Polònia, entre el continuisme ultra i l’alternativa europeista
Les presidencials de demà al país són les primeres eleccions que se celebren a la Unió Europea enmig de la pandèmia
El reaccionari partit PiS confia que Duda revalidi el càrrec per poder refermar la seva via autoritària
La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions poloneses, inicialment previstes per al 10 de maig, fins demà. Llavors es donava per assegurada una còmoda reelecció del president, Andrzej Duda, que té el suport de l’ultraconservador partit Llei i Justícia (PiS), liderat per Jaroslaw Kaczinski, l’home fort del país. Un mes i mig després, amb les restriccions pràcticament aixecades, no es descarta una sorpresa a favor de l’alcalde de Varsòvia, el liberal europeista Rafal Trzaskowski.
En aquestes últimes setmanes han canviat les tornes polítiques. O almenys això pronostiquen els sondejos, que ja no donen una clara majoria a Duda. El mes de maig se li pronosticava una victòria en la primera volta. Ara té una estimació de vot d’un 40% o 45%, mentre que l’alcalde se situa entre un 30% i un 35%. Si cap d’ells dos no arriba al 50%, hi haurà una segona volta, de final obert, el 12 de juliol
Aquesta pèrdua d’avantatge del PiS no es relaciona amb la gestió de la crisi del coronavirus. A Polònia, la pandèmia no ha causat grans estralls –33.390 contagis verificats i 1.420 morts, en un país amb 38 milions d’habitants–. Però aquest “temps de descompte” sembla haver mobilitzat la Polònia que no vol ser la reserva europea de la versió més reaccionària del catolicisme.
Col·lectius LGTB, forces liberals i corrents cívics espantats per la via autoritària que vol implantar el PiS de Kaczisnki han donat empenta a l’alcalde de la capital. Un home modern, dinàmic, ambiciós, amb experiència europea –va ser eurodiputat per la liberal Plataforma Ciutadana (PO)–, que vol recuperar per al centre polític la presidència d’un país que avança perillosament cap a l’abolició de la independència del poder judicial i la llibertat de premsa. Duda, al càrrec des de fa cinc anys, ha estat el president ideal per al PiS. Amb un perfil discret, menys efervescent que Kaczinski, però obedient a l’hora de signar les lleis i la reforma del poder judicial que el PiS aprova al Parlament amb la seva majoria absoluta.
L’ombra de Smolensk
Va arribar a la presidència després d’imposar-se a Brosnislaw Komorowski, el president liberal que havia guanyat les eleccions cinc anys abans. Havien estat unes presidencials celebrades enmig de la commoció nacional per la catàstrofe aèria de Smolensk. Lech Kaczynski, el germà bessó de Jaroslaw i aleshores president, va morir juntament amb els altres 95 ocupants de l’avió presidencial, que es va estavellar quan sobrevolava aquella ciutat russa. Jaroslaw volia succeir el seu germà, però va acabar sent derrotat per un rival liberal.
Des d’aleshores, el PiS i el PO s’han anat alternant en la presidència, en un foc encreuat de turbulències i acusacions. Per l’europeisme, el PiS és una força ultradretana aliada de l’Hongria dictatorial de Viktor Orbán i enemiga de Brussel·les. Pel PiS, els liberals s’han oblidat dels interessos del seu país de tant acostar-se a la Unió Europea.
Com a prova d’aquesta percepció, que una figura del PO, l’exprimer ministre Donald Tusk, arribés a presidir el Consell Europeu no és motiu d’orgull, consideren al PiS. És exponent d’una obsessió per anar al darrere de Brussel·les, en comptes de servir el país.
LA XIFRA
LA DATA
Tropes dels EUA procedents d’Alemanya
RedaccióDonald Trump va aixecar una enèsima polèmica, dimecres passat, quan va anunciar que “probablement” traslladarà a Polònia i “a altres punts d’Europa” part de les tropes que té pensat retirar d’Alemanya, després que el president polonès, Andrzej Duda, li demanés que no tragués els soldats nord-americans del Vell Continent. “Polònia és un dels pocs països que compleix amb les seves obligacions [de despesa en defensa en el marc de l’OTAN]. Ens han demanat que hi enviem tropes, i probablement les mourem d’Alemanya a Polònia”, va indicar el president dels EUA durant una roda de premsa conjunta amb Duda a la Casa Blanca.
Duda va aprofitar per subratllar la necessitat de dissuadir Rússia d’emprendre accions semblants a l’annexió de la península ucraïnesa de Crimea, el 2014.