El pas en fals de Sánchez crispa Iglesias i fereix ERC, Cs i el PNB
El pretès pacte amb Bildu per derogar la reforma laboral de Rajoy queda en no res pel vet de Calviño, però agita el govern i espanta tots els socis
Rufián promet forçar el PSOE, i Ábalos no el veu com a soci
Els manuals de negociació aconsellen l’estratègia win-win –totes les parts hi guanyen–, però Pedro Sánchez té una estratègia lose-lose en què totes les parts hi perden i tot per no canviar res que no sigui el firmat des del gener. Després d’ofendre ERC amb el sí de Ciutadans i del PNB a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, Sánchez i el PSOE van pactar amb EH Bildu –a canvi d’una abstenció irrellevant al Congrés– una presumpta derogació total de la reforma laboral de Mariano Rajoy del 2012 durant l’excepció per la Covid-19 que al final no és res més que el pactat en l’acord de coalició amb Podem. El pas en fals del PSOE, però, enemista Sánchez amb Pablo Iglesias, i a la legió indignada per la comèdia d’embolics socialista on ja hi havia ERC ara hi ha Cs –quan celebrava deixar ERC fora de joc no sabia que Adriana Lastra ja negociava d’amagat amb els d’Arnaldo Otegi– i també el PNB, perquè l’últim que esperava el lehendakari, Íñigo Urkullu, és que el president espanyol regalés focs d’artifici a l’esquerra abertzale quan hi ha eleccions basques el 12 de juliol. “Pacta sunt servanda”, (el pactat, obliga) coincidien ahir a afirmar en llatí Iglesias i Otegi, mentre que el PSOE reculava al dictat de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. “Seria absurd i contraproduent”, va dir Calviño com a fi de festa.
Després d’un debat de dotze hores al Congrés en què Cs i el PNB van salvar l’estat d’alarma fins al 7 de juny, el PSOE entretenia la mitjanit amb una nota de rectificació sobre un acord amb EH Bildu que Mertxe Aizpurua exhibia com a derogació total del mercat laboral imposat per Rajoy. Un dels nusos de la coalició forjada al cap de 48 hores de les eleccions del 10 de novembre va ser aquest punt, i tothom sap que Podem volia la derogació total i el PSOE preferia la “derogació dels aspectes més lesius”, i el consens va ser: “Derogació.” De sobte, i amb nocturnitat, Sánchez regalava a EH Bildu un gol per l’esquadra al PNB i al PSE quan Iglesias no va poder arrencar aquest acord abans de la investidura? I ho feia quan els cinc vots abertzales no eren ni necessaris i quan EH Bildu ja s’havia abstingut en la quarta pròrroga?
Si ja en el ple de l’alarma Pablo Casado va invocar ETA i l’acostament dels presos –com també Santiago Abascal (Vox)– per votar-hi en contra, amb la guspira de les portades madrilenyes –“Sánchez pacta alhora amb Cs i Bildu per allargar l’alarma”, disparava El Mundo contra Inés Arrimadas–, l’escàndol va anar a més i va fer desfilar els ministres i els ofesos. “Si després cada partit vol fer consideracions... Doncs molt bé. Però el firmat i escrit en un paper és l’acordat. Derogar íntegrament la reforma. Literal”, va dir Iglesias a Catalunya Ràdio. “No és paper mullat, està vigent”, hi afegia Aizpurua, portaveu d’EH Bildu al Congrés i munyidora de l’acord. Però José Luis Ábalos rebat Podem: “L’aclariment coincideix plenament amb l’acord d’investidura, i això és el que compta.”
Absurd i contraproduent
La vicepresidenta Calviño desmentia una derogació integral. “Seria absurd i contraproduent”, va dir davant del Cercle d’Economia per a satisfacció del president, Javier Faus.
Qui no enveja la jugada és Gabriel Rufián. “Molt intel·ligents, els companys de Bildu. Al PSOE sempre se l’ha d’obligar a fer coses, quan pot, tria el pitjor”, va dir. Però Rufián no s’enganya: “Cal recordar que el PSOE té una majoria per derogar la reforma laboral des de fa molt de temps. I no ho ha fet.” Si bé Rufián i Lastra no donen res per trencat, Ábalos no veu ara ERC com a soci. I si el PNB no entén que Sánchez alimenti la subhasta basca de peix al cove amb Bildu, encara menys Edmundo Bal (Cs). “Sigui quin sigui el contingut, pactar amb Bildu, que no condemna ETA, és una immoralitat”, opina Bal. Si Sánchez vol una sisena pròrroga, ara li sortirà caríssima.
La CEOE trenca el diàleg social i els sindicats dubten
Tot i que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va ser qui va fer avortar el text de la derogació de la reforma laboral, la gran damnificada de l’episodi amb EH Bildu és la ministra de Treball, Yolanda Díaz, d’IU, que havia forjat una entesa en el diàleg social que va dur a la firma el 30 de gener –després de vint dies al càrrec– d’un acord amb la patronal i els sindicats sobre el salari mínim (SMI). Tot el cabal de confiança teixit per Díaz, que no va ser informada en temps real de l’abast del pacte al Congrés, ahir es va esfumar: el líder de la CEOE, Antonio Garamendi, va donar per trencat el diàleg social i es va absentar d’una primera cita convocada. “És molt greu el que s’ha firmat. És un menyspreu indignant que dinamita el diàleg social”, avisa Garamendi.
El disgust de la CEOE és compartit a UGT i CCOO, que han vist com el govern també els obviava. De fet, era Josep Maria Álvarez qui descobria el text i advertia Garamendi de nit. “És com el gag dels germans Marx del contracte”, diu Garamendi sobre el pacte del PSOE. Álvarez, que és partidari de derogar el text de Rajoy del 2012, vol fer-ho dialogant amb la CEOE.
Notícies relacionades
