimaginable.
Igualada ha viscut un brot molt més dur que la resta del país. Hi ha alguna explicació?
El que ens diferencia, a nosaltres i a Berga, és que el focus es va concentrar en un hospital i un hospital és un lloc on hi va molta gent vulnerable. Aquesta seria la diferència respecte a la resta del país. De tota manera, això encara s’està investigant i, tot i que ara ens hem de concentrar en la lluita contra aquesta crisi, quan tot això acabi esperem saber què ha passat, sobretot per poder actuar.

La pandèmia està controlada a la conca d’Òdena?

Tenim dues dades que ens indiquen que sí. La primera són les entrades a l’hospital. Cada cop tenim més llits lliures, més d’un centenar ara, tenim més de la meitat dels llits d’UCI buits, i a més, les entrades a urgències són molt baixes. Amb les dades de Salut fem aquesta anàlisi. Però en tenim més, de dades. Nosaltres, en un moment en què la comunicació era millorable, vam optar per complementar-les. Parlant amb alcaldes italians, que anaven uns quinze dies avançats, ens van dir que feien servir les dades dels serveis funeraris. I així, cada setmana fèiem una anàlisi comparativa, setmana per setmana i comparant-la amb la mitjana de la mateixa setmana dels darrers cinc anys. Això ens donava una idea clara de l’evolució. Fa cinc setmanes vam morir 90 persones, un 400% més del que és normal, la següent 50, la següent 40, la següent 30 i aquesta setmana hem pogut anunciar que han estat 20. Encara estem lluny de la mitjana dels darrers cinc anys, que és de 13, però aquest indicador és molt objectiu i ens serveix per prendre decisions.
Vostè es va queixar que les dades de Salut no eren acurades.
Era difícilment defensable que des d’Igualada es donessin dades reals i des de la Generalitat no. Han acabat anant al sentit comú, explicar la realitat a la gent, no informar només de la gent que moria als hospitals, tot i ser una dada rellevant, sinó també la gent que moria a les residències o a casa. Crec que tots els països ho acabaran fent així perquè és molt senzill comparar les dades als registres civils, i és una dada objectiva.
Ara ja parlem del desconfinament. Què li sembla el pla del govern de Pedro Sánchez?
Aquí a la conca d’Òdena som quatre ajuntaments confinats però set d’afectats, i som set ajuntaments de cinc forces polítiques diferents. Jo el que demano és que usin la mateixa fórmula d’aquí, la de la transparència i la unitat. La ciutadania està desorientada, hi ha un excés de missatges, a vegades contradictoris… Tinc la sensació que aquest desconfinament s’està fent d’una manera poc sensible a la realitat, de manera poc sensible amb els municipis. No és el mateix Barcelona, Igualada o Gisclareny. Jo apel·lo que, des del sentit comú, els municipis siguin tinguts en compte. L’administració municipal és la més propera al ciutadà, la que té les antenes posades al que passa al territori, som els que tenim les eines per saber abans que ningú que passarà… Se’ns ha de tenir més en compte. El desconfinament per províncies no és una bona proposta, és de sentit comú que la rectifiquin.
Han pogut valorar ja la destrossa que ha fet la malaltia a la conca d’Òdena?
Estem treballant, des de la unitat de tots els municipis, de diferent color, per trobar la vacuna contra aquesta crisi econòmica i social que vindrà. Som conscients que a partir del setembre hi haurà grans afectacions i hem començat a treballar per trobar-hi una vacuna econòmica. Tenim la sensació que la trobarem, amb unitat d’acció, amb concertació publicoprivada, pensant en gran, presentant projectes audaços que generin confiança que ens en sortirem. Ve una època en què els ajuntaments tindran una baixada d’ingressos molt important i en què hi haurà un augment de la despesa. Per tant, demanem també cintura a les administracions públiques, a la Diputació, a la Generalitat, a l’Estat i a la mateixa Unió Europea. Hem de ser capaços de treure la major versió de nosaltres mateixos, per deixar clar que la unitat d’acció conduirà a la sortida d’una crisi econòmica que no serà catastròfica, però sí molt important.
Concreti’m mesures.
Vam decretar un ajornament del pagament d’impostos que vencien abans de l’estiu i hem activat partides pressupostàries, en el primer ple telemàtic de la història d’Igualada, destinades a dos àmbits. En primer lloc, a crear una xarxa que pugui suportar la crisi econòmica que ve, és a dir, un pla de xoc d’emergència social. I també un pla de reactivació econòmica, que també té dos àmbits, la generació de subvencions en l’àmbit local, perquè restauradors, autònoms o pimes puguin seguir i reactivar activitat econòmica i la concreció de projectes que ajudin a reactivar economia, com la promoció d’habitatge púbic que vam anunciar dimecres amb el conseller Damià Calvet. De tota manera, el projecte més important que tenim entre mans i en el qual estem compromesos, des de la diversitat política però la unitat d’acció, és el pla director de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena.
De què es tracta?
És un pla que ha de generar un munt de sòl industrial i en el qual ja tenim empreses interessades. Pot ser un revulsiu econòmic per a la nostra zona. En èpoques de crisi és quan s’ha de pensar en projectes grans, i aquest n’és un. Esperem que en un any i mig puguem tenir el planejament aprovat; de fet, ara començarem el procés de participació ciutadana, que haurà de ser via telemàtica, per debatre aquest projecte. La conca d’Òdena, amb uns 70.000 habitants, té la voluntat inequívoca de sortir-se’n, estem compromesos a trobar la vacuna contra la crisi. No ens volem resignar, ho hem passat molt malament, però jo als meus regidors els dic que es ve plorat de casa.
En l’inici de la crisi, va criticar les condicions de l’hospital. Tan malament estava?
No, tenim un dels millors hospitals de Catalunya, construït fa només deu anys. La gent n’està molt contenta. Vam tenir la mala sort que l’episodi del brot es va donar allà. El que es mereixen és tot el nostre reconeixement. Ara, aquest episodi ens ha fet veure que ja teníem problemes, com la manca d’especialistes. Un hospital que dona servei a una població de gairebé 140.000 persones no pot no tenir totes les especialitats. Ara el que hem d’aprendre és que aquests hospitals funcionen molt bé, però els cal un reforç de les especialitats mèdiques, una millora, sí o sí, dels sous dels treballadors de la sanitat pública del nostre país, i en tercer lloc, aconseguir que sigui universitari, i creiem que estem a setmanes que aquest projecte sigui dut per una igualadina, la consellera Chacon, al consell de govern.
També va demanar la medicalització de les residències.
El 21 de març ja vam enviar una carta al Departament de Salut demanant un pla de xoc per a les residències de la conca d’Òdena. El fet d’estar al peu del carrer et permet detectar aquestes coses. En l’àmbit de les residències s’haurà de parlar amb més calma de tot el què ha passat per poder millorar.
La relació amb la Generalitat i l’Estat ha estat bona?
Crec que, tot i les dificultats, tots han fet tot el que han pogut… Segur que hi ha coses a millorar; em vaig queixar de la comunicació, per exemple. Crec que hem de tenir més confiança en la nostra administració local, en els alcaldes i alcaldesses, que són els que ha escollit el poble per vetllar pels seus interessos. En alguns moments es podien haver fet les coses millor, però tindrem temps de debatre-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.