Fuita imparable al PDeCAT per la marxa de Puigdemont

Chacón, amb el PDeCAT

Bona part dels consellers del govern de la Generalitat estan afiliats al Partit Demòcrata, però van deixar de ser diputats en accedir al càrrec i actualment només el cap del Departament d’Interior, Miquel Buch, té la doble condició de conseller i diputat. Buch va ser un dels que ahir estripaven el carnet. La resta de consellers, Damià Calvet, Àngels Chacón, Jordi Puigneró i Meritxell Budó, no ocupen escó però estan afiliats al Partit Demòcrata. Calvet i Budó van ser els primers a signar el manifest del nou partit de Puigdemont, i ahir, conjuntament amb Puigneró, anunciaven que passaven a militar únicament a la formació de JxCat que lidera Puigdemont tot i l’actual lluita per la marca. “Vist que la direcció nacional del PDeCAT no segueix el mandat de les bases ni les convoca per sortir de la cruïlla actual i que, lluny de fer-ho, està impulsant la judicialització de les relacions entre les dues organitzacions, nosaltres hem optat per la coherència”, diuen en una carta difosa a través de les xarxes socials. Els quatre consellers asseguren que fan el pas “sense mirar enrere i sense rancors”, ja que consideren que JxCat és l’“eina idònia” per “fer política a favor de la llibertat”. “Pels presos, pels exiliats, però sobretot per l’immens capital d’esperança i somnis que el poble de Catalunya ha dipositat en la seva llibertat, necessitem les millors eines. I avui creiem que aquesta eina és JxCat”, subratllen. A hores d’ara, només la consellera Àngels Chacón mantindrà l’afiliació amb el PDeCAT. De fet, és la persona amb més punts per encapçalar una llista electoral al Parlament de Catalunya si el PDeCAT opta per presentar-se en solitari a les llistes. Ahir el portaveu del partit mantenia oberta la porta del diàleg amb el secretari d’organització de JxCat, Jordi Sànchez, en un intent d’aturar la fuga d’afiliats arran de l’obertura del procés judicial pel nom.

Desfeta al Parlament

Quant a la cambra catalana, dels 34 diputats de JxCat –ara només en són 33 perquè al president Quim Torra li va ser retirat l’escó arran de la sentència del TSJC–, només tretze estaven afiliats al PDeCAT, però la majoria ja van sol·licitar ahir la baixa. Ho anunciaven a través de les xarxes socials el diputat Albert Batet; el conseller Miquel Buch, l’únic que té doble condició de diputat i membre del govern; l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; Imma Gallardo; Ferran Roquer; Mònica Sales; l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó; Francesc Ten, i l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ho podria anunciar en les pròximes hores. Els que ben segur que es quedaran al Partit Demòcrata són el portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, i el responsable de l’àrea de pensament, estudis i àmbits temàtics, Lluís Font, contraris a la dissolució del partit en el si de JxCat com reclamava Puigdemont.

De moment, però, l’escletxa oberta en el grup parlamentari de JxCat sembla que no passarà factura i es mantindrà tal com està ara, sense que cap diputat opti per passar al grup mixt. Si més no, aquesta era la decisió anunciada pel president del grup, Albert Batet, a través de la carta feta arribar al Partit Demòcrata i al seu responsable, David Bonvehí. “Com a president del grup, em comprometo a continuar vetllant per la transversalitat i la pluralitat que representen tots i cadascun dels diputats.” Fonts del grup asseguraven que l’objectiu és mantenir fusionat el grup en el que queda de legislatura, si bé l’última paraula la tindran els diputats del PDeCAT si és que decideixen abandonar el grup i passar al grup mixt o, en cas que assoleixin el registre de cinc diputats, crear grup propi.

Tal com havien fet els consellers del govern, els parlamentaris que renunciaven al PDeCAT argumenten que JxCat és ara el “millor instrument” per aconseguir la independència i “per continuar treballant pel benestar, el progrés i la llibertat” de la ciutadania, sota el lideratge de Carles Puigdemont. La resta de membres del grup parlamentari, dinou diputats, són independents, però la majoria es mantenen fidels a la figura de Puigdemont i són partidaris de la creació de Junts per Catalunya com a partit –fins ara era només una marca electoral– per tal d’aglutinar totes les famílies de l’espai postconvergent. Això no ha estat possible, i menys encara quan el PDeCAT es va adonar que li havien arrabassat la millor arma, la propietat de la marca Junts per Catalunya, per negociar una bona posició per ocupar llocs de sortida en el nou partit. Sense aquesta carta, amb una lluita ara als jutjats, i el lideratge incontestable de Carles Puigdemont, sembla que la ruptura de la família convergent ja és total. Amb tot, el PDeCAT ahir deixava oberta la porta i el jutge ajornava la cita de demà al dia 25 de setembre. Si es tracta d’una estratègia per guanyar temps i negociar una sortida més propícia per al Partit Demòcrata que permeti aturar el nombre de baixes, es podrà constatar en els pròxims dies. Amb tot, el camí del PDeCAT a hores d’ara sembla traçat més cap a una entesa amb la resta de sectors postconvergents, entre els quals hi ha el Partit Nacionalista, liderat per qui havia codirigit el PDeCAT amb David Bonvehí, l’exsenadora Marta Pascal.