Assange rebutja l’extradició
Reprèn a Londres la vista de quatre setmanes per decidir l’entrega de l’activista australià als Estats Units
Li demanen 175 anys de presó per la filtració de documents secrets sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan
El periodista i activista australià Julian Assange va comparèixer ahir al jutjat central de Londres, a Old Bailey, on es va reiniciar la vista per a la seva extradició als EUA, ajornada per culpa de la pandèmia. La fiscalia nord-americana l’acusa de 18 delictes d’espionatge pels quals s’enfronta a una pena de 175 anys de presó als EUA. La vista durarà quatre setmanes.
El fundador de Wikileaks, de 49 anys, va entrar a la sala amb un vestit fosc, corbata i camisa blanca, i es va asseure darrere d’una pantalla de seguretat de vidre al fons. Era el primer cop que sortia de la presó d’alta seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, on roman tancat des de fa un any i mig, quan va ser entregat pel govern equatorià al britànic. Assange es va passar set anys refugiat a l’ambaixada londinenca del país sud-americà.
Se’l veia molt deteriorat físicament per les condicions dels set anys passats en una habitació de l’ambaixada i l’any i mig a Belmarsh, on està reclòs en una cel·la d’aïllament. La seva defensa, coordinada per l’ex jutge espanyol Baltasar Garzón, ha expressat la preocupació pel seu estat de salut en més d’una ocasió.
La jutgessa Vanessa Baraitser li va preguntar si estava disposat a consentir l’extradició als EUA. “No”, va respondre Assange. “Aquesta era la resposta que esperava”, va comentar la jutgessa. James Lewis, l’advocat que actua en nom de les autoritats nord-americanes, va declarar que Assange i WikiLeaks “van buscar obtenir i difondre reiteradament informació que els EUA classificaven pel greu risc que la seva divulgació no autoritzada podia suposar per a la seguretat nacional del país”.
També va acusar Assange de “reclutar persones per piratejar ordinadors i obtenir i revelar il·legalment informació classificada a WikiLeaks”. En concret, se l’acusa d’haver reclutat l’exsoldat i analista d’intel·ligència Chelsea Manning (nascuda Bradley Manning), que va ser qui va filtrar els documents secrets.
Llibertat de premsa
Manning va ser condemnada a 35 anys de presó el 2013, però va ser exonerada per Barack Obama el 2017 abans de deixar el seu càrrec de president. Edward Fitzgerald, que representa Assange, va argüir que el seu client “era perseguit per motius polítics i no de bona fe”. I que atacar Assange és atacat la llibertat de premsa.
L’australià es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres el 2012 perquè la justícia britànica el volia extradir a Suècia, on era requerit per diverses acusacions de violació a dues dones. El fundador de Wikileaks temia que aquella fos una trampa per extradir-lo des de Suècia als EUA. En aquest darrer país l’acusaven per haver publicat el 2010 al portal de filtracions Wikileaks 250.000 cables diplomàtics i 500.000 documents confidencials del Pentàgon relacionats amb activitats de l’exèrcit estatunidenc a l’Iraq i l’Afganistan. Aquests documents secrets incloïen crims de guerra, el tiroteig a civils des d’un helicòpter a l’Iraq el 2007 en què van morir dos periodistes i desenes de persones. Quan va ser entregat pel govern equatorià, només hi havia una acusació contra ell per part dels EUA, i s’enfrontava a cinc anys de presó. Una de les raons que va donar Assange al començament del judici per fugir de la justícia britànica que el volia extradir a Suècia va ser que pensava que els EUA hi estaven al darrere, una afirmació que va ser negada en aquell moment.
“Si extradeixen Julian [Assange], el tancaran en una presó de màxima seguretat dels EUA –va declarar la parella d’Assange, Stella Morris, abans del judici– i els seus fills mai no coneixeran el seu pare i ell mai no els veurà créixer.” Morris, exadvocada d’Assange, va tenir dos fills amb ell mentre estava tancat a l’ambaixada equatoriana.
“L’autoritat judicial del Regne Unit ha estat robada pel Departament de Justícia dels EUA”, va denunciar John Shiton, el seu pare. Desenes de defensors d’Assange, inclosa la dissenyadora de moda Vivienne Westwood, es van concentrar davant l’Old Bailey per protestar contra el que consideren un judici polític.
LES FRASES
Detingut l’atacant de Birmingham
Daniel PosticoLa policia britànica va detenir ahir, de matinada, el sospitós de l’apunyalament massiu de dissabte a Birmingham, que va deixar un mort i set ferits, dels quals dos continuen en estat greu. Es tracta d’un jove de 27 anys, però la policia no ha donat més informació sobre la seva identitat. L’atac es va produir passada la mitjanit de dissabte al centre de la ciutat. L’agressor va estar actuant dues hores sense que el poguessin aturar. Alguns testimonis van descriure la fredor i parsimònia amb què va portar a terme l’atac. La policia el buscava des de llavors i diumenge a la tarda va publicar una imatge seva captada per les càmeres de videovigilància del carrer. Fins ara no ha considerat l’atac com a terrorista tot i les similituds amb els que es van produir al pont de Londres al novembre i a la localitat anglesa de Reading al mes de juny.
La policia no busca ningú més. Creu que va actuar en solitari i intenta esbrinar els motius que el van portar a obrar d’aquesta manera.