Política

Política

L’1-O a Sant Julià, tancat

La secció tercera de l’Audiència resol no investigar el dispositiu policial del col·legi on havia de votar Puigdemont

Declara com a testimoni el tinent coronel que comandava tota l’operació a Girona

Tres anys després dels fets de l’1-O als col·legis electorals de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, la causa que porten els advocats de Dret de Defensa presenta un escenari que “es va apropant a la impunitat absoluta d’uns fets molt greus”, explica el seu portaveu, Albert Carreras. Recorda que durant tot aquest temps no s’ha obert cap expedient sancionador als agents que hi van actuar, i a la pregunta de com s’ha valorat internament, la resposta ha estat: actuació “proporcionada i impecable”. Albert Carreras remarca l’actitud de la fiscalia en la instrucció, amb “preguntes exculpatòries”.

La pandèmia ha retardat algunes diligències que els lletrats havien sol·licitat, com ara les transcripcions de les gravacions. “La jutgessa donava la instrucció per acabada, però nosaltres teníem coses demanades; algunes les havia acordat i no s’han fet encara, i d’altres ens les havia denegat”, explica. Entre les que la jutgessa havia denegat hi ha la citació com a investigats o com a testimonis dels guàrdies civils que van actuar a Aiguaviva i Sant Julià. Els lletrats hi van recórrer en contra i l’Audiència, tot i ser el mateix tipus de recurs, ho ha resolt en dues seccions diferents. La secció tercera denega investigar o citar com a testimonis els guàrdies civils del dispositiu de Sant Julià de Ramis i la secció quarta, en canvi, ordena investigar dos tinents, un agent i un tinent coronel com a testimonis a Aiguaviva. Així, el 26 de juny van declarar dos guàrdies civils i un tinent coronel per l’actuació policial a Aiguaviva. L’agent que va llançar el gas, que els lletrats tenien identificat, va explicar que “s’havia sentit molt intimidat”, i el tinent coronel va destacar “l’exaltació” i “l’agressivitat”. Carreras destaca el valor de la informació aconseguida durant les declaracions d’Aiguaviva. En aquest sentit, el tinent coronel que declara com a testimoni assenyala que estava al comandament de tota l’operació de Girona. També els va admetre l’ús del mòbil per comunicar-se i, com que era el màxim responsable a Girona, “reportava tot el que passava a un centre de coordinació a Barcelona”. “Va dir que no sabia qui en formava part”, assenyala el lletrat.

L’helicòpter i Puigdemont

Carreras lamenta que “es tanqui la porta” a investigar l’1-O a Sant Julià. Als lletrats els interessava que declarés el tinent coronel que viatjava en l’helicòpter que feia el seguiment a Puigdemont; en les gravacions es parla d’un “punto rojo” que s’identifica des de l’helicòpter. S’ha denegat amb l’argument que “no s’està investigant una operació de la Guàrdia Civil, sinó una sèrie d’accions concretes d’agents concrets”, afegint-hi que els lletrats no els han pogut identificar i que, per tant, “no cal que declari ningú”, relata Carreras. El portaveu dels advocats destaca que “és complicat, perquè no tenim una diligència de prova”, però volen intentar “buscar alguna escletxa” per poder reobrir-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.