L’ANC esbronca JxCat i ERC, i els exigeix unitat estratègica
Paluzie es declara farta de confusió i simbolismes, insta els partits a pactar i proposa convertir en plebiscitàries les properes eleccions
Òmnium deplora “baralles estèrils” i no renunciarà a cap via
“Partits independentistes, sit and talk. Parleu i proposeu!” Parafrasejant el lema del Tsunami Democràtic, que després de la sentència del Suprem contra l’1-O reclamava al govern espanyol que segués a dialogar, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va exigir ahir a les forces independentistes que s’asseguin elles també i pactin un full de ruta conjunt per “reprendre el camí” i deixar enrere l’actual etapa de “plena confusió” i lluites partidistes. “Tenim presidents simbòlics, lleis simbòliques, governs simbòlics... No som un país simbòlic, som un país de debò, i n’estem farts de la divisió i la tàctica, exigim ja una estratègia!”, els esbroncava, en un discurs molt dur amb els dirigents del país, a qui lamentava que la repressió “segueix desorientant i dividint”.
És clar que Paluzie ho deia en el discurs de la mobilització central de la Diada, que en els últims vuit anys havia trobat l’escalf i l’ovació de centenars de milers d’independentistes al carrer en mobilitzacions històriques, però que va ser radicalment diferent aquest cop, ja que tot just va reunir 120 persones assegudes (a més de personal, voluntaris i múltiples periodistes) a la plaça Letamendi de Barcelona, davant de l’edifici “colonial” de la Hisenda estatal a Catalunya, arran de les rigoroses restriccions i les crides de totes bandes a evitar aglomeracions per la pandèmia. “No hi ha confinament, obren escoles, el transport públic funciona, pots agafar el tren, l’avió, anar al restaurant, la platja... No pot ser que el dret a a manifestació sigui l’únic a què haguem de renunciar”, havia justificat Paluzie al matí a RAC1. “Molta gent segueix sentint la necessitat de manifestar-se per la independència l’Onze de Setembre”, reblava.
Tal com ja s’havia dissenyat, però, a la tarda el quòrum va ser mínim, i no hi va haver cap membre del govern ni de cap partit que ho escoltés en viu i prengués nota del missatge polític de Paluzie, que va apel·lar directament als dos grans líders represaliats: “Vicepresident legítim Oriol Junqueras, president legítim Carles Puigdemont: si us plau, llegiu-vos cadascú el llibre de l’altre, reflexioneu, parleu i feu una proposta conjunta... El llibre que volem llegir és el que porti les vostres dues signatures!”, els implorava, en una setmana en què tots dos han presentat novetats editorials.
“Ja en tenim prou, de baralles i debats estèrils”, clamava, en la mateixa línia, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, per a qui la repressió no pot servir d’excusa per no “posar-se dempeus” i “fixar ja l’horitzó” que permeti “culminar el procés d’alliberament nacional”. “L’independentisme sempre ha volgut sumar, però davant l’Estat també ens cal ser més determinats i no renunciar a cap via, sempre des de la lluita no violenta, i amb desobediència civil”, receptava, agafant ingredients que defensen uns i altres. “Amb el diàleg i la negociació per bandera, però sense renunciar a la confrontació”, resumia. També el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, vindicava l’aportació municipal a l’estratègia. “Som veu realista, transversal, propera i necessària; la república s’ha de guanyar a cada poble!”, remarcava. “El món municipal som l’avançada, els primers a localitzar els problemes i donar-hi resposta”, recordava.
Campanyes ciutadanes
Per si de cas els partits s’hi posen, Paluzie els plantejava també quina és la proposta de l’ANC: que treballin perquè l’independentisme “superi el 50% dels vots” en la cita electoral que ve, i si s’assoleix, respectin el mandat de l’1-O i declarin la independència. És a dir, que converteixin en unes noves plebiscitàries les properes eleccions al Parlament. Entretant, això sí, ja avisava que la societat civil “no pot seguir esperant” l’acord mentre veu cada dia “renúncies i divisions que creen frustració”. Per això en paral·lel instava la ciutadania a “començar a explorar camins” cap a l’objectiu, per exemple amb petites decisions de consum a l’abast de tothom que reforcin el teixit català i debilitin les grans empreses estatals. Paluzie anunciava que en les properes setmanes s’engegarà una campanya de “sobirania fiscal” perquè els contribuents paguin a la Generalitat tots els tributs i demostrin que la “independència econòmica no és tan difícil”.
Nova denúncia de la “guerra bruta” de l’Estat
“Encara sembla que sorprengui que tingui el telèfon intervingut”, exclamava en el seu discurs Paluzie, que en els últims dies ha desvelat que el va fer mirar per un expert li va confirmar que l’espiaven. Això sí, amb un sistema “menys sofisticat” que el Pegasus utilitzat per a càrrecs com el president del Parlament, Roger Torrent, segons havia dit a la ràdio. “No podem seguir esperant una nova operació Catalunya que ens enviï a tots a la presó, a l’ANC tenim diverses operacions judicials en marxa que busquen tancar-nos perquè molestem”, etzibava a la tarda. “Seguirem esperant fins que tanquin l’ANC? Fins que tothom que va participar en l’1-O hagi passat per jutjats espanyols?”, es preguntava, per apel·lar els partits a parlar. Mauri s’afegia al clam: “És que han deixat mai de fer guerra bruta contra l’independentisme en tots aquests anys? On és la novetat? La guerra bruta de l’Estat amb els nostres impostos hi és i hi ha estat sempre”, cloïa.
Paluzie va explicar a RAC1 que no ho denuncia perquè no té sentit fer-ho davant els “mateixos” que l’espien. “Els Mossos són la justícia espanyola, fer una denúncia és sotmetre’s als tribunals espanyols”, recordava. “Hem de saber que convivim amb això”, es resignava. Això sí, com Torrent, estudiarà algun tipus de denúncia internacional.