Creix la tensió a Bielorússia, i la pressió internacional
Lukaixenko descarta convocar unes altres eleccions i proposa una “nova Constitució”
La candidata exiliada s’ofereix per liderar el país, en vaga general, i garanteix comicis “transparents”
La pressió sobre el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, perquè renunciï o bé convoqui unes noves eleccions, no para de créixer dins i fora del país. A la històrica manifestació d’aquest diumenge, que va mobilitzar a la capital, Minsk, unes 200.000 persones exigint-li que plegui i deixi en llibertat tots els presos polítics –uns 7.000 detinguts denunciant els comicis del 9 d’agost–, la va seguir ahir una vaga general convocada per l’oposició.
A la mobilització s’hi van sumar ahir els treballadors de gegants industrials com Belaruskali o Naftan, i també la ràdio i la televisió públiques en el que és el novè dia de mobilitzacions contra uns resultats electorals que tornaven a donar un 80,1% de vots a Lukaixenko –fa un quart de segle que és en el poder–, en uns comicis celebrats sense observadors internacionals i amb acusacions serioses de frau. Lukaixenko va negar l’èxit de la jornada de vaga, tot afirmant que la indústria “no ha parat” perquè, segons ell, que “unes 150 o 200 persones” no vagin a treballar “no significa res”. Es va mantenir ferm que unes noves eleccions “no se celebraran”, perquè “no hi pot haver més d’un 80% de falsificacions”, i va advertir: “No aconseguiran mai que faci alguna cosa perquè em pressionen”, ni “mitjançant protestes de carrer”. A més, el president va amenaçar els manifestants, a qui a més va instar a “tranquil·litzar-se”: “Us esteu acostant a una línia vermella; si la travesseu us enfrontareu a les conseqüències.” Malgrat això, Lukaixenko ahir va començar a afluixar tot assegurant: “Fa falta una nova Constitució.” I va instar l’oposició a “venir, asseure’s i treballar-hi”.
La candidata opositora, a la qual els resultats oficials li atorguen solament el 10% dels vots, es va oferir ahir, des de l’exili a Lituània, a liderar un procés de transició. Així, Svetlana Tikhanóvskaia, va dir en un vídeo difós per les xarxes socials: “Estic disposada a assumir responsabilitats i a actuar en qualitat de líder nacional perquè el país es calmi... Alliberar tots els presos polítics i preparar ben aviat les condicions per celebrar unes noves eleccions presidencials.” Tikhanóvskaia promet que seran “netes, transparents i acceptades sense cap dubte per la comunitat internacional”.
Precisament, la Unió Europea (UE) va convocar ahir una cimera urgent de líders per demà, per debatre la situació. El president del Consell Europeu, Charles Michel, assegura que “el poble bielorús té el dret a decidir el seu futur i a escollir lliurement el seu líder”, alhora que condemna com a “inacceptable” la violència policial contra els manifestants. També ahir els caps de cinc dels set grups polítics del Parlament Europeu van reclamar una nova cita electoral i a la UE que imposi “ràpidament” sancions als responsables de la violència. Alemanya exigeix un recompte independent dels vots i diàleg nacional. El Regne Unit va dir ahir que no reconeix els resultats electorals en ser “un frau”.