Trump uneix Israel i els EAU

Els Emirats Àrabs Units (EAU) van esdevenir ahir al vespre, sense previ avís, el tercer estat àrab a formalitzar les seves relacions amb Israel. Un comunicat conjunt entre el mediador, el president dels EUA, Donald Trump; el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el príncep hereu d’aquesta federació d’emirats, Mohamed Bin Zayed, assegurava que l’acord suposava “un progrés diplomàtic històric que promourà la pau a l’Orient Mitjà”, a banda de ser la mostra de la “diplomàcia audaç de tres líders que desbloquejaran el gran potencial de la regió”.

Amb aquest moviment Tel-Aviv aconsegueix tenir acords de pau amb tres països veïns, després que aconseguís normalitzar les relacions amb Egipte el 1979 i amb Jordània el 1994. “Properament hi haurà trobades entre les delegacions d’Israel i els EAU per arribar a acords bilaterals pel que fa a inversions, turisme, vols directes, telecomunicacions o seguretat”, deia el mateix comunicat: “Estem obrint connexions entre dues de les societats més obertes de l’Orient Mitjà”, hi afegia. Malgrat aquestes línies, es desconeixen els detalls de l’acord, així com l’impacte que pot tenir sobre la regió. Malgrat haver tingut relacions amb Tel-Aviv per sota la taula, es tracta del primer país del golf Pèrsic a establir-hi relacions de forma oficial.

Diversos analistes preveuen que la resta dels països del Golf podrien seguir el camí dels EAU i estar avaluant quines són les respostes que rep el moviment d’Abu Dhabi. “Ara que hem trencat el gel, espero que més països àrabs i musulmans faran el mateix que els Emirats Àrabs Units [i arribaran a acords amb Israel]”, va expressar Trump poc després de l’anunci.

L’acord entre Israel i els EAU inclou, “a petició del president Trump i amb el suport dels Emirats Àrabs Units”, l’abandonament per part de Tel-Aviv dels plans d’annexionar-se territori palestí, tal com preveia l’Acord de Pau plantejat per Washington, per centrar-se a canvi en “l’enfortiment dels seus lligams amb els països del món àrab i musulmà”. Aquesta suposada contrapartida va ser vista com una humiliació a Palestina, on diverses veus van criticar les autoritats dels EAU per estar acceptant una ocupació dels territoris palestins que malgrat que no estigui oficialitzada és una realitat sobre el terreny.

“Israel ha estat compensat per no declarar obertament el que ha estat fent a Palestina de manera il·legal i persistent des de l’inici de l’ocupació”, criticava ahir la diputada i escriptora palestina Hanan Ashrawi. Diana Buttu, advocada palestina i antiga portaveu de l’Organització per l’Alliberament de Palestina, va expressar-se de manera sarcàstica a les xarxes socials: “Israel amenaça amb annexionar-se Cisjordània il·legalment després d’estar 53 anys annexionant-se Cisjordània il·legalment. I en lloc de rebre sancions econòmiques, se’l premia amb relacions diplomàtiques.”

Segons l’analista Ofer Zalzberg, del think tank Crisis Group, aquest acord té punts forts i dolents per a Netanyahu de cara al seu electorat: “Dirà que ha impulsat una cooperació anti-Iran amb els països del Golf, se sentirà orgullós per haver format part de la pacificació d’Israel amb els països àrabs, i demostrarà que la normalització arabo-israeliana no requereix cap progrés entre les relacions amb els palestins.”

“Malgrat això”, hi afegeix, “Netanyahu ha fracassat a l’hora de complir la seva promesa electoral d’annexionar Cisjordània”, fet que “decebrà” alguns dels seus votants, més interessats en aquest territori “que en el turisme d’Abu Dhabi”.

Naftali Bennett, líder del grup ultranacionalista Yamina, es perfila com un potencial beneficiari d’aquesta situació: “El primer ministre s’està movent cap a l’esquerra, potser segut als seus problemes amb la justícia. Sota el seu lideratge, la Terra d’Israel ha esdevingut una moneda de canvi”, afirmava ahir Bennett, que va fer una crida a trobar un dirigent “que doni suport als assentaments”.

L’organització de la societat civil israeliana Pau Ara, que advoca per l’abolició de l’ocupació i del conflicte amb el poble palestí, va lamentar l’acord argumentant que “Israel necessita estar en pau amb els palestins per ser una democràcia”, i hi va afegir: “Això només pot aconseguir-se amb un lideratge honest, que no inciti els seus ciutadans i que no perpetuï la dominació d’altres pobles.”