Política

La fiscalia, enrocada contra Trapero

El fiscal rebaixa de rebel·lió a sedició el delicte contra l’excúpula dels Mossos, però demana per a ells deu anys de presó

Proposa, com a alternativa insòlita, que siguin condemnats per desobediència a vint mesos d’inhabilitació

Les defenses demanen l’absolució de tots quatre

“L’alternativa demostra que la fiscalia té seriosos dubtes”, sosté la defensa

Dos extrems: una condemna elevadíssima de presó o inhabilitació a càrrec públic. És el que va proposar ahir el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo en la petició de condemna per a l’anterior direcció de la policia catalana pels fets de la tardor del 2017, jutjats a l’Audiencia Nacional. “Els fets són els mateixos que va definir el Suprem en la sentència i per això ens hem d’adaptar al delicte de sedició”, va declarar Carballo per justificar el canvi del delicte de rebel·lió pel de sedició, però només va restar un any a la petició inicial: d’onze a deu anys de presó i també d’inhabilitació per al major dels Mossos Josep Lluís Trapero; l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior Cèsar Puig, mentre que a la intendenta Teresa Laplana no li va canviar res, en demanar-li quatre anys de presó per sedició. Alternativament, el fiscal va indicar que demana per a tots una condemna per desobediència: un any i vuit mesos d’inhabilitació a càrrec públic i 60.000 euros de multa per a Trapero, Puig i Soler, i un any d’inhabilitació i 30.000 euros per a Laplana.

Els quatre acusats amb els seus advocats van escoltar el canvi de delictes i de les penes de la fiscalia via telemàtica, des d’una sala de l’Audiència de Barcelona, mentre els fiscals eren a Madrid, amb la presidenta del tribunal, Concepción Espejel i Ramón Sáez Valcárcel, que serà el ponent de la sentència. Tots amb mascareta i pantalles a les taules, era la nova imatge del tribunal, que va haver d’aturar el final del judici, al març, per la pandèmia de la Covid-19.

El major Trapero i la intendenta Laplana van ser acompanyats fins a la porta del Palau de Justícia pel comissari Ferran López, que el va substituir amb el 155, i membres de l’equip d’advocats d’Interior i de l’oficina de comunicació dels Mossos, a més de la seva advocada, la penalista Olga Tubau. Pere Soler i Cèsar Puig van arribar amb els seus lletrats, Pau Ferrer (del despatx Martell) Fermín Morales, respectivament. Tot i breu, la sessió va tenir una anècdota, i és que inicialment no es deixava entrar la intendenta Laplana a la vista, ja que se li va comunicar que no estava formalment citada. No devien comptar amb ella, ja que després de la seva declaració, al gener, la seva lletrada va demanar la dispensa per no assistir a les vistes perquè estava de baixa. Al final, Laplana va poder entrar i escoltar la nova petició de penes del fiscal.

Dilluns vinent els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira hauran d’argumentar, amb les proves i els testimonis exposats en el judici, per què demanen una condemna de sedició, en la qual s’ha de demostrar que el major dels Mossos i la direcció tècnica del cos es van “alinear al costat” del govern per realitzar el referèndum de l’1-O i la posterior declaració d’independència. Els fiscals, que sempre han assegurat que “no es jutja el cos sencer de la policia catalana”, culpen el seu superior d’haver fet una actuació “passiva” per no evitar la votació del referèndum d’autodeterminació, i així donar suport als objectius del govern català la tardor del 2017.

Els advocats dels quatre acusats van anunciar, en la sessió, que mantenen les seves peticions d’absolució, sense proposar alternatives, ja que no hi veuen res més viable. “Objectivament és una bona notícia, que la fiscalia proposi una alternativa que no impliqui la presó”, manifestava Tubau, en sortir de la vista, i va afegir: “L’alternativa proposada revela que la mateixa fiscalia té seriosos dubtes per mantenir l’acusació de sedició. Nosaltres ens mantenim a demanar l’absolució de Trapero i Laplana pel desert probatori de la fiscalia.”

La penalista va recordar que la sentència del Suprem, que va condemnar per sedició membres del govern, l’expresidenta del Parlament i els dos líders socials de l’ANC i d’Òmnium, no condiciona del tot el tribunal de l’Audiencia Nacional. “El Suprem va establir que els fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre van ser un delicte de sedició comès per unes persones concretes. Això no es pot canviar. Però l’Audiencia Nacional ha d’aclarir si les conductes dels acusats poden encaixar en aquest delicte, o per contra, no hi ha proves d’aquest concert personal de Trapero i Laplana, i els ha d’absoldre”, va manifestar Tubau.

L’advocada també va declarar que encara que no impliqui presó, la inhabilitació que proposa com a alternativa la fiscalia també és onerosa per a Trapero i Laplana, perquè significa que no van complir el seu deure, i “són professionals de vocació i volen seguir sent policies”. La inhabilitació a càrrec públic plantejada per la fiscalia no implica, però, que hagin de tornar a opositar per ser funcionaris, com sí que es permet per llei en certs casos.

En el judici, iniciat a finals del gener passat, no s’ha ensenyat cap document en què el major Trapero i l’excúpula dels Mossos doni suport explícit al govern de Puigdemont en el procés d’independència. Pel que fa als testimonis, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, autor dels atestats, i el coronel Diego Pérez de los Cobos, podrien ser considerats testimonis espuris per l’animadversió que van traspuar contra el cap de la policia catalana, o per les seves interpretacions errònies haurien de ser descartats. Juan Antonio Puigcerver, que va assumir la direcció dels Mossos amb l’article 155, va ser l’únic alt funcionari de l’Estat que tant al Suprem com a l’Audiencia Nacional va admetre que des del govern espanyol també havien llegit tota la interlocutòria de la magistrada del TSJC, on recollia que calia respectar “la convivència ciutadana”, i no només la part dispositiva, com sosté Pérez de los Cobos. També va indicar que el major Trapero va expressar, en la Junta de Seguretat, que “compliria el mandat judicial, amb un ús de la força proporcional, i com a resposta accions concretes”.

Catorze cites del Suprem

Pel que fa a un suposat delicte de desobediència, els comandaments dels Mossos havien rebut l’advertiment del Tribunal Constitucional, com la majoria del govern, de no fer cap iniciativa per promoure l’1-O. El fiscal superior de Catalunya va fer rectificar el dispositiu policial de l’1-O i Trapero va incloure-hi més agents, fins i tot d’oficines. El binomi policial i el dispositiu no van ser qüestionats per la magistrada del TSJC, que va assumir el control d’executar la prohibició de l’1-O perquè l’alt tribunal català ja tenia una causa oberta contra la mesa del Parlament i del govern, i per tant la fiscalia no podia continuar dirigint el dispositiu policial.

En la sentència del Suprem, el tribunal crea un nou tipus de delicte de sedició, a parer dels advocats dels independentistes a presó. A més, hi critica els Mossos. “En el seu intent de complir l’ordre judicial, van claudicar de forma vergonyant, resignada o en alguns supòsits complaent, amb episodis de complicitat”, sosté el Suprem sobre els agents que van descartar actuar, seguint les ordres, davant la munió de ciutadans.

Pel que fa al major Trapero, hi ha catorze referències en la sentència de l’alt tribunal. La majoria que va advertir càrrecs del govern del xoc que podria significar mantenir l’1-O i 10.000 agents al carrer. I també, la seva defensa que els Mossos podrien complir sols el mandat judicial. Ni els organitzadors de l’1-O esperaven l’elevada mobilització ciutadana, i amb els cops de porra de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van sumar-s’hi no independentistes.

LES FRASES

Els fets són els mateixos que va definir el Suprem, i ens hem d’adaptar al delicte de sedició
Miguel Ángel Carballo
tinent fiscal audiEncia nacional
La fiscalia té un desert probatori tant en la sedició com en la desobediència. Volem l’absolució
Dem
Olga Tubau
Advocada de Trapero i laplana

Cuixart demana un permís de sis dies

El fiscal, novament, s’ha oposat a la petició del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, d’obtenir un permís, aquest cop de sis dies, per sortir de la presó de Lledoners, on des de l’octubre del 2017 compleix una condemna de nou anys de presó per sedició. Les sortides de fins a 48 hores són autoritzades directament pel Departament de Justícia, però en aquest cas es requereix el vistiplau de la jutgessa de vigilància penitenciària, que fins ara no ha revocat cap de les quatre sortides governatives de Cuixart ni tampoc per anar a treballar a la seva empresa, amb l’aplicació de l’article 100.2, del reglament penitenciari, com ja tornen a fer els nou presos polítics, després de l’aturada per la crisi sanitària.

En el seu escrit contra el permís de Cuixart, el fiscal repeteix els mateixos arguments que ha usat en totes les sol·licituds de permisos dels presos polítics perquè siguin denegades: una sortida massa aviat per l’elevada pena que té i no ha fet un curs per a la seva rehabilitació, ja que “admet els fets i les conseqüències, però no el delicte i –segons el fiscal– no és el mateix”. Cuixart va respondre a la negativa del ministeri fiscal per Twitter. “I quan reconeixerà l’Estat espanyol el delicte de vulnerar drets humans i incomplir el dret internacional que denuncien organitzacions d’arreu del món?”, va piular fent referència als reclams de diferents organismes, com l’ONU, que exigeix l’alliberament dels Jordis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia