POLÍTICA

La Covid-19 ha canviat maneres de fer en el dia a dia polític, canvis que han arribat per quedar-se, creuen els experts consultats. D’entrada, en la comunicació política. “Ens estem posant les piles en la tecnologia: el que s’ha fet en pocs mesos no s’havia fet en deu anys, amb lives i aplicacions com Zoom, Skype, Facebook i Whatsapp”, constata el politòleg Arnau Sanz, que té una agència de màrqueting que treballa per a diversos departaments, ajuntaments i diputacions. En efecte, ara veiem compareixences de premsa constants per explicar novetats i periodistes preguntant des de casa per videconferència. “El format agrada a totes dues parts, perquè comporta menys feina a la institució i als periodistes no els cal desplaçar-se”, raona, tot i que admet que s’ha d’acabar de polir, perquè grinyola en aspectes com qui i quantes preguntes es fan.

“Tot s’enfoca ja als canals digitals, en detriment dels tradicionals, perquè són eines potents per poder segmentar”, reflexiona. Això sí, més que els mitjans són les xarxes socials –que hauran de tenir una implicació creixent per combatre les fake news– les que actuen com a principals enllaços, per la qual cosa els càrrecs i assessors directes hi hauran de tenir més coneixements, i preparar protocols i estratègies comunicatives noves. De fet, n’hi ha que ja s’han fet instal·lar càmera fixa al despatx. Fins i tot s’han creat modalitats perquè els ciutadans puguin preguntar als polítics sense intermediaris, fet que segons ell prova que “s’està perdent la por” i que té futur sobretot en el món local. En aquest marc, creu, la gent tindrà més capacitat per “generar debats i agendes polítiques”, i els periodistes, que veuran devaluat el rol de pont amb els dirigents, s’hauran de centrar en feines més d’investigació, contextualització i anàlisi de la informació.

La mateixa tecnologia ha permès que el Parlament no s’aturi durant el confinament. “En una situació d’emergència total, i sense haver-hi un pla predeterminat, s’ha pogut mantenir l’activitat i fer totes les compareixences relacionades amb la gestió de la crisi”, destaquen fonts internes. També el govern ha pogut fer reunions telemàtiques. La jurista Dolors Feliu constata que en tots dos casos s’han aprofitat “escletxes” a l’ordenament i la jurisprudència del TC, que va en sentit contrari i creu que en molts aspectes ara quedarà superada. I és que, més enllà que a Catalunya el debat hagi estat viu per l’existència de presos polítics i exiliats que eren diputats, el cert és que “ningú s’ho havia plantejat de manera global en cap altre parlament”, ni tan sols l’europeu. “Ja es veia que era una porta al camp, els nous temps porten a explorar noves formes de comunicació”, tanca Feliu, convençuda que el debat anirà a més. Això sí, una altra cosa serà trobar l’equilibri, perquè, com constaten a la cambra, sense presència física l’activitat política s’empobreix perquè s’exposa a errors de connexió, i a més el debat i la rèplica perden agilitat. “Es perd la vivesa del parlamentarisme”, avisen.