El municipalisme, en armes contra les cotilles pressupostàries
Reivindiquen la seva gestió durant la pandèmia i fons per compensar la davallada de tributs
Volen activar plans de xoc de recuperació i per això insten l’Estat perquè flexibilitzi la regla de la despesa i els permeti utilitzar els superàvits
El mandat dels alcaldes després de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019 està sent especialment virulent per a les arques de l’administració local i per a la gestió del dia a dia. Si no en van tenir prou amb els efectes meteorològics devastadors com els de la gota freda de la Dana del 23 d’octubre i posteriorment l’impacte de la llevantada Glòria de finals del gener passat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus ha posat al límit la seva musculatura. Per aquest motiu entitats municipalistes com l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) reclamen al govern espanyol i al català línies de fons extraordinaris per poder planificar plans de xoc des dels ajuntaments, però sobretot que hi hagi una major flexibilització de la regla de la despesa i una modificació de la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera del 2012, i que puguin utilitzar la totalitat del superàvit del 2019 i els romanents dels anys anteriors.
Al tòpic amanit, però real, que els ajuntaments són la primera trinxera administrativa a la qual recorre la ciutadania, s’hi ha d’afegir que normalment són la darrera a rebre suport supramunicipal per poder donar-hi resposta. Les alcaldesses i els alcaldes hi estan més o menys acostumats, avancen pagaments que no els pertoquen i assumeixen partides en espera del retorn econòmic, però la factura que la Covid-19 hi està deixant els ha posat, també, en estat d’alarma. Les urgències les “hem atès des dels municipis”, coincideixen a explicar la presidenta de la FMC i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, i la seva homònima de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, però el drama amb la pandèmia és que els municipis han deixat d’ingressar molts tributs, ja sigui per ajornaments o bonificacions d’impostos (IBI, plusvàlua, impost de vehicles...), als quals s’hi afegeixen totes les taxes anul·lades pel fet de no oferir serveis, com pot ser les terrasses i els centres educatius, i la baixada d’ingressos en el servei de transport o les zones blaves. En contraposició han hagut de finançar la compra de material com ara mascaretes i material informàtic, oferir línies d’ajuts, incrementar la neteja o les desinfeccions en carrers i altres espais, per esmentar altres accions.
Tot això amb serveis com les escoles de música, els centres esportius o les biblioteques tancats, però sense reduir el personal que treballa als consistoris i implementant acceleradament el teletreball. Això ha suposat, per posar alguns exemples, que el cost de la gestió de la Covid-19 hagi suposat uns 300 milions a Barcelona, 20 milions a Sabadell, 15 a Terrassa o 8,5 milions a Sant Cugat, tenint en compte la manca d’ingressos tributaris i les despeses directes per la pandèmia.
Tot plegat, obligats a retocar els pressupostos, conscients que la Covid-19 també tindrà incidència en els de l’any 2021, amb un desfasament de tresoreria i una caiguda dels ingressos d’entre un 5 i 10%, ja que preveuen que davallarà l’ajuda del fons estatal perquè baixarà la recaptació d’ingressos de l’Estat als municipis, a més de créixer els impagaments tributaris.
Els ajuntaments “estem més ben preparats per afrontar aquesta crisi que no pas el 2009” i reactivar-los econòmicament i socialment, explica el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, ja que “la proximitat es convertirà en un valor importantíssim en la gestió pública del futur”. Però per fer front a aquest panorama demanen treure les cotilles que l’Estat imposa en la confecció dels pressupostos i que faciliti la contractació pública amb la simplificació burocràtica. L’ACM, com explica el seu president i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ja va enviar el 20 de març una carta a diversos ministres i al president espanyol, Pedro Sánchez, perquè preveiés aquests mecanismes de compensació, i conjuntament amb la FMC van elaborar un decàleg de 55 accions per combatre la crisi sanitària, econòmica i social. Sense resposta encara, recorda que va ser el govern espanyol qui va decretar l’estat d’alarma amb una sèrie de mesures i que hauria d’haver-hi fons per als ajuntaments per aplicar-les, però “a hores d’ara estem en una situació de desproveïment total”, lamenta.
Per la seva banda, Arnau recorda que la petició d’una nova llei d’estabilitat pressupostària ja és anterior a la crisi, a la qual ara s’hi afegeix la flexibilització de la regla de la despesa per fer ús del superàvit els municipis que en tenen, que calcula que poden ser el 90%. A les altres poblacions se’ls haurà d’obrir la porta a tenir més dèficit, perquè, si no, provocaran “un desequilibri econòmic a tot el país i fent diferenciació de ciutats de primera i segona”, hi afegeix. Reconeix que La Moncloa el 17 de març va fer una modificació del decret llei per flexibilitzar la despesa perquè els ajuntaments puguin invertir un 20% del superàvit del 2019 en partides només destinades a l’atenció social a col·lectius afectats per la Covid-19, però ho considera insuficient per fer front als plans de reconstrucció quan hi ha municipis que tenen romanents disponibles d’exercicis anteriors.
Crida a la Generalitat
El 7 de maig les entitats municipalistes també es van reunir amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i els va anunciar la creació d’una taula bilateral per impulsar una reactivació econòmica: “Li vam donar una sincera benvinguda si serveix per al que toca realment”, diu Soler, ja que no s’ha tornat a convocar ni té data prevista. Reclama passar de “les paraules als fets” i en aquesta reunió plantejaran que inclogui un punt en què s’expliciti la creació d’un fons de cooperació extraordinari per al món local i també un altre que contingui la simplificació administrativa, a més del que ja estan executant coordinadament de mesures de desescalada. De moment, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va anunciar el 15 de maig passat que finançarà amb 10,5 milions els projectes que els ens locals i comarcals estan duent a terme o volen fer derivats de la crisi sanitària, ja sigui relacionats amb el sensellarisme, el voluntariat o el reforç del servei d’atenció domiciliària (SAD).
Les diputacions també han ofert ajudes als consistoris per fer front a les emergències. La de Barcelona mobilitzarà 1.000 milions a partir de l’1 de juny i fins al 2023 si s’aprova en el ple del proper dia 28. La primera fase tindrà una partida de 100 milions per a despeses extraordinàries que hagin assumit i, en una segona fase, la resta serà per a inversions, serveis i programes de resposta a noves emergències.
Amb jornades de fins a 15 hores de feina durant 70 dies d’estat d’alarma, l’alcaldessa de Vilanova reconeix que la situació era nova per a tothom, que sort n’han tingut dels tècnics i que l’experiència ha de servir perquè segons com evolucioni la pandèmia “estiguem preparats i tot el que ha passat ara no torni a passar”. En el cas de Vilanova reconeix moments difícils a les residències de gent gran amb un personal no preparat en l’àmbit de la salut. “Hem estat fent bancs de proves i ens vam trobar una mica abandonats a l’inici”, però espera que el problema no es torni a repetir.
LES FRASES
Grups de WhatsApp que treuen fum
Si per a alguna cosa ha servit la crisi sanitària i les derivades econòmica i social de la pandèmia, és per enfortir el teixit solidari entre administracions locals, però també dins els mateixos municipis. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, admet que la gestió de la Covid-19 ha “generat un problema que ha afectat tots els 947 municipis” i, en aquest aprendre diari i sense expertesa tècnica per donar-hi resposta, s’ha generat una xarxa de grups de WhatsApp que fins ara no existia per “compartir protocols, plans de contingència, documents de bases de concursos i ajuts públics, accions estratègiques o resposta a situacions concretes”. No són grups locals només, sinó que es tracta també de “grups d’alcaldes de la comarca, el dels de la vegueria, els de la regió sanitària...” i d’altres, explica Arnau, que s’han creat i es mantenen en aquests més de 70 dies de pandèmia que han servit per donar “una visió menys política i de servei”, anar tots a l’una i evitar comparacions entre municipis. I admet que no és el mateix la decisió de canviar el sentit de la circulació d’un carrer que “decidir sobre la salut de persones, sabent que al darrere hi ha vides, una qüestió que aclapara”.
