Política

Escalada de tensió sense precedents entre les Corees

Pyongyang destrueix l’oficina d’enllaç creada el 2018 per potenciar la represa de les converses entre tots dos països

Kim amenaça de tornar a enviar tropes frontereres cap a zones desmilitaritzades al sud

Corea del Nord va destruir ahir l’oficina d’enllaç creada el 2018 que tenia per objectiu la represa de les converses entre les dues Corees, i va fer efectiva l’amenaça d’interrompre totes les comunicacions amb el sud.

En unes imatges llunyanes difoses per televisió, es va poder veure una columna de fum provinent de la zona industrial on estava situada aquesta oficina d’enllaç entre tots dos països i que treballava per negociar una futura desnuclearització de la península.

Hores després, tant Pyongyang com el ministeri d’Unificació de Corea del Sud van confirmar la destrucció total d’aquestes instal·lacions, on no hi havia personal des del gener passat pels temors de contagis enmig de l’expansió del coronavirus.

El fet es produeix enmig d’una escalada de tensió iniciada a principis de juny, després que Pyongyang amenacés de prendre mesures si els grups de desertors del país residents a Corea del Sud continuaven la campanya d’enviament de fullets de propaganda a Corea del Nord.

Diversos grups liderats per desertors han llançat periòdicament pamflets de propaganda anti-nord-coreana, juntament amb menjar, bitllets d’un dòlar, miniràdios i memòries USB amb novel·les i notícies de Corea de Sud, normalment en globus prop de la zona fronterera, o en ampolles per via de rius transfronterers.

Tot i que l’escalada de tensió entre tots dos països no té precedents recents, la demolició de l’edifici és, segons alguns observadors, merament simbòlica, ja que s’ha produït l’endemà del 20è aniversari de la primera cimera intercoreana, que va tenir lloc entre el 13 i el 15 de juny del 2000 a Pyongyang.

La destrucció d’aquest simbòlic edifici és l’acció més provocadora que ha fet Kim Jong-un als seus veïns meridionals des de l’arribada al poder, i suposa un dur revés al president de Corea del Sud, Moon Jae-in, que ha dedicat molts esforços a restaurar les relacions de bon veïnatge entre tots dos països.

Diàleg mort amb els EUA

Altres experts asseguren que l’enfonsament de l’edifici també tindria relació amb l’estancament de les converses nuclears amb els Estats Units, que no han complert la promesa d’aixecar les sancions econòmiques al país comunista, tal com va recordar fa pocs dies el ministre d’Afers Estrangers de Corea del Nord, Ri Son-gwon.

Paral·lelament, l’agència estatal KCNA informa que l’estat major nord-coreà ha assegurat que estudia un pla “per fer avançar l’exèrcit de nou a zones que han estat desmilitaritzades sota l’acord Nord-Sud, fortificar el front i incrementar la vigilància militar”. Tot i això, el comunicat no ha precisat quines zones concretes situades al costat de la zona desmilitaritzada –de 4 quilòmetres d’ample que separa les dues Corees– tornarien a ser posades sota control de l’exèrcit nord-coreà.

Les dues Corees continuen tècnicament en guerra, ja que el conflicte que les va enfrontar entre 1950 i 1953, i en el qual els Estats Units van liderar una coalició que va donar suport al sud, va finalitzar amb un alto el foc i no amb un tractat de pau.

LA XIFRA

20
anys
fa de la primera cimera intercoreana entre Kim Jong-un i el president sud-coreà, Kim Dae-jung.

Kim Yo-jong, protagonista

Josep Solano

“D’aquí a poc, la inútil oficina de relacions entre el Nord i el Sud quedarà completament destruïda”, va assegurar el cap de setmana passat Kim Yo-jong, la germana del líder nord-coreà, Kim Jong-un, i única parenta propera que exerceix un paper públic en la política del país.

L’amenaça ha trigat poc més de 72 hores a consumar-se. Tot i que oficialment només és membre suplent de la mesa política del Comitè Central del Partit dels Treballadors, el perfil públic de Kim Yo-jong està prenent cada vegada més protagonisme tant a dins com a fora del país, i fins i tot ha arribat a ser considerada successora potencial. Tot i que la primera declaració signada va ser el març passat, les darreres setmanes ha pres protagonisme públic en la crisi dels fullets enviats amb globus per activistes sud-coreans a territori del nord, en què va advertir que tallaria totes les comunicacions amb el sud. Tot i que fins ara la imatge de la germana de Kim Jong-un estava més relacionada amb la diplomàcia –va tenir papers d’alta representació en els Jocs Olímpics de Pieongchang o en la cimera de Hanoi amb el president dels Estats Units, Donald Trump–, experts en relacions intercoreanes asseguren que aquesta acció podria estar destinada a reforçar la seva credibilitat amb els militars del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.