Ni retallades ni eleccions
Torra demana un front comú amb Iceta i Albiach per reclamar a Madrid recursos pendents i deutes històrics per valor de 9.000 milions
El president descarta anar a les urnes fins que no s’hagi “encarrilat” la sortida de la crisi
Eleccions, quan s’hagi “encarrilat” la sortida de la crisi del coronavirus. El president de la Generalitat, Quim Torra, va descartar ahir convocar els catalans a les urnes perquè es vol concentrar a respondre a la problemàtica sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia, i això implica en aquests moments reclamar els recursos pendents i el deute històric de l’Estat amb Catalunya, que calcula en 9.000 milions d’euros. En el marc de la sessió de control al govern, el president va demanar tant al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, com a la presidenta de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, que facin amb ell causa comuna a Madrid perquè el Principat rebi el que li pertoca. “Això és a les seves mans solucionar-ho, vostès que tenen unes responsabilitats molt importants ara que governen a l’Estat espanyol. Ara va de recursos”, va insistir. “Tots els recursos, els que se’ns deuen i aquells als quals tenim dret”, va afegir-hi.
Torra va desglossar la milionada entre els diners d’ajuda a la dependència (3.400) i els pendents de la disposició addicional 3a de l’Estatut (3.700), sumats als 2.200 que calcula que es podrien dedicar a polítiques socials si es flexibilitzés el dèficit almenys fins a un 1%, en lloc de l’anunciat 0,2%. També va esmentar la “infravaloració” del cos dels Mossos d’Esquadra i va reclamar que es permeti als ajuntaments gestionar els seus superàvits. “Estan calculats en 2.700 milions, aquests superàvits i romanents, que estan en un banc. Però a qui se li acudeix? Com pot ser que encara no ens hagin alliberat aquests recursos per poder-los utilitzar”, es dolia.
“Aquest govern no farà ni una retallada, i encara menys en polítiques socials”, va dir Torra per tranquil·litzar Albiach, preocupada per si la Generalitat queixalaria la renda garantida de ciutadania després que l’executiu espanyol hagi aprovat l’ingrés mínim vital. Torra va celebrar la mesura, però va lamentar que arribés “tardíssim”, dos mesos i mig després que la Generalitat la reclamés. “I encara falten quinze dies per veure com s’aplica. Nosaltres demanem poder gestionar aquest import”, va reivindicar.
La cap de files dels comuns es va comprometre a treballar perquè efectivament l’ingrés mínim vital es gestioni des de Catalunya, però va assegurar que la de la renda garantida “és molt millorable” i va reclamar que passi de 664 a 772 euros al mes i que es revisi el percentatge de sol·licituds denegades.
El president va reiterar que Catalunya genera els recursos suficients per sortir de la crisi, però que es veu abocada a demanar a l’Estat 5.000 milions d’euros comunitaris perquè no té interlocució directa amb la Unió Europea, uns fons que, tanmateix, arribaran l’any vinent. “Jo vull solucions ara; ens les demanen ara. No podem esperar els fons europeus del 2021”, va queixar-se a Iceta.
Pràcticament totes les intervencions del president, també en la rèplica a la dirigent de Ciutadans, Lorena Roldán, van fer èmfasi en la necessitat d’obtenir els recursos i a lamentar la falta de sobirania per poder abordar la resposta a la crisi: “Quina és la millor opció? Tenir tota la sobirania i tots els recursos. És el cas de l’Estat espanyol; no és el nostre, malauradament. Quina és la segona millor opció? No tenir una sobirania però tenir els recursos, cas del País Basc, tampoc és el nostre. On som nosaltres? En la pitjor situació. Tenim la sobirania que tenim i no tenim els recursos. Ens veiem obligats permanentment a demanar el que ens pertoca.”
Pla A, que Nissan no tanqui
L’única qüestió que es va apartar de la pandèmia va ser el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya, que l’executiu no dona per definitiu. Interpel·lat pel diputat de la CUP Vidal Aragonès, que li preguntava si la Generalitat, com a pla B, pensa estudiar la nacionalització dels centres de treball que cessin l’activitat, Torra va afirmar que “el govern té un pla A: mantenir els llocs de treball i que l’empresa continuï a Barcelona”. El president va ressaltar la “unitat d’acció” que estan demostrant totes les administracions implicades per arribar a un acord i va insistir que la qüestió “no és un problema català ni espanyol, sinó europeu”.
Tanmateix, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el cap de govern va qualificar d’“absolutament insuficient” el pla per al sector de l’automoció anunciat pel govern espanyol, ja que “la ministra Reyes Maroto parla de 1.500 milions d’euros, però això és el que necessitaria Catalunya”.
LA FRASE
Els retrets entre JxCat i ERC per l’estat d’alarma es traslladen al Parlament
Amb un to menys tosc i més de floret que al Congrés, Junts per Catalunya i ERC també se les van heure al ple del Parlament, malgrat les apel·lacions mútues a rebaixar la crispació. El president del grup republicà, Sergi Sabrià, va instar el president a “no instal·lar-nos en la queixa o el no a tot”. Per defensar l’abstenció d’ERC d’ahir al nou allargament de l’estat d’alarma proposat per La Moncloa, Sabrià va advocar per “fer que les coses passin i, en general, passen millor treballant i acordant que no pas amb retrets”.
Torra va subratllar que el pacte amb el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias té lloc en una setmana en què l’Organització Mundial Contra la Tortura s’afegeix a Amnistia Internacional per demanar l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. “Com podem pensar que estem davant d’un govern progressista a l’Estat espanyol si es mantenen presos polítics a la presó”, va preguntar-se.
Aprofitant que ERC no ha sotmès a votació de la militància la decisió d’allargar l’alarma –ho va aprovar l’executiva per consens–, Torra va imaginar una Catalunya del futur disruptiva, “que no reconstrueixi models caducs” i va apostar per una regeneració democràtica que inclogui els partits: “Probablement tots els partits polítics –li dic així–, tots els partits polítics, han d’apoderar-se i han de fer que el seus militants realment també siguin capaços de poder intervenir amb tota llibertat, per no sentir-se tampoc coaccionats per ningú.” El president ho va salpebrar assegurant que cal posar aquestes reflexions “per sobre de les nostres picabaralles de vol curt i alçar la mirada, alçar l’horitzó, veure el país que volem construir; jo el vull lliure i d’altres potser no”.