Un sol front nacional

Participo i dono suport des de la meva llunyania a l’ANC, però també cal dir que podria fer molt més si em donessin joc. Vull dir que s’ha tingut molt poc en compte els qui vivim a l’estranger i, molt més encara, els qui no estem en una capital d’estat, encara que on jo soc al llarg dels anys s’hi ha fet força soroll. Tenen raó els qui diuen que els catalans tenen també forta tendència al centralisme. S’hauria de refer la relació amb la gent que viu a fora i tenir molt més en compte sobretot aquells que tenim arrels i forta presència en altres països. A l’hora de la veritat, no hi ha amic massa petit. També seria bona idea forjar una xarxa llatinoamericana, com la que vam tractar de fer fa quinze anys. Llavors ens la va ensorrar la burocràcia del Llull, persones que hi remenaven les cireres i funcionaris d’ERC que tenien a veure amb les relacions exteriors de la Generalitat. D’això se n’hauria de parlar seriosament per aprofitar tot el que es pugui.

Per una altra banda, si s’aconsegueix que encapçali l’ANC una persona de gran prestigi social, de catalanitat reconeguda i sense aspiracions a cap càrrec, es podria obrir un ventall d’activitats amb gent de totes les tendències però clarament independentistes, per tal que l’Assemblea pugui esdevenir un autèntic aglutinador de forces catalanistes tan diverses com es vulgui, però indefectiblement coincidents pel que fa l’objectiu de l’estat propi i tots disposats a sacrificar il·lusions o interessos particulars fins que la independència esdevingui el que la majoria ja vol. La població de Catalunya es queixa precisament que diferents grups, patriotes tots, discorden per coses menors o interessos particulars, deixant escapar l’èxit que es podria obtenir amb un gran front operatiu. Aquest ha de ser l’objectiu de l’ANC i li falta poc per aconseguir-ho.