30.000 milions de cost de la pandèmia
Torra demana un front comú al Parlament per reclamar a Madrid 5.000 milions europeus
El president defensa la gestió del govern de la Covid-19 i acusa Sánchez d’anar a remolc i intentar “residualitzar” la Generalitat
El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer públic ahir que l’última estimació del govern és que Catalunya necessita 30.000 milions d’euros per afrontar la reconstrucció del país arran de la pandèmia del coronavirus. En el marc del primer examen del Parlament a l’executiu per la gestió de la crisi del coronavirus, en un ple monogràfic, el president va convidar l’oposició –i en especial els socialistes i els comuns, als quals atribueix ascendència dins el govern espanyol– a deixar de banda el partidisme i articular un front comú per reclamar a Madrid els recursos necessaris per a la reconstrucció. “Apretin, sí, apretin perquè el govern de l’Estat compleixi”, els va requerir, utilitzant el verb que va fer servir el 2018 per animar els CDR a continuar la seva activitat i que tant va criticar la caverna. “Aquesta no hauria de ser una lluita del govern i dels grups que li donen suport, només, sinó de tot el Parlament”, va insistir.
D’entrada, tenint en compte que s’han acabat les conferències dominicals de presidents autonòmics i preveient que a la pròxima reunió de la taula de diàleg no hi seran presents els caps de govern català i espanyol, Torra recuperarà la comunicació epistolar amb Pedro Sánchez, a qui enviarà una carta aquesta setmana per demanar-li que sol·liciti, en nom de Catalunya, un préstec europeu de 5.000 milions d’euros, equivalent al 2% del PIB català, al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE). També s’adreçarà al conseller delegat del MEDE, l’economista alemany Klaus Regling, per comunicar-li que el govern accepta les condicions que “permeten tornar el préstec al 0,1% i que pot donar liquiditat immediata”.
Torra va subratllar que la xifra de 16.000 milions d’euros que el govern espanyol ha destinat als territoris “és absolutament insuficient” i que la factura de la Covid-19 “no pot ser un increment del deute del govern de Catalunya”. En aquest sentit, va demandar la implicació dels grups parlamentaris per pressionar perquè s’elevi el sostre de dèficit a l’1% i que es permeti als ajuntaments disposar de tot el seu superàvit i romanents.
D’altra banda, la proposta de modificació del pressupost per adaptar-lo a la crisi estarà llesta el pròxim dia 21, mentre que l’últim dia del mes tots els departaments tindran enllestits els plans de contingència respectius. El president va assegurar a principis de juny que convocaria les eleccions un cop estigui encarrilada la sortida de la crisi.
Després d’un minut de silenci per a les 12.000 víctimes mortals de la pandèmia a Catalunya –el dia 9 es farà un homenatge nacional–, i malgrat no sentir-se “ni content ni satisfet”, Torra va defensar davant la cambra l’anticipació amb què va exigir el confinament total, les franges horàries o l’ús de mascareta generalitzat i va reivindicar el conjunt de la gestió de la crisi que ha fet el govern, incloses les residències: “Des del minut zero es van mantenir reunions gairebé setmanals amb el sector. Jo mateix, cada setmana, m’he reunit amb ells per poder fer el seguiment de la crisi sanitària que afectava les residències. Vam dissenyar i aplicar un pla d’intervenció sanitària i social a les residències i vam decidir sanitaritzar-les amb un canvi de competències cap al Departament de Salut.” La qüestió serà objecte d’un debat específic la setmana vinent al Parlament.
Alhora, va carregar contra la gestió de Sánchez: “Ens calia un Estat que anés al davant, no a remolc. Ens calia un Estat que fos executiu, no que executés les nostres competències. En resum, ens calia i ens cal un Estat propi.” “Tan difícil era despenjar el telèfon i dialogar?”, va qüestionar.
Tampoc no es va estar de recordar la recentralització de competències imposada per l’executiu del PSOE i de Podem, al qual va acusar d’aplicar una altra vegada l’article 155 “camuflat d’estat d’alarma”. “Ens han volgut residualitzar una vegada més. No esperin mai de mi una actitud de submissió i d’acatament. En mi, no la trobaran mai, aquesta actitud, i menys encara quan es tracta de l’autogovern de Catalunya. Aspirant a culminar la independència, ja es poden imaginar que em trobaran sempre al davant quan es tracti de qualsevol limitació al nostre autogovern ”, va avisar.
El president va afegir-hi que La Moncloa ha tancat en fals els registres sobre els efectes de la Covid-19 i ho va contraposar amb la “transparència” de la Generalitat, un dels pocs governs que ha ofert dades de morts més enllà dels decessos en hospitals.
Vergés esgrimeix anticipació
Una de les cares protagonistes de la gestió, la consellera de Salut, Alba Vergés, va defensar que el govern va actuar “des del primer moment” per avançar-se “al que podia venir”, però que la velocitat de la propagació va sorprendre el món. Vergés va esgrimir “anticipació” per recordar que des de principis de febrer es va començar a preparar el sistema sanitari, abans de tenir cap cas detectat.
També considera que a les residències van “intentar actuar des del primer moment”, amb la recomanació que no es fessin visites a partir de la primera mort per Covid-19, el 6 de març. La consellera va fer avinent que no va ser fins a l’11 de març que l’OMS va declarar la pandèmia.