La concentració d’Amer fa el ple sobre la marxa

Un dels 107 municipis que ahir van fer les concentracions descentralitzades promogudes per l’ANC va ser Amer, vila natal del president Puigdemont, i on l’aforament limitat a 250 cadires, a la plaça Porxada, es va anar cobrint sobre la marxa. La presidenta de l’ANC local, Mercè Agulló, va estar patint fins ahir al matí: “Acumulàvem molts dies amb 30, 40, ahir [dijous], 48, però al matí ens hem endut la sorpresa que ja eren 108, de cop”, i comptava que acabarien emplenant amb gent reticent als formularis d’internet. Van acabar agafant les dades sobre el paper, analògiques.

“Per a la gent gran, sobretot, és una barrera”, va admetre la presidenta de l’ANC, i més en un poble de només 2.256 habitants, on tothom es coneix i el boca-orella impera. La logística, enguany, se’ls havia complicat força més que en diades anteriors. Es van estalviar, això sí, el maldecap de trobar busos disponibles per baixar a Barcelona allà on no n’hi havia. Però a canvi els va tocar mesurar distàncies entre cadires, tancar el perímetre del centre de la plaça i controlar que tothom dugués mascareta i es fregués les mans amb el gel hidroalcohòlic. I esglaonar distàncies per entrar i sortir del recinte.

L’acte va començar poc abans de les 17.14 h, amb la benvinguda del primer tinent d’alcaldia, Sebastià Samblàs, que va excusar l’alcaldessa absent com a representant de les comarques gironines de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El cantant i guitarrista gracienc Marcel Marimon va ser l’encarregat de guiar la interpretació d’Els segadors, amb la plaça dempeus. I, posteriorment, Mingo Berrio va llegir el manifest del Consell per la República Catalana. Amer va ser el primer municipi a constituir el seu consell local, i ahir Berrio va llegir el text, que no obviava “el context de crisi sanitària” i “una sentida abraçada a tots els que han patit alguna pèrdua”, però apostava per “fer possible la culminació de l’1 d’octubre i aconseguir una república catalana socialment justa, econòmicament pròspera i nacionalment lliure”, i amb “ la necessitat de reforçar més que mai els serveis públics com a pilars fonamentals”, entre els quals la sanitat.

Per tancar l’acte, Marimon va encadenar temes d’Ovidi Montllor, Lluís Llach i la versió del pasdoble Això no és Espanya, molt celebrada, amb les reivindicacions d’uns serveis –Hisenda, Justícia, Seguretat Social i pensions– i inversions que romanen en mans de l’Estat llegides pel públic. I la connexió final amb l’acte de Barcelona quan l’aforament ja era ple i més s’ho miraven perímetre enfora.