Puigdemont, allà on va néixer tot

Va venir al febrer, aprofitant la immunitat que li conferia haver estat reconegut com a eurodiputat, per prendre un bany de masses a Perpinyà, i hi va tornar al juliol per una reunió del Consell per la República. Ahir al vespre, el president Carles Puigdemont va fer cap per tercer cop a la Catalunya del Nord, “a casa” en paraules seves, però segurament en la visita més simbòlica de totes. I és que si en un lloc conflueixen la lluita dels republicans catalans del passat i els del present no és altre que Elna, el poble rossellonès que acull la Maternitat Suïssa on després de la Guerra Civil tantes exiliades que fugien del feixisme van poder donar a llum, i que 80 anys més tard també va veure parir un referèndum, com a centre estratègic que va ser per a la distribució de les urnes i la impressió de les paperetes de l’1-O. “Aquí hi ha un temple de solidaritat, de fraternitat, del republicanisme que consisteix a ajudar i a salvar vides... Aquí va haver-hi llum en un moment de terrible foscor”, va proclamar el president als peus de l’emblemàtic edifici, declarat monument històric francès, mentre es declarava “marmessor” de l’herència de l’1-O, “que en part es va escriure aquí”. Ell mateix encara atribuïa a la contrada una tercera fita històrica més desconeguda: la revolta al segle XV d’uns deu mil pagesos de remença que per primer cop va permetre abolir el vassallatge medieval.

El president a l’exili havia d’aparèixer per sorpresa a l’Hora Solidària, l’acte de suport i record als presos i exiliats que tots els dijous des de fa més de dos anys organitza un comitè de solidaritat de la Catalunya del Nord, normalment a Perpinyà, per bé que ahir excepcionalment es va traslladar a Elna. Hores abans, però, va córrer la brama que aquest cop hi assistiria ell personalment, i això va fer que algunes desenes d’independentistes, molts arribats a corre-cuita del sud, el vulguessin acompanyar en la nova incursió, col·lapsant fins i tot els accessos a la finca. “Avui s’ha escapat el secret, hi ha hagut una fuita”, constatava, sense rancor, l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, que va ser l’amfitrió i també li va fer de guia en la visita semiprivada que van realitzar tot seguit a l’edifici, avui museïtzat.

El president no hi va comparèixer sol, a Elna, ja que hi va arribar, en un cotxe amb matrícula belga, acompanyat dels exconsellers a l’exili, també eurodiputats, Toni Comín i Clara Ponsatí. També hi era la seva esposa, Marcela Topor, i bona part del seu entorn més pròxim: el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, l’advocat Gonzalo Boye, el vicepresident del Parlament Josep Costa... “No podrem agrair mai prou el vostre esforç perquè puguem tornar a sentir aquestes sensacions... la suma de totes aquestes accions és la que derrota el feixisme”, va saludar, visiblement emocionat. “Això ens ajuda a treballar cada dia per la República Catalana... no tenim dret a defallir, mentre hi sigueu, hi serem!”, va tancar. La comitiva va anar després a l’Ajuntament, on va signar igualment en el llibre d’honor, i avui continuarà el periple amb una conferència a porta tancada a Prada, un altre gran bressol de l’exili republicà, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Quan un és a casa, no hi ha cap pressa per marxar-ne...