Borbons en la distància

El Borbó va venir a Poblet i, com era esperable en els temps que corren, es va eixamplar una mica més la distància de seguretat. La mental de Catalunya amb la monarquia. La maniobra, de fet, va ser recíproca. Mai a la contrada, ni en anteriors visites reials, es recorda un desplegament policial de tal magnitud, que ja la vigília, però sobretot des de primera hora, va convertir el monestir propietat de l’Estat, i patrimoni de la humanitat, en un veritable fortí blindat per controls, agents de paisà, un helicòpter i desenes d’efectius dels Mossos, inclosa la Brimo, que impedien que cap súbdit gosés ni atansar-se a les muralles per donar-li la benvinguda desitjada. Bé, de fet no a tothom li ho van impedir: els Mossos treballaven amb llistes de periodistes i convidats autoritzats per la Casa del Rei per accedir al recinte, entre els quals, curiosament, no hi havia cap republicà explícit, però sí una claca d’una vintena de monàrquics amb tot de banderes espanyoles, alguns identificats com a militants de Vox a Tarragona, que van poder entrar fins a la porta per proporcionar aquella bonica imatge, tancant pla, del rei saludant els vassalls entusiasmats des de la finestreta del cotxe oficial en arribar al cenobi –tot i disposar d’heliport, al final va venir per carretera des de l’aeroport de Reus–, per al gaudi dels mitjans espanyols.

Mentre això passava, poc després del migdia, uns centenars de metres de muralla amunt, unes dues mil persones –totes amb la mascareta corresponent per la Covid-19, però seguint poques precaucions més– s’aplegaven per fer saber al rei i a la seva cort tot el contrari del que aquell reducte li volia fer creure: que el volen tan lluny com ell a ells. És clar que ahir s’hi van mirar d’atansar al màxim amb l’únic fi que pogués notar de primera mà que per a la gran majoria de catalans no és benvingut. Convocats a correcuita per les seccions locals i comarcals de l’ANC, Òmnium Cultural i els CDR, els manifestants van pujar a peu des de l’Espluga de Francolí, a un parell de quilòmetres –on al matí ja havien desplegat una gran pancarta amb el lema Fem-la caure [la monarquia]–, per la carretera que voreja l’avui alberg Jaume I, un dels últims reductes de la República durant la Guerra Civil, on el 1938 es van acomiadar els brigadistes internacionals que hi van combatre.

Al ritme de temes de l’època com el Bella, ciao (Corona, ciao es diu la campanya d’Òmnium) i d’altres com ara Jo vull ser rei i L’estaca, amb banderes antimonàrquiques i pancartes amb lemes com ara Catalunya no té rei i Protegim-nos del Borbó, entre la corrua hi havia el secretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, i diputats d’ERC com Ferran Civit i Raquel Sans. També molta altra gent de la Conca (“tant que l’estimem i no el podem veure”, lamentava Rafel de Blancafort) i d’arreu del país. “Ja que no podia anar a Barcelona, ve a Poblet”, constatava l’Emília, de les Borges Blanques. “I aquí està protegit per una doble muralla”, ratificava la Montse. “Té molta por”, sentenciava el Xesco. “Li cal un dispositiu policial mai vist per entrar a una instal·lació fortificada, perquè el poble ni l’estima ni el reconeix com a rei”, resumia Jordi Saumell, coordinador comarcal de l’ANC. “La societat civil li diem que Catalunya no té rei”, assenyalava Núria Griso, de la gestora d’Òmnium a la Conca, que veia com una “provocació” la visita de qui va ser “còmplice” de la repressió de l’1-O.

Amb ells, s’havia anunciat que parlarien alguns alcaldes de la zona, però al final no hi va haver quòrum, perquè tots van fer el buit a Felip VI, però no es van posar d’acord en la tàctica. Alguns, com el de Vimbodí i Poblet, Joan Canela (JxCat), es van estimar més obviar la visita i quedar-se a casa, tot i respectar, això sí, la decisió dels monjos de rebre’l. D’altres, com el montblanquí Josep Andreu (que ha estripat el carnet d’ERC i serà en el nou partit de Puigdemont), van ser a la manifestació, però van preferir no fer cap intervenció. Indirectament, això sí, en va resultar protagonista. Quan els concentrats es van adonar que podien esquivar el primer filtre policial vinyes a través –haurien de saber que no es poden posar portes al camp–, el cordó va retrocedir uns metres. I entre la confusió, es va produir una càrrega quan a un mosso li va caure una tauleta i Toni Cartanyà –secretari d’Andreu, membre de la territorial de l’ANC i molt conegut per la seva implicació en entitats socials– va ser reduït a cops i finalment detingut en recollir-la, acusat de voler-la-hi robar. L’episodi, després d’alguns cops de porra injustificats més, empentes i corredisses, va acabar amb el detingut a l’hospital Pius de Valls i després a comissaria, d’on ell mateix va anunciar cap a les cinc que sortia en “llibertat amb càrrecs”. L’acusen de lesions, desordre públic, robatori i atemptat contra l’autoritat, i Juristes per la República ja s’ha ofert per representar-lo. Al vespre, unes 400 persones li donaven una càlida benvinguda –aquesta sí– a la plaça Major de Montblanc.

Fora de Poblet, entretant, després dels moments de tensió la cosa no va anar a més i els ànims es van calmar. En constatar que no aixecarien el cordó fins que el rei no marxés, en una hora indefinida, a quarts de dues els convocants van decidir dissoldre la manifestació, amb els objectius assolits: a dins els havien sentit. Cap a les dues, ja amb la gent tornant cap a l’Espluga, Felip VI va abandonar finalment el monestir, amb una gran tempesta de llamps i trons en l’horitzó. També meteorològica.