Torra considera que “cap tribunal, ni cap estat” pot prohibir una bandera

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reaccionat a la sentència del Tribunal Suprem que veta els símbols no oficials als edificis públics afirmant que “ni cap tribunal, ni cap estat” pot prohibir una bandera.

En un missatge a les xarxes socials, Torra s’ha mostrat “totalment d’acord” amb l’alcalde de Celrà i membre de la CUP Dani Cornellà, que aquest dilluns ha publicat una imatge de la façana de l’Ajuntament amb la bandera del col·lectiu LGTBi i l’estelada al costat de la senyera, en resposta a la sentència que determina que no es poden lluir als edificis oficials símbols que no siguin els oficials.

Cornellà ha acompanyat la fotografia amb un text que afirmava que “cap tribunal pot prohibir una bandera de llibertat”. Torra publicat el missatge de l’alcalde al seu perfil acompanyat de la seva opinió: “Totalment d’acord. Ni cap tribunal, ni cap estat”.

El Tribunal Suprem ha sentenciat avui que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”. La doctrina establerta en relació amb avui pel Suprem precisa que la “incompatibilitat” amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que concorrin, “amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes”.

El diputat al Parlament i vicepresident de la Mesa, Josep Costa, ha recordat també a les xarxes socials que les primeres banderes que es van prohibir van ser les estelades, i que aleshores no hi va haver queixes més enllà de les que va pronunciar el col·lectiu independentista. “Ara us prohibeixen la bandera LGTBi o la de qualsevol poble o causa amb la que us vulgueu solidaritzar. I després les pancartes feministes, antiracistes o pro-refugiats”, ha vaticinat.

La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha denunciat que la sentència del Suprem suposa “un nou atac a la llibertat d’expressió”. En una roda de premsa telemàtica, la portaveu republicana ha considerat la decisió dels magistrats com “una nova mostra de coacció i ingerència als drets i les llibertats més fonamentals”.

Vilalta ha anunciat que interposaran recursos davant aquesta decisió judicial. “Caldrà plantar-hi cara ja que s’hauria de poder expressar amb llibertat totes les opinions de consens de la ciutadania de Catalunya”, ha defensat.

El cap de les Joventuts d’ERC (Jovent Republicà), Pau Morales, ha fet una crida a posar la bandera que representa el moviment independentista català, l’estelada, i la del col·lectiu LGTBi a tots els ajuntaments de Catalunya. Per Morales, “la millor resposta” a la decisió del Suprem és posar “ambdues banderes a cada balcó de cada Ajuntament del país. Per la llibertat!”.

La sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aquell acord aprovava que la bandera s’hissés en un lloc destacat de la seu central de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 22 d’octubre del 2016.