Fons Covid amb un ull al pressupost
Sánchez aprova el primer tram dels 16.000 milions per estovar ERC i buscar Cs
Tem que el clima electoral i la data en mans de Torra compliquin la negociació dels comptes amb Aragonès
“Mai he usurpat cap competència”, diu
Diners sobre la taula per començar a parlar. Amb l’as a la mà del repartiment del fons de 16.000 milions a les comunitats per combatre els efectes de la Covid-19, aprovat pel Consell de Ministres ahir i que abonarà el primer tram de 6.000 milions ja al juliol, Pedro Sánchez aspira a estovar la voluntat del vicepresident de la Generalitat i responsable de les arques catalanes, Pere Aragonès, amb un ull posat en els pressupostos del 2021. Si bé no gosa dir encara quina és la part que li toca a la Generalitat i ho deixa tot pendent d’un pròxim BOE, l’esperança de Sánchez és que li aplani el camí dels comptes del 2021, però alhora tem que el clima electoral i la data de les eleccions en mans de Quim Torra compliquin la negociació amb Aragonès i encareixin un sí d’ERC a l’octubre.
Un cop finalitzades les videoconferències de cada diumenge –catorze amb els presidents autonòmics des del 15 de març–, el govern de Sánchez va donar llum verd ahir al conegut per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, com a fons de la incredulitat, perquè, segons ella, va ser acollit “amb incredulitat” pel fet que no s’ha de retornar. La xifra per territoris –el que tots els presidents esperen amb el recel a flor de pell– no se sabrà fins a ser publicada al BOE, però la definició del primer tram de 6.000 milions destinat a la sanitat al juliol es fa en funció de la despesa sanitària i basant-se en una ponderació de percentatges per criteris: població protegida equivalent (35%), ingressos en UCI (30%), hospitalitzacions (25%) i PCR totals (10%).
El pagament del segon tram de 3.000 milions –també a despesa sanitària– ja no arribarà fins al novembre (aquí el criteri de població hi pesarà més, un 45%), i un tercer tram de 2.000 milions per a educació vindrà al setembre en ple inici del curs. L’últim tram de 5.000 milions (4.200 milions en funció dels ingressos i 800 més destinats al transport) és per pal·liar la caiguda de la recaptació i arribarà al desembre. “Tots els ministres hem estat en permanent contacte amb els membres del govern per afinar les diferents situacions, i jo mateixa amb el vicepresident Aragonès per qüestions tan importants com aquest fons”, va dir la ministra Montero.
A La Moncloa no se li escapa que els receptors i gestors del fons seran dos departaments gestionats per ERC, i no per JxCat: el d’Economia i Hisenda d’Aragonès i el de Salut de la consellera Alba Vergés. La consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, denuncia que la del fons “és una xifra insuficient” i reitera que els 3.200 milions que pertocaran a Catalunya no cobreixen el cost de l’afectació directa de la crisi del coronavirus assumit per la Generalitat, situats en els 4.500 milions de despesa sanitària i incloent-hi la pèrdua d’ingressos.
Por al mes d’octubre
El diàleg PSOE-ERC té molt present el calendari. Sánchez necessita salvar el sostre de despesa –pas previ a elaborar els comptes– a l’estiu i derrotar les segures esmenes a la totalitat del PP i Vox a l’octubre. I ERC sap que el Tribunal Suprem pot sentenciar Torra el 17 de setembre i dinamitar la legislatura, així que les urgències de Sánchez s’encreuen amb els neguits electorals republicans. En la sessió de control al Senat, de fet, Sánchez va acusar Josep Lluís Cleries (JxCat) de fer electoralisme català a Madrid en defensa de Torra. “Mai he usurpat competències. L’invito a dir-me simplement una competència que el govern d’Espanya en l’estat d’alarma hagi pres a les comunitats. Digui’m, si us plau, una competència que hàgim pres.” “Sanitat!”, responia Cleries invertint la lògica de qui respon en la sessió de control. Sánchez va fer que no amb el cap. “Ens invita a una nova normalitat que és la vella anormalitat democràtica de sempre”, va dir Cleries tot citant els presos polítics i que la CIA confirmi Felipe González com a creador dels GAL. “La intervenció té aroma electoral, no sé si deu ser que vostès ja estan plantejant l’horitzó de la campanya a Catalunya i ja tornen als vells argumentaris de dir que el problema és Espanya i que no es respecta l’autogovern ni transfereixen els recursos necessaris”, va dir Sánchez.
Si bé sobre ERC pesa el dilema de si el beneficia o el perjudica acudir a les eleccions sent el partit que dona aire a Sánchez, el president espanyol renuncia a veure ERC i Ciutadans com un dilema i els invita a tots dos als pressupostos. “La voluntat és per descomptat continuar parlant amb aquells que van fer possible la investidura però el moment obliga i fa exigible obrir aquesta negociació a la resta”, va dir la ministra Montero tot exigint “que no hi hagi vets encreuats”.
“Modular el programa”
En l’afany de seduir Cs i de calmar la CEOE, la ministra Montero avisa que “no es tracta de modificar l’acord amb Podem”, però, com que “el govern no pot tenir pressupost per si sol”, això “suposa modular el full de ruta previst abans de la pandèmia”. Pel republicà Gabriel Rufián, però, “pactar amb un partit d’esquerres com ERC i amb un de dretes com Cs és bastant incompatible”. “No és incompatible complir els nostres compromisos d’investidura i arribar a acords amb altres forces, mai”, rebatia la socialista Adriana Lastra. “Cs ha dit amb total claredat que no donarà suport a uns pressupostos de la coalició PSOE-Unides Podem”, diu Pablo Echenique (Podem). Però a Cs Edmundo Bal ho veu tot obert –“queda tan lluny i depèn de tantes variables...”– i un sí és més senzill si ve acompanyat d’un vistiplau de la CEOE al sí del diàleg social.
Rufián a Borràs: respecte a presos
El suplicatori de Laurà Borràs que el Suprem ha demanat al Congrés per jutjar-la per una pretesa fragmentació de contractes a l’Institut de les Lletres Catalanes del 2013 al 2017 obligarà a fixar posició, i ERC amaga per ara les cartes. Gabriel Rufián va avisar que el futur de Borràs “no depèn d’ERC” i li va censurar que es digui perseguida: “Cal ser molt respectuós amb els nostres companys i companyes que són a la presó per les seves idees, i amb els companys i companyes que són a l’exili per les seves idees.”