El sobiranisme insta la justícia a evitar la fugida
Òmnium exigeix mesures cautelars i que la fiscalia i l’advocacia s’impliquin
Clam perquè cap delicte quedi impune i contra l’encobriment de Felip VI i el govern espanyol
Els comuns, pel referèndum
Des de minuts després de difondre’s la marxa del rei emèrit de l’Estat espanyol, els representants del sobiranisme català van coincidir a les xarxes socials a qualificar-la de “fugida” i van instar la justícia espanyola a aturar-la, mentre exigien que els presumptes delictes de corrupció no quedin en cap cas oblidats ni molt menys impunes. Molts també van carregar contra l’encobriment que li estan facilitant els poders espanyols per fugir sense retre comptes, començant pel mateix rei i el govern espanyol actuals.
En una nota al vespre, Òmnium Cultural, que té presentada una querella criminal per corrupció i blanqueig de capitals contra Joan Carles I al Tribunal Suprem, exigia a la justícia espanyola que actuï “de manera urgent” davant la voluntat de fuga expressada pel mateix sospitós, i instava la fiscalia general i l’advocacia de l’Estat a “prendre les mesures corresponents”. L’entitat, que ha engegat els seus serveis jurídics per exigir “mesures cautelars”, denuncia que és una “fugida orquestrada amb la connivència” dels poders de l’Estat, amb la intenció de “salvar impunement i sense retre comptes un règim caduc, corrupte i opac”. Per això feia una crida a signar per la campanya coronaciao.cat .
“A què espera l’Audiencia Nacional a retirar el passaport a Joan Carles I?”, etzibava a Twitter Jordi Sànchez, futur secretari general de JxCat, que posava el seu propi cas d’exemple, ja que va ser engarjolat tot i presentar-se voluntàriament a declarar. “Com a mínim demanem que se li retiri el passaport, o acabarà en un país sense ordre d’extradició”, resumia també el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que constata que “no és el primer ni serà l’últim dels borbons” que abandonarà l’Estat. Rufián, que no passava per alt la data estiuenca del 3 d’agost triada per a l’anunci, carregava contra els que ho qualifiquen “d’exili”, un mot que considera un insult a les “desenes de milers de persones” que sí que van marxar perseguides per les seves idees. “La millor solució és que donin explicacions, la institució es dissolgui i tornin el que han robat. No és qüestió d’una persona, tota la institució està podrida”, concloïa.
“No és cap exili. És una fugida. A qualsevol altra persona li haurien retirat el passaport. La justícia ha d’actuar ara mateix”, coincidia amb ells el líder dels comuns al Congrés, Jaume Asens. “Ara serà el rey fugado?”, es preguntava, sorneguera, la seva homòloga de JxCat, Laura Borràs. “Com Alfons XIII”, constatava, lacònicament, el president Quim Torra, en al·lusió a l’avi de Joan Carles, que l’abril del 1931 també va haver de fer les maletes per anar-se’n a l’estranger arran de la victòria dels partits republicans en les eleccions municipals. “Uns van haver de marxar a l’exili per demòcrates, d’altres marxen per corruptes. Felip VI és des d’avui un rei encara més còmplice del llegat fosc del seu pare”, piulava també el vicepresident, Pere Aragonès. El president del Parlament, Roger Torrent, pel seu cantó, deixava clar que la fugida “no fa desaparèixer la necessitat d’investigar i jutjar les corrupteles de la monarquia”. “I demostra encara més la necessitat d’una república del segle XXI”, concloïa.Per a l’expresident Carles Puigdemont, ahir era el dia per “recuperar muntanyes d’hemeroteca, hores de tertúlies i quilòmetres de xarxes socials des de finals d’octubre de 2017. I per guardar els silencis i les hipocresies d’alguns servils”. “República sí. Però catalana, que ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant”, etzibava. L’exvicepresident Oriol Junqueras constatava: “La llei és igual per a tots. Per això el rei permet que el seu pare corrupte marxi i no doni explicacions, el govern mira a una altra banda i els jutges del Suprem passen perquè l’emèrit no és independentista. La Espanya irreformable i corrupta de sempre”.
Sergi Sabrià, líder d’ERC al Parlament, troba que “als lladres se’ls ha de detenir, jutjar i engarjolar”, mentre denunciava amb duresa que l’emèrit marxi per mirar “de salvar el cul i amb el president del govern més progressista de la història aplaudint”, per rematar-ho amb el hashtag #democràciademerda. “Quins partits més bonics que us han quedat, Colau i Collboni”, etzibava als seus rivals a l’Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi, una de les futures vicepresidentes de JxCat, que denunciava “l’operació de blanqueig” del govern espanyol. També el president del PDeCAT, David Bonvehí, es preguntava si el PSOE i Podem estaran “a l’altura de les greus circumstàncies”. En tot cas, era igualment dura la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que recordava que “cap fugida justificarà el seu passat fosc ni legitimarà una monarquia tacada de corrupció”. Per això exigia que “per decència” es continuï investigant la presumpta corrupció, i aprofitava per assumir que “cal votar sobre el futur de la monarquia, per democràcia”. “La corrupció s’ha de sotmetre a judici. I el suport a la monarquia, a referèndum. Permetre la fugida de Joan Carles I suposaria un frau a la democràcia i a tota la ciutadania espanyola”, la secundava l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Entre els líders del PSC, en canvi, ahir es va imposar un silenci absolut. El cap de l’oposició, Carlos Carrizosa, sí que reaccionava minuts després, però ho feia, això sí, a la petició d’ERC, per restar-li credibilitat, perquè el govern es personi en el cas del 3%. El líder català del PP, Alejandro Fernández, es dirigia a tots els que senten una “profunda tristesa” per animar-los a “recuperar el millor del llegat de Joan Carles I: la concòrdia entre tots els espanyols”. “No tot va ser idíl·lic, però sens dubte va ser millor que tot l’anterior”, cloïa.Segons l’últim estudi del Centre d’EStudis d’Opinió, fet públic tot just la setmana passada, la monarquia espanyola és la institució pitjor valorada pels catalans davant la gestió de la pandèmia, amb un 1,59 de nota mitjana. De fet, només l’aproven un 15,4%, mentre un 78,3% la suspèn. De fet, només l’aproven els votants del PP, amb un 5,22. Els de Cs li donen un 3,28, els del PSC, un 2,74 i els dels comuns, un 1,06. Per als votants dels partits independentistes ni tan sols arriba a l’1.