“Benvinguda a plaça!”

Dolors Bassa va tancar ahir a la tarda, passades les set, el gran portal de fusta noble de la Casa Pastors, a Torroella de Montgrí, des d’on treballa per a la residència de la gent gran. En sortir portava un mocador blanc sobre les espatlles i les seves inconfusibles ulleres de muntura vermellosa. Ahir, però, era un dia diferent: la Dolors, exconsellera de Treball, Afers Socials i Treball de la Generalitat i condemnada a dotze anys de presó i d’inhabilitació pels delictes de sedició i malversació pel Tribunal Suprem, no va tornar a dormir a la presó del Puig de les Basses, a Figueres. Després de vuit-cents vuitanta dies empresonada, Bassa dormiria el cap de setmana a casa seva, en compliment de l’aplicació del tercer grau penitenciari; entre setmana haurà d’anar de dilluns a dijous a dormir a la presó.

Ahir a Torroella no s’hi feia cap celebració; bé, potser una mica sí, però no era aquest el motiu principal. De fet, ahir, i de manera espontània –cal tenir present que la resta d’actes pels presos polítics es van anul·lar arran de la Covid-19–, més de tres-centes persones es van concentrar a la plaça per celebrar-ho amb ella. Però el més rellevant era que els veïns i veïnes es van trobar per fer-li costat en la seva lluita per la llibertat i, com molt bé diu Dolors Bassa sovint, per la defensa de la “dissidència” –no s’ha d’oblidar que ha estat secretària general de la Unió General de Treballadors (UGT) a les comarques gironines entre el 2008 i el 2015.

Quan va arribar a la plaça, acompanyada de la seva germana, la també ara política Montse Bassa, es va fer un passadís, al mig del qual es va trobar amb la seva mare, Maria Coll, que ja té fets els 89 anys. “Benvinguda a plaça!”, va dir l’alcalde de Torroella, Jordi Colomí; una bona salutació torroellenca, si més no amb les noves condicions penitenciàries de Dolors Bassa. Feia uns moments que, i com és lògic, s’havia cantat Torroella, vila vella, del mestre Vicenç Bou: “Oh, Torroella, vila vella, vila del meu cor. Si sabessis com t’enyora qui està lluny de tu”, cantaven els assistents, entre els quals hi havia Lluís Llach.

“No haver de mirar l’hora per tornar a la presó és obvi que està bé”, va dir Bassa, i va afegir: “Estic molt contenta de poder estar amb la meva gent, de poder dormir a casa després de 880 nits a la presó. Però tenint clar que és un pas més, ple d’incertesa, perquè no sabem el que durarà, però amb la voluntat de gaudir de cada moment.”

I tot això passa quan la UGT va presentar, el passat dijous, una petició d’indult: “Aquest és un tema més. La UGT va decidir presentar l’indult per mi, i si puc sortir de la presó faré molta més feina des de fora que a dins.” Un indult que Dolors Bassa agraeix, però deixant ben clar: “La rendició no és demanar perdó per res, simplement demanen que surti de la presó. Jo crec que és positiu. Un cop obert el web, ja hi va haver mil persones que han signat. La solució no és individual, no és l’amnistia; la solució és solucionar el conflicte polític i el dret a l’autodeterminació”, va voler remarcar ahir davant els seus veïns i veïnes.

A plaça, un lloc de trobada i un referent per als torroellencs, com Santa Caterina o el majestuós castell, Bassa va voler recordar: “Jo vaig entrar a presó per les llibertats d’opinió i expressió, i surto de la mateixa manera, continuant exigint aquests drets i fins i tot la llibertat de la dissidència, perquè la llibertat és col·lectiva.” Una opinió que va compartir la seva germana, Montserrat Bassa, que, si bé ja amb un discurs més marcadament polític, va destacar que l’objectiu continua intacte. Ahir Dolors Bassa ja va poder dormir a casa. Avui podrà anar a plaça a donar ella el bon dia i la benvinguda... si cal.