Política

L’esquerra verda, a l’assalt de les grans ciutats franceses

L’Estat francès celebra la segona volta de les municipals després que se suspenguessin al març a causa de la crisi sanitària

Candidatures ecologistes i municipalistes tenen el vent a favor en uns comicis difícils per a Macron

La síndria es convertirà en les postres preferides dels francesos durant aquest estiu? Verdes per fora i vermelles per dins, candidatures progressistes i municipalistes aspiren a irrompre amb força en la segona volta de les municipals a França. Marsella, Lió, Tolosa, Bordeus, Estrasburg, Tours, Besançon... És llarga la llista de grans ciutats que avui podrien caure en mans d’alcaldes ecologistes. Tota una novetat en un país on els verds només havien dirigit Grenoble com el seu únic ajuntament de més de 100.000 habitants.

Res és normal en aquests comicis locals en què la primera volta es va celebrar el 15 de març enmig de la crisi sanitària, amb una participació només del 44%. La segona es va suspendre amb el confinament.

Curiosament, aquesta estranya votació, en què els mítings tradicionals han estat prohibits, és una oportunitat perquè l’esquerra es redimeixi, després d’haver encadenat una desfeta rere l’altra en els últims anys. És favorita per conservar feus com ara Rennes, Nantes i París, on la segona volta es presenta com una plàcida passejada en bicicleta per a l’alcaldessa socialista, Anne Hidalgo, reconvertida a l’ecologisme. Però també desafia històriques alcaldies de la dreta.

Una de les disputes electorals més apassionants és la de Marsella. Després que el conservador Jean-Claude Gaudin dirigís durant 25 anys la segona ciutat amb més habitants, la seva successió resulta més que incerta. La coalició Primavera Marsellesa, formada per l’esquerra insubmisa, socialistes i ecologistes, lidera els sondejos amb el 35% dels vots, al davant de Martine Vassal (d’Els Republicans, dreta), amb el 30%, i l’ultra Stéphane Ravier, amb el 22%. Tot i que els dirigents estatals de l’esquerra no donaven ni un ral per aquesta heterogènia coalició fa uns mesos, la seva carismàtica candidata, Michèle Rubirola, de 63 anys, metgessa i exmilitant dels verds, s’apropa a l’alcaldia, afavorida per un presumpte cas de frau en el vot per procuració que esquitxa Vassal.

“Quan em passejo pel carrer amb una banderola, la gent m’atura i em diu que guanyarem”, presumeix a El Punt Avui Hélène Cabanes, candidata de l’Arxipèlag Ciutadà a Tolosa. Segons els sondejos, aquesta plataforma de forces d’esquerres, liderada per un ecologista i impulsada a través de diversos mecanismes de participació ciutadana, és favorita per arrabassar l’alcaldia al centrista Jean-Luc Moudenc, afí a Macron.

A diferència de les presidencials del 2017, ara la novetat no la representa el macronisme, que ha segellat un 70% dels seus pactes amb la dreta republicana, sinó les candidatures verdes. Després dels pobres resultats de la primera volta, La República en Marxa només aspira a governar en una gran ciutat: Estrasburg.

El partit del president també tindrà la mirada posada a Le Havre, on el primer ministre, Édouard Philippe, que es presenta amb l’etiqueta d’independent, s’enfronta amb una coalició liderada per un diputat comunista. La votació es preveu ajustada i una derrota de Philippe podria comportar la seva dimissió de l’executiu. En qualsevol cas, Macron ja ha previst anunciar una remodelació al juliol i així deixar enrere unes municipals que li han resultat una pedra a la sabata.

LA XIFRA

44
per cent
de participació va registrar la primera volta de les eleccions municipals a França, el 15 de març.

Perill ultradretà a Perpinyà

Enric Bonet

La mateixa pel·lícula que fa sis anys, però amb un final diferent? Aquest és el perill per a Perpinyà. Com ja va succeir el 2014, l’ultradretà Louis Aliot i l’alcalde Jean-Marc Pujol s’enfronten avui en la segona volta de les municipals a la capital de la Catalunya del Nord. Amb més del 35% dels vots, Aliot, exparella sentimental de Marine Le Pen, va ser el 15 de març el candidat més votat, amb una clara diferència respecte a l’actual batlle (18%). Entre la primera i la segona volta, el candidat macronista i la dels verds han retirat les seves respectives llistes per frenar el diputat del Reagrupament Nacional. Aquest front republicà havia resultat suficient fa sis anys perquè Pujol (dreta moderada) conservés l’alcaldia. Tanmateix, Aliot ha dissimulat l’etiqueta del lepenisme i ha establert pactes amb altres dirigents de la dreta per defenestrar Pujol, al capdavant de l’Ajuntament des del 2009 i que acumula adversaris. Si al final Perpinyà caigués en mans del candidat ultra, es convertiria en la segona ciutat de més de 100.000 habitants dirigida pel Reagrupament Nacional, després d’haver guanyat a Toló el 1995. El partit de Le Pen en faria probablement una vitrina després d’uns comicis en què els resultats de la ultradreta han estat, en general, més que modestos i podria perdre la meitat dels regidors que el 2014 va aconseguir arreu de França.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia