Pascal liderarà el nou Partit Nacionalista de Catalunya
L’excoordinadora del PDeCAT serà la cara visible de la força que neix avui, amb exalcaldes com Àlex Moga o Mercè Dalmau
Pretén aglutinar el sobiranisme moderat que defuig la unilateralitat
Avui neix una nova formació política al país. El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) veu aquest matí la llum amb un congrés constituent telemàtic, per evitar riscos per la pandèmia, que donarà el vistiplau formal al corpus ideològic i ratificarà l’única candidatura que s’ha presentat a la primera executiva, liderada per Marta Pascal com a secretària general. L’excoordinadora general del PDeCAT, una de les figures clau que van ser a primera línia en l’organització de l’1-O, va estripar a final d’abril el carnet del partit arran de les discrepàncies insalvables amb la línia imposada per Carles Puigdemont, després d’haver deixat també l’acta de senadora. En el trànsit l’han secundat altres diputats convergents històrics com Carles Campuzano o Jordi Xuclà –que aquesta setmana també han marxat del PDeCAT, i previsiblement s’incorporaran al PNC–, però no l’acompanyaran en la nova junta, on la flanquejaran l’exalcalde de Vielha i exdiputat de CiU al Parlament, Àlex Moga, com a secretari d’organització; l’advocat figuerenc Oriol Puig com a portaveu i l’empresari garriguenc Pep Garcia com a tresorer.
De la resta de vocals, destaquen l’exalcaldessa de Cambrils, i igualment exdiputada per CiU, Mercè Dalmau; l’exregidor badaloní del PDeCAT –i cap de llista abans de Solidaritat Catalana– Pere Martínez Carreté; l’exalcalde independent de Matadepera Jordi Gregori; l’extinent d’alcalde de Torelló pel PDeCAT Manel Romans; o la sanitària Rosa Maria Orriols, que s’havia presentat com a candidata del PSC a Vic en les municipals del 2015. Els acompanyen altres novells en la política, molts amb perfils acadèmics i de professions liberals. El càrrec honorífic de presidenta el continuarà ostentant Olga Tortosa, com ja figura en la inscripció al registre de partits.
El congrés d’avui ha de donar el vistiplau a tres documents, pendents de votar-se’n les esmenes presentades pels militants –segons algunes fonts, uns 400, assolits en les tres setmanes que fa que el grup impulsor va fer públic el seu projecte, tot i que no ha donat dades oficials–: un manifest polític general, unes 300 propostes programàtiques “de país” i una proposta d’estructura organitzativa. En espera que es confirmin, el nou partit, que des del nom ja no amaga que veu un mirall en el PNB, vol cobrir l’espai del sobiranisme moderat, orfe des que la UDC de Duran i Lleida va fracassar quan es va presentar sola i no va obtenir representació ni en les eleccions catalanes del setembre del 2015 ni en les estatals d’aquell desembre, fet que en va precipitar la desaparició. En els documents que es votaran avui no rebutgen la independència –ans al contrari, la veuen una opció “legítima”– però sí la unilateralitat per assolir-la. Així, són partidaris d’exercir l’autodeterminació, però sempre per vies legals i pactades, com un referèndum a l’escocesa. En el vessant ideològic, es defineixen com a centristes i partidaris de grans consensos, i posen l’accent en el progrés econòmic i la igualtat social. A més, són crítics amb el “bloqueig i la divisió” generats pel procés sobiranista, i la “manca de lideratge” del govern per impulsar polítiques de futur, si bé alhora denuncien la “reacció repressiva” de l’Estat i les “penes desproporcionades imposades” als presos polítics.
Converses amb Units
El fet de no voler ser “frontistes”, això sí, pot dificultar, segons fonts internes citades aquests dies per Efe, els acords amb un altre grup amb qui fa unes setmanes tothom ja donava per fet que s’ajuntaria: l’Units per Avançar de l’exconseller Ramon Espadaler i el regidor barceloní Albert Batlle. El mateix Oriol Puig, això sí, admetia aquesta setmana a l’ACN que el calendari electoral apressa, i mantenen negociacions que preveuen reprendre en els pròxims dies per formar una llista conjunta en les eleccions catalanes. Tot i que ahir el PDeCAT negava haver-hi tingut “contactes recents”, tampoc s’hi descartaria una aproximació, o com a mínim rebre’n més actius, si les converses per reordenar-se amb JxCat i la Crida acaben en trencadissa.
LA FRASE
El País de Demà se’n deslliga però en serà el ‘think tank’
Bona part dels integrants de la primera executiva del PNC provenen de la plataforma El País de Demà, també coneguda com a Grup de Poblet per haver-se donat a conèixer en una trobada al monestir el setembre passat i que es considera l’embrió de la nova formació, també des del punt de vista ideològic, ja que dels seus treballs surten gairebé sencers els tres documents fundacionals que avui es voten. Un nucli de la plataforma s’encarregarà de conduir i supervisar el congrés, per bé que fonts consultades ja han aclarit que ni es dissoldrà ni s’integrarà en el nou partit, sinó que mantindrà l’autonomia en paral·lel amb la voluntat d’esdevenir-ne el think tank de referència que aprofundeixi en reflexions i debats més estructurals que conjunturals, i continuï proveint-lo de propostes i idees, dividides en tres grans eixos: administració, mercat i ciutadania.
Per marcar la línia entre ambdós, de fet, fins i tot es va imposar com a condició que no es pogués formar part alhora de la junta d’El País de Demà i l’executiva del PNC, per la qual cosa ara han plegat de la primera diversos dirigents que l’havien impulsat. Les cares visibles, en tot cas, continuaran sent l’empresari Antoni Garrell, l’exconseller convergent Lluís Recoder i el lletrat del Parlament Antoni Bayona, si bé mantenen el suport de les més de 150 persones que van participar en els treballs del Grup de Poblet, de diverses procedències ideològiques, fins i tot d’ERC o el PSUC. Entre els noms que s’han significat, això sí, n’hi ha sobretot de l’òrbita de CiU, com l’exdiputada Mercè Pigem, l’exconseller d’Agricultura Jordi Ciuraneta o l’expresident de la Diputació de Tarragona Joan Aregio; però també del PSC, com l’exconseller Jordi William Carnes, l’exdiputada Esperança Esteve o l’exregidor de Barcelona Ramon García-Bragado.