Londres eleva la tensió amb Pequín i s’alinea amb Trump

El ministre d’Afers Estrangers britànic, Dominic Raab, va anunciar ahir la suspensió “amb efecte immediat i indefinit” del tractat d’extradició amb Hong Kong i eleva així la tensió diplomàtica amb la Xina.

Aquesta suspensió significa que les autoritats britàniques ja no poden demanar l’entrega de criminals a les autoritats hongkongueses i viceversa. “No considerarem reactivar l’acord fins que no hi hagi clares salvaguardes del govern xinés que no en farà cap mal ús sota la nova llei de seguretat nacional”, va afirmar Raab davant del Parlament de Westminster. Raab es referia a la controvertida llei de seguretat nacional imposada per la Xina a Hong Kong i per la qual es podria condemnar a cadena perpètua les persones acusades de secessió, subversió, terrorisme i la col·laboració amb forces estrangeres. El govern xinès no ha publicat el contingut complet de la llei, però es tem que la nova normativa violi drets i llibertats fonamentals com ara la de premsa, la d’un sistema judicial independent i el dret a la protesta. Aquestes llibertats van ser heretades del Regne Unit quan va entregar la seva excolònia a la Xina el 1997 i ara estan amenaçades pel govern de Pequín.

Més de 200 legisladors de 24 països van firmar una carta el maig passat en oposició a la llei. Amnistia Internacional va publicar un comunicat advertint que la nova llei amenaça de convertir Hong Kong en un estat policial i que facilitarà que qualsevol persona sigui detinguda de manera arbitrària. Raab critica que la nova normativa atempta contra les llibertats individuals dels hongkonguesos, una acusació que el govern xinès refusa.

Raab també va anunciar l’extensió a Hong Kong de l’embargament d’armes imposat a la Xina el 1989. La setmana passada el govern britànic ja va prohibir per llei als operadors de telecomunicacions del país adquirir tecnologia 5G de l’empresa xinesa Huawei en considerar que suposa un risc per a la seguretat nacional. El president dels EUA, Donald Trump, ja havia sancionat la tecnològica xinesa i exigia al primer ministre britànic, Boris Johnson, que li fes costat. El juny passat, Johnson va oferir la ciutadania britànica a tres milions d’habitants de Hong Kong, en el que està considerat el major desafiament de Londres a Pequín.

La decisió d’ahir és un pas més en aquesta pugna diplomàtica i comercial amb la Xina i consolida l’eix creat entre el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i Austràlia contra la Xina. De fet, l’anunci fet per Raab la vigília de la visita del secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, a Londres l’ambaixador xinès a Londres, Liu Xiaoming, va qualificar la decisió del govern britànic de “totalment errònia” i va assegurar que “els britànics no haurien de ballar al ritme que els marquin els nord-americans”. A més de la pressió internacional i dels EUA, també hi ha un grup de diputats del Partit Conservador que exigeixen a Johnson duresa amb la Xina.