Bolsonaro desafia el Congrés i el sistema judicial del Brasil

Dret, al davant de la seu del govern, sense mascareta i acompanyat de la seva filla de nou anys, el president del Brasil, Jair Bolsonaro, va acompanyar amb el puny enlaire una manifestació contra el poder judicial i el Congrés. Va cridar a la multitud que “la situació ha arribat a un límit” i va advertir que, per al bé del país, aquesta setmana no hi havia d’“haver problemes”. Els seus seguidors, uns centenars d’entusiastes vestits de groc i brandant banderes brasileres, demanaven una intervenció militar. Bolsonaro ha tibat al màxim la seva pugna amb els poders de l’Estat, convençut que la pandèmia que devasta el Brasil és un invent de l’oposició per derrocar-lo i interrompre així el camí de transformació que, diu, Déu li ha fixat com a missió.

Bolsonaro s’ha tornat incontrolable, fins i tot per a les forces polítiques i econòmiques que el van encimbellar al poder com a antídot contra quinze anys de governs del Partit dels Treballadors (PT). Ja ha perdut el ministre de Sanitat, Luiz Henrique Mandetta, que se’n va anar tip que Bolsonaro critiqués la política d’aïllament contra el virus. La crisi de palau es va agreujar la setmana passada, quan va dimitir Sergio Moro, el jutge que va empresonar Luiz Inácio Lula da Silva i que Bolsonaro va nomenar ministre de Justícia com a emblema de la lluita contra la corrupció.

Moro se’n va anar fidel al seu estil: l’endemà de la renúncia va lliurar a la premsa converses privades amb Bolsonaro que suggerien l’interès del president per influir en investigacions sobre corrupció contra membres de la seva família. El problema havia esclatat amb la decisió de Bolsonaro d’imposar un nou cap de Policia Federal, força que al Brasil du a terme investigacions. Moro va sospitar de l’amistat entre Bolsonaro i el candidat i va deixar el càrrec. El Tribunal Suprem va rebutjar més tard el nomenament pel mateix motiu i va deixar el president a la intempèrie, obligat a cedir. Ahir va nomenar finalment a un successor, mà dreta del primer candidat.

Bolsonaro exerceix el poder amb les mateixes estratègies que quan era un diputat federal de posicions extremes però considerat inofensiu. Així va arribar a la presidència, amb la promesa de canviar-ho tot. El seu discurs va fer forat en la gent, tipa de la “vella política”, i va seduir els poders reals, que van veure en ell un personatge políticament incorrecte però defensor de les polítiques de lliure mercat. Però la pandèmia ho ha canviat tot. El president s’ha tornat un opositor dins del seu govern i es baralla amb tots, mentre pren part en manifestacions a favor d’un govern controlat pels militars. “Tenim les forces armades al costat de la gent, per llei, per ordre, per democràcia, per llibertat. No admetrem més interferència”, va dir diumenge.

No és clar, no obstant això, que Bolsonaro tingui realment el suport militar que pregona. El seu vicepresident, Hamilton Mourão, és un general retirat que fins ara ha servit com a contrapès a les sortides més absurdes del seu cap. El temor és que les tensions derivades de l’administració de la pandèmia, que té el Brasil com el país més afectat de l’Amèrica Llatina, precipitin solucions extremes.